El vincle de Marta Porrà amb la Vall de Ribes es remunta a la seva infància. Malgrat ser de Barcelona, la família hi ha tingut segona residència, a Planoles i a Ribes mateix. De retruc sempre ha alimentat el cuc per l’esport de l’esquí. Tot plegat va afavorir que en començar estudis a la universitat se li plantegés la possibilitat de compaginar-ho amb la feina de cap de setmana a l’estació de Vall de Núria. Aquesta opció “va ajudar-me a guanyar uns dinerons i no haver de dependre tant dels pares durant la meva etapa de formació”. Però aquell “a més a més” va acabar esdevenint passió, motiu pel qual “durant 25 anys segueixes pujant-hi, independentment que ja tinguis feina de dilluns a divendres”.
L’ofici de Porrà és a l’empresa de medi ambient i sostenibilitat Anthesis Lavola de Manlleu, en l’àrea d’educació. Aquesta feina no s’allunya massa de la que fa a l’escola d’esquí de Núria, on exerceix de professora i també coordina altres monitors i les classes. El seu és un cas poc habitual, perquè “costa que vingui gent d’una certa edat i que siguin professionals de la neu amb titulació”. Ho compagina amb la vida familiar, ja que el seu fill de 10 anys també puja a Núria i fa cursets mentre està treballant. “Som una escola petitona, però familiar”, afirma Porrà, que també entén que per molta gent treballar en festius li suposi un contratemps. Actualment viu a Ribes, i continua enamorada d’una feina “bonica però complicada” en tant que estacional d’hivern i caps de setmana.
