Com està vivint aquests primers mesos com a diputada al Parlament?
Ha estat un inici bastant accidentat per culpa de la situació judicial que viu la política catalana i el Parlament. Es volen carregar els drets dels diputats que tenim a la presó i a l’exili.
S’està vivint una divisió entre els grups de Junts per Catalunya i ERC.
S’ha d’entendre que estem vivint uns moments molt tensos. Nosaltres (Junts per Catalunya) volíem delegar els vots dels diputats sense substituir-los, que és el que volia el jutge [Pablo Llarena]. Això ha creat tensió, però tal com va dir el president Quim Torra, això no afecta el govern.
És compatible el càrrec de diputada i el d’alcaldessa?
Tinc molt clar que abans de diputada soc alcaldessa de Vic. El grup de Junts per Catalunya també ho té molt clar i als que som alcaldes ens preserven molt. Saben que la nostra primera prioritat és el nostre poble i ciutat. Ens donen menys feina, estem a molt poques comissions. Per mi, la ciutat sempre va per davant.
Anem a la política vigatana. Per què Vic no va aconseguir consensuar un espai dedicat a l’1-O?
Vull remarcar abans de res que en tot aquest temps tan complex i difícil de la política catalana els partits independentistes vigatans sempre hem estat units. En aquest cas concret ens ha costat trobar el millor espai per dedicar-lo a l’1 d’octubre. El lloc triat no va convèncer a tothom i vam decidir refredar-ho un temps. Això no vol dir que a partir d’ara no anem junts en els temes de país, hi som, hi hem set i hi serem. Amb l’espai dedicat a l’1-O, ens hi tornarem a posar i trobarem un lloc.
Això serà aviat?
Tots hem après que és millor no posar terminis. Compartim objectiu, per tant Vic tindrà un espai per recordar aquell esperit de l’1 d’octubre en què tota la ciutat junta vam defensar les urnes.
A moltes ciutats es van trencar els pactes que els partits independentistes tenien amb grups unionistes. A Vic, no.
Aquesta és la diferència de la política municipal, on es posa per davant de tot la ciutat. Nosaltres ens hem trobat més còmodes en acords de ciutat amb aquests grups no independentistes, amb els quals ens hem entès. I en canvi, en els temes de país els grups independentistes ens hem trobat i hem votat junts.
Aquest mandat ha tingut dues etapes, abans i després del pacte amb Vic per a Tots.
Durant el primer any els partits de l’oposició van voler portar a l’extrem la situació de minoria del govern. Ningú ens volia donar la mà. Tot i això, vam ser capaços de fer els pressupostos amb Capgirem. És cert que ens va costar al principi però de mica en mica van anar coneixent la nostra manera de governar, la dinàmica de dialogar i construir per la ciutat, i això és el que ens ha permès trobar punts d’acord amb Arnau Martí (de Vic per a Tots) com abans ja hi havíem fet amb Benjamí Dòniga.
Quan tens majoria, però, s’acostuma a dialogar menys amb l’oposició, perquè no és tan necessari.
En absolut. Sempre s’ha intentat parlar amb tothom. Es demostra amb les mocions, mai no és un no per un no, sempre estem oberts. Ho estem demostrant, per exemple, amb el POUM, incorporant propostes de tots el partits. Tenim molt clar que no és el POUM de l’equip de govern, és de la ciutat i dibuixa com serà el Vic dels propers 20 anys. Hem estat generosos incorporant les propostes que ens han fet. Ara caldrà veure si l’oposició sap posar la ciutat per davant del partit.
Creu que hi haurà consens? A la primera votació no n’hi va haver.
Jo crec que sí, el treball que ha fet tot l’equip del POUM, liderat per la regidora Fabiana Palmero, ha estat el d’escoltar a tota la ciutadania, els partits polítics… Hem admès moltes de les coses que han dit, és un POUM de tots i aquí es veurà quin paper fa l’oposició.
Ara que ja ha començat el segon curs de la nova Facultat de Medicina, s’ha començat a notar l’impacte que es va dir que tindria a la ciutat?
No sé si som prou conscients de la importància que té que Vic tingui universitat. Per això ho hem d’anar dient. El fet de tenir la Facultat de Medicina acaba de completar aquesta universitat. Encara és d’hora per valorar l’impacte perquè estem parlant fins ara de només 90 alumnes més, però sí que ja s’estan creant dinàmiques positives, com per exemple que tenim peticions per obrir una altra residència o establiments nous a les zones on s’obren les facultats. A més, a petició de les associacions de veïns dels barris del sud de la ciutat hem incorporat al POUM un equipament universitari situat a aquesta zona. Sabem que la universitat genera talent i riquesa, i això ha fet que tot i haver passat una crisi mol dura la ciutat l’ha pogut superar més bé.
Ja se sap què s’hi farà a les dues adoberies que ha adquirit l’Ajuntament?
Amb el disseny de la ciutat que estem fent a través del POUM donem molta importància al riu, un riu que abans separava la ciutat, i ara volem que uneixi. Després de resoldre el campus universitari, la biblioteca, ens quedava pendent les adoberies. Volem que l’adquisició d’aquestes adoberies per part de l’Ajuntament serveixi per reactivar i crear un efecte perquè tota la zona es pugui recuperar. Sempre hem dit que hi posaríem algun equipament municipal, però ho deixarem obert perquè els veïns hi puguin dir la seva.
Al mes d’abril es posarà la primera pedra de la nova biblioteca. Li sabria greu no inaugurar-la com a alcaldessa?
Clar que em sabria greu, però jo estic contenta perquè és una aposta que fa molt temps que es parlava i finalment l’hem materialitzat. Volem que la gent se la faci seva, que a part de biblioteca hi passin coses, que sigui un centre cultural. Aquí tots els grups polítics hem anat junts. A més, estarà situada en un lloc emblemàtic: posarem llibres, cultura, diàleg i cohesió en un lloc on hi va haver tan patiment.
Un dels temes conflictius d’aquest mandat és l’antena de telefonia mòbil del carrer Sant Fidel. Estarà desmantellada abans d’acabar el mandat?
Aquest és el compromís que va prendre el consistori i hi estic treballant. Ara ja no està a mans de l’Ajuntament sinó de la Generalitat i les multinacionals. Anem a bon ritme, però els tràmits són lents. Paral·lelament nosaltres ja estem fent el projecte perquè un cop acabin els tràmits burocràtics no s’hagi d’esperar per poder desmantellar l’antena. Estic esperançada que ho aconseguirem.
Creuen que les obres de l’Eixample Morató seran suficients per revitalitzar el comerç del barri?
La situació no és aquesta. Potser sí que al principi de posar les càmeres als comerciants els va semblar que va baixar l’activitat, però els estudis de comerç que tenim diuen que no és una de les zones més castigades de la ciutat, en absolut. I les obres ajudaran perquè encara hi passi més gent. A més, els clients ja han anat veient que es pot accedir igualment a l’Eixample Morató amb cotxe, senzillament has de donar la matrícula al comerç. Però també hem de generar l’espai perquè la gent hi vagi a passejar i comprar tranquil·lament. Tots els nous carrers que fem són de voreres amples i amb carrils bici. La gent ha de prendre consciència que s’ha de deixar el cotxe als accessos de la ciutat i anar tranquil·lament a passejar o a comprar a peu o amb bici.
La Universitat de Vic està de nou en un procés per escollir rector. Com va viure la renúncia d’Oriol Amat?
Ho vaig passar malament. Li vaig dir que s’esperés, que en parlaríem, que ens veuríem per si podia convèncer-lo.
Era només un tema personal el que el va fer renunciar? No hi va haver res més?
No, no, era un tema personal, de la salut del seu fill. Quan hi ha un tema així no hi pots entrar a negociar. Cal, però, estar satisfets que el procés, a diferència del que havia passat en l’anterior relleu, aquest cop es va fer d’una forma exemplar. I també cal valorar que una persona amb el currículum d’Oriol Amat es presentés a rector. Això fa pujar l’autoestima de la universitat. Cal mirar endavant. Hem perdut un gran candidat, però a la persona que vingui li donarem el mateix marge de confiança.
