Pendents de la plusvàlua

Les sigles impronunciables d’un impost, l’IIVTNU, fa dies que provoquen maldecaps als ajuntaments. Es tracta de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut popularment com a plusvàlua i que representa una important font d’ingressos per als municipis. La setmana passada el Tribunal Constitucional va anul·lar-lo al considerar inconstitucional el mètode de càlcul, fet que, a la pràctica, significa que no es pot cobrar l’impost. La decisió arriba en un moment crític perquè la majoria d’ajuntaments ara estan elaborant el pressupost per a l’any que ve i, per quadrar-lo, veuen com els balla una partida d’ingressos notable. El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ja ha dit que revisarà l’impost per garantir el finançament dels ens locals. Una de les crítiques que fan alcaldes i regidors d’Hisenda és que s’hagi esperat tant a reformular-lo. L’impost, basat en un sistema de càlcul estàndard que no té en compte l’evolució real del mercat, ja havia estat qüestionat. De fet, la d’ara és la tercera sentència en quatre anys que l’alt tribunal dicta contra l’impost. El 2017 ja n’hi va haver una que posava negre sobre blanc una qüestió elemental: si l’impost grava l’increment de valor del sòl no es pot cobrar en els casos en què no es produeixi aquest increment. L’any 2019 encara hi donava una volta més: i si es produeix l’increment però és menor al que realment toca pagar tampoc es pot cobrar. Tot i aquests dards, n’havia respectat la regulació general. Ara, amb l’escac i mat al mètode de càlcul, anul·la la possibilitat de cobrar-lo. La discussió de fons és que la plusvàlua grava l’increment de valor del sòl quan es transmet la propietat d’un immoble, ja sigui per una compravenda, una donació o una herència. En un context expansiu no hi havia dubtes: el preu del sòl pujava i, per tant, es tributava per la diferència entre el valor del moment de l’adquisició i el del moment de la venda a partir d’un càlcul estandarditzat. Amb la crisi l’esquema va canviar: el valor del sòl no només va deixar de pujar, sinó que va baixar. Però com que el càlcul partia d’un patró fix i no recull les fluctuacions del mercat es donava una paradoxa: es pagava un impost sobre l’increment del valor per un bé que havia perdut valor. Aquest és el problema. Per als ajuntaments és un maldecap gros. Comptaven amb uns ingressos que ara són incerts. El que representa per a les arques d’un ajuntament varia, en funció dels anys i dels municipis, però no és una partida menor. Segons la memòria de l’any 2020 del resum d’actuacions de gestió tributària, i només per posar alguns exemples, a Taradell va representar uns drets reconeguts de 212.000 euros; a Torelló, de 409.000; a Tona, de 304.000, i a Seva, de 319.000. L’efecte de la Covid, amb una xifra de defuncions per sobre de l’habitual, en va accelerar la recaptació –encara que per causa de mort hi hagi bonificacions sobre l’habitatge habitual–, una tendència que es manté durant el present exercici.

Pendents de la plusvàlua

Nil Ayats i Sara Ismael guanyen la Kings i la Queens League

Foc en una xemeneia a Santa Eulàlia de Riuprimer

Orriols posposa el debat dels pressupostos de Ripoll per negociar l’abstenció de Junts i ERC

Un documental de Jordi Molet dels Pastorets de Roda, a EL 9 TV

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Tancament de tres partits a La Pista i sanció de 4.200 euros al Voltregà

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès

Detingut un home per tres robatoris amb violència a gent gran de Manlleu