EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

A Ripoll, comptes prorrogats i consistori tensat

El govern en minoria d’Aliança Catalana no pot tirar endavant la seva proposta econòmica


02/02/2024
Ripoll

Nervis. A la sala Eudald Pradell, on se celebren els plens de Ripoll, no s’hi respirava la tensió d’aquest mandat d’ençà que Convergència i Unió va perdre l’alcaldia en mans del tripartit d’esquerres, ara ja fa vint anys. En aquell moment la victòria insuficient dels convergents els va condemnar a l’oposició, i la relació entre contrincants polítics es va enverinar. Teresa Jordà (ERC) n’era l’alcaldessa, i el seu número dos, Quico Terradellas, no va tardar gaires mesos a deixar el càrrec que tenia com a regidor d’Urbanisme. Des d’aleshores les discussions polítiques han continuat reproduint-se, dins d’una normalitat relativa que s’ha alterat més per la presència puntual entre el públic de militants de l’esquerra antisistema que ha volgut escenificar les seves demandes, que no pas entre uns càrrecs electes que habitualment no han tingut problema per confraternitzar malgrat les diferències ideològiques.

L’entrada en escena de Sílvia Orriols el 2019 va pervertir aquesta aparent bassa d’oli, arran de l’activació d’un cordó sanitari que la va aïllar políticament, i de retruc també va posar distància en el tracte amb els 16 regidors restants. Vuit anys abans, l’aparició de Xavi Hernández com a representant de Plataforma x Catalunya (PxC) no només no havia causat la mateixa reacció entre els representants de CiU, ERC i PSC amb qui compartia consistori, sinó que a mig mandat va desvincular-se del partit i va acabar votant segons el seu criteri, fins i tot en mocions de caràcter independentista. I l’efecte de PxC va esmorteir-se al municipi.

El daltabaix que va patir la jerarquia de partits a les municipals del maig passat està portant cua fins avui dia. En el ple de dimarts passat, el govern en minoria de la identitària Sílvia Orriols al capdavant d’Aliança Catalana va veure com l’oposició en bloc li tombava els pressupostos d’aquest any, que hauran de prorrogar els de 2023. Per primera vegada des de la restitució dels ajuntaments democràtics el 1979, l’equip que governa el municipi no podrà fer-ho amb els seus propis números, sinó heretant els de l’anterior consistori, liderat per Junts. Aleshores el pressupost general que engloba el de l’Ajuntament i el de la Societat Municipal d’Aigües va sumar 14.017.682 euros. L’equip de govern tenia previst que per aquest any fos de 14.671.798.

El regidor d’Hisenda, Guillem Barranqueras, va presentar la proposta d’Aliança Catalana, després de retreure que només tres dels quatre grups de l’oposició van tenir intenció de debatre els pressupostos. En va destacar l’interès pel benestar de la gent gran i la creació d’una brigada de joves per treballar a l’estiu.

Un per un els portaveus dels cinc grups de l’oposició li van retreure que els números “no projecten un Ripoll més fort” (Joaquim Colomer/Som-hi), que han desaparegut partides com “la piscina descoberta, la biomassa, l’enllumenat o l’habitatge” (Dani Vilaseca/CUP), que “estem als antípodes polítics de vostè” (Chantal Pérez/ERC) o que “no recullen els acords presos en sessió plenària (Enric Pérez/PSC). Fins i tot Junts, que segons la regidora Maria Soldevila va reconèixer que es tractava d’uns pressupostos en la línia dels que havia aprovat el seu grup feia un any, els va criticar per poca ambició de futur.

La votació va comportar una derrota amb els únics vots favorables dels sis regidors d’Aliança, i els onze en contra de la resta de càrrecs electes. L’alcaldessa Orriols va destacar que el pressupost que havia presentat era “auster i valent” vist el nul romanent del qual disposen i el poc marge per endeutar-se, mentre definia el vot en contra de l’oposició per la voluntat de “tombar el nostre projecte polític”. A partir d’ara, haurà de gestionar l’Ajuntament amb uns números prorrogats i l’ombra d’una moció de censura que ella mateixa ha verbalitzat en més d’una ocasió.

A banda de les intervencions de Barranqueras per explicar uns pressupostos que es van debatre però tothom ja tenia clar que no s’aprovarien, la resta del ple va tenir de nou l’alcaldessa com a amfitriona de les preguntes, consultes o atacs que rebia per part de l’oposició. En més d’una ocasió li van recriminar la presència excessiva a les xarxes socials, i fins i tot d’estar utilitzant l’Ajuntament com a plataforma pel seu salt a la política catalana, una crítica que s’ha convertit en recurrent des del seu accés a l’alcaldia. Les més de vint persones que van assistir al ple com a públic van anar fluctuant fins a quedar-se a la meitat al final, que va tornar a coincidir amb les 12 de la nit, hora límit per acabar-lo. El torn de precs i preguntes dels mateixos assistents va quedar desert, en no haver-hi temps material per realitzar-lo. I després de la batalla dialèctica, la sensació és que alguns temes, com ara les subvencions que han donat anteriors consistoris, continua sent una arma llancívola, que sobrevola el cap dels diferents grups, però on encara hi falta alguns graus de transparència.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't