“Baixo poc a Barcelona. Era una de les condicions per acceptar el càrrec”

Han passat nou mesos de l’oficialització de la comarca del Lluçanès. Ja familiaritzada amb els cartells?Era una delimitació molt esperada, sí. Personalment sempre hi he tingut l’ull posat. El repte d’ara és anar-la engegant. A efectes pràctics, de cara a la gent, no ha canviat res. Portes endins sí que s’ha avançat feina?Som a l’etapa transitòria que van pactar les alcaldies i el secretari de Governs Locals, amb l’horitzó d’esdevenir oficialment Consell Comarcal després de les eleccions municipals del 2027. S’estan ultimant els tràmits per constituir la Mancomunitat i definir els serveis a prestar. De quin finançament disposarà el Lluçanès els anys que venen?S’han establert tres anualitats de 250.000, 300.000 i 350.000 euros per posar en funcionament el nucli dur –secretaria, intervenció i gerència– i que a partir d’aquí es facin els càlculs de traspàs de serveis. Quins són els primers a assumir?Definir-ho serà la feina d’aquests tres anys, tot i que al seu moment ja es va apuntar el més necessari. D’una banda, parlem de municipis rurals de població petita i amb pocs recursos, de manera que s’havia parlat de compartir serveis tècnics, com ara arquitecte i enginyer. En termes de transport, no podem garantir línies regulars d’autobús, perquè moltes vegades anirien buits, però s’havia pensat de treballar oferta a demanda, compartida i adaptada. Que la comarca comenci a caminar disposant de finançament té a veure amb el fet que la delegada sigui d’Alpens?No únicament. És mèrit de molta gent que hi ha posat esforç. També s’ha tingut en compte el cas del Moianès, que d’inici va suar econòmicament per traspassar serveis del Consorci al Consell Comarcal. Llavors hi va haver certes mancances de finançament de govern que ara hem pogut i volgut resoldre. Políticament està recosida la comarca?Crec que no sorprendrà a ningú que digui que menys del que m’agradaria. És evident després d’unes eleccions municipals en què l’aposta guanyadora a Sant Feliu Sasserra va ser dir no a la comarca. A nosaltres ens agrada el Lluçanès sencer. Treballarem aquests quatre anys de transitorietat perquè la comarca s’entengui com una eina de prestació de serveis als municipis i a la ciutadania des d’una perspectiva més adaptada a l’entorn rural. A pobles com Alpens s’hi viu bé?Molt. Aquesta setmana, que hi hem presentat els caixers automàtics mòbils, ho feien notar els representants de la conselleria i les entitats bancàries. Però com a veïna, dona, mare... segur que hi troba a faltar coses.Hem de treballar perquè no es perdin els serveis que tenim als municipis. L’escola és bàsica, la salut, el comerç, l’hostaleria, el turisme, els locals socials i culturals... Ens falta transport, sobretot perquè els joves es puguin moure, però també és cert que quan apostes per viure en entorn rural saps que dependràs del cotxe privat i d’autorganitzar-te entre famílies. Parlant de mobilitat, acaben de reprendre les obres de la variant de Sagàs. Com canviarà la carretera?Era un deute que teníem. Un greuge que calia pal·liar, perquè malgrat que el nucli de Sagàs és petitó es passa pel mig de cases molt properes al vial. A la C-62 hi ha cada cop més trànsit. La carretera ha de ser de qualitat i seguretat en tots els trams de Vic a Berga. Cap on mira el Lluçanès? El Berguedà? Osona? El Bages?Cap amunt, per veure si plou, com tothom en aquests moments. Sí que estem en una posició molt estratègica. Per relacions històriques i de familiaritat, perquè en formen part 11 dels municipis... Els lligams amb Osona són evidents. Des de Prats també hi ha tirada cap al Bages, i amb Berga la comunicació ha millorat moltíssim. Fins i tot quan hi anem els d’Alpens ja no passem per Borredà i Vilada, sinó que anem a fer la volta per Prats. Al gener la vam veure amb el conseller Balcells inaugurant les noves urgències de l’Hospital Universitari de Vic. Convenien.Sí, s’ha pensat molt amb l’equip de l’hospital. Hi ha espais especialitzats per a pediatria, més boxs, serveis concrets en habitacions on atendre situacions més crítiques... I un control central que aplega els professionals i la gestió dels casos. L’hospital de Vic està a l’altura del que requereix el segle XXI?Crec que sí. Tenim programades inversions per millorar algunes plantes, a més a més de les que s’han fet els darrers anys. Com a usuaris generalment només coneixem parts dels serveis sanitaris, no som conscients de la complexitat de gestionar de manera conjunta el Consorci Hospitalari de Vic, la Santa Creu, l’hospital de Manlleu... I de com de pionera és Osona en integració d’atenció social i sanitària, per marejar la ciutadania com menys millor, o en atenció a la salut mental. Des del CHV s’està fent un gran esforç d’equip, i continuem treballant en l’eix de la C-17, des de donar servei a Campdevànol i Olot com portar aquí l’expertesa de professionals d’hospitals terciaris de Barcelona. Hi ha acord entre Generalitat i Ajuntament sobre on construir el futur CAP Vic Nord?Sempre hi havia hagut la discussió de si seríem capaços de remodelar l’edifici al mateix lloc. Es tracta d’una ubicació sobre la qual tothom està content, però atendre la ciutadania combinant-ho amb unes obres de gran envergadura hauria sigut un calvari. Quan es va acordar amb l’Ajuntament establir el CAP en un espai nou, la conselleria no hi va tenir cap inconvenient, al contrari. És una oportunitat de modernitzar les instal·lacions i la qualitat de cara a pacients i treballadors i treballadores. Sembla que l’Ajuntament es posiciona a oferir l’espai del Mercat Municipal. Més enllà dels requisits tècnics, el govern no hi posa cap condicionant. Quan tinguem l’espai s’activarà tota la maquinària de dissenyar el pla funcional, redactar el projecte, licitar les obres i, finalment, construir l’edifici. No serà curt, però estem en el camí. Els va agafar per sorpresa la proposta del Mercat Municipal?Crec que l’alcalde i el conseller n’havien parlat una mica. I suposo que després cal cert acord d’acabar-ho de madurar a nivell de consistori. També hi ha els condicionants d’esgotar els terminis de concessió de les parades, o determinar les patologies de l’edifici. La conselleria actuarà on decideixi l’Ajuntament d’acord amb la voluntat, la projecció de ciutat o el relligar diferents espais de barris. El desplegament del nou model de pediatria canviarà alguna cosa a Osona i el Lluçanès?L’aposta de la Generalitat respon a la manca estructural de professionals. Hauríem d’anar convencent les noves generacions perquè estudiïn Medicina, perquè ho facin a la UVic-UCC i perquè es quedin a treballar al territori. Dit això, i tret de situacions puntuals de baixes acumulades, com va passar a la Vall del Ges, diria que a Osona i el Lluçanès hi ha d’haver pocs canvis. Ja es treballa força en xarxa. Montse Barniol té el despatx a Manresa, però a vegades també li deu tocar baixar a Barcelona. Ho fa en cotxe?Sempre dic que treballo a la Catalunya Central. L’oficina centralitzada amb el meu gabinet és a Manresa, però també en tenim una a la plaça Major de Vic. Intento propiciar-hi el màxim de reunions. A Vic hi tenim desplegats, així mateix, els departaments de Presidència, Cultura, Acció Climàtica i recentment hem obert el local de Drets Socials. Baixo molt poc a Barcelona. Era una de les condicions per acceptar el càrrec. Quan es lleva i sent que hi ha incidències a l’R3, hi pot intervenir d’alguna manera? Acumulem setmanes horribles.És un drama. I un encert la feina que porta a terme l’Oficina Tècnica de l’R3 amb acord de tots els colors polítics, empreses, entitats, passatgers, la universitat... El doctor Arimany deia la setmana passada al Parlament que no s’ha de filar prim amb el desdoblament. L’hem de reivindicar més amunt de Vic, i no fins a Ripoll, sinó Puigcerdà, perquè es tracta d’una connexió internacional, estratègica. Els tallers de manteniment de trens a Ripoll, l’estació a Torelló que donarà servei a la Garrotxa... No s’haurien aconseguit o començat a projectar sense esforç constant de temps i molta gent. Però vostè mateixa diu que els dèficits de la línia són estructurals. Amb el traspàs acordat, la Generalitat hi podrà dedicar més diners que el govern espanyol?Aquesta és una de les coses que potser no hem sabut explicar, perquè el traspàs inclou la infraestructura i el servei, però també la inversió. Ens han d’arribar els diners consignats a executar tot allò que estava previst i que no s’ha arribat a fer. El que sí que han materialitzat aquest curs polític és el servei permanent de Mossos d’Esquadra al Moianès. Quina retroacció han rebut fins ara?La demanda venia del mateix territori i encaixava amb l’aposta de la conselleria de potenciar la coordinació entre cossos, ja que comparteixen comissaria Mossos d’Esquadra i Policia Local. Això vol dir contacte entre agents, intercanvi d’informació, patrullatge de proximitat... I ser, en definitiva, el màxim d’eficients, eficaços i visibles entre la ciutadania. Desplegar-ho a llocs com Moià és sovint més fàcil que adaptar-se a les maquinàries de municipis més grans. Estic segura que on es vagi implementant el model, però, com a Manresa, serà un gran èxit. I a Manlleu? L’Ajuntament també ho demana.Des de la conselleria s’ha prioritzat recuperar la plantilla de Mossos, d’aquí les promocions de 850 agents l’any per reforçar el cos i solucionar les vacants que aniran quedant amb jubilacions. No em consta que en aquests moments hi hagi dibuixada una comissaria compartida a Manlleu, tot i que l’alcalde m’ha traslladat la petició i jo, al conseller. No vol dir que no s’estudiï, però per aquest any que ve, tal com passarà a Manresa, no està previst. Vic i Manlleu tenen nous alcaldes després de les eleccions municipals. Tots dos són de Junts. Quina lectura en fan des d’ERC?Ens agradaria més governar nosaltres a tot arreu, com és lògic i lícit en qualsevol partit, però ens entenem amb qui està al capdavant dels ajuntaments. Tenen tota la legitimitat després d’unes eleccions! Personalment, amb Albert Castells feia molts anys que ens coneixíem per sectors pròxims, i amb l’Arnau també hem coincidit i hem tingut l’oportunitat de parlar. I vostè? Com porta haver-se acomiadat de l’alcaldia d’Alpens després de 20 anys?Més bé del que em pensava. Amb alguns companys d’ERC, però també d’altres colors, havíem parlat que l’etapa postalcaldia és complicada, i més si hi has estat anys. Tot i això, diria que és definitori com plegues. En el meu cas va ser en un moment molt dolç, amb un relleu fantàstic, Toni Prat, i tot un equip que combina veterania i rejoveniment. En què consisteix el seu dia a dia de delegada?En coherència amb la idea que vivim a Alpens i que ens agrada, i que tenim dos nens que volem que creixin en aquest entorn rural, intento acompanyar-los a l’escola cada matí. Les tardes i els vespres no sé mai quan arribaré a casa. Els matins també reservo sempre una estona a posar-me al dia en premsa. Tant ens agrada atendre els mitjans de comunicació com veure com expliqueu les novetats arreu de les comarques. Les de ciutats grans i sectors diversos, però també he demanat un apartat molt concret de fer atenció als micropobles. Gran part de la jornada de després correspon a atendre demandes de les alcaldies dels 146 municipis de la Catalunya Central, des d’agilitzar tràmits fins a aconsellar quina porta trucar. I programar visites institucionals al territori. Diu que és com una alcaldessa dels alcaldes i alcaldesses.És amb qui més interlocuto, juntament amb regidors. Em sento una mica marassa en el sentit de buscar-los connexions que arreglin problemes. La divisió administrativa de la Catalunya Central se la creuen més al Bages que a Osona?Tots els funcionaments comarcals tenen les seves particularitats. Jo soc molt defensora de la cocapitalitat. No crec en una rivalitat eterna, sinó en una eina que millori els serveis cap a la ciutadania i els municipis. L’exemple més plaent de treballar junts són els deu anys de federació UVic-UCC. Però hi ha alcaldes bel·ligerants respecte a la capitalitat o això ja ha passat a la història?Jo no ho he viscut. Ara tenim ganes d’avançar en un estudi de les àrees funcionals de cada capital. Ens diu que la majoria de gent del Bages viu, estudia, treballa i té satisfetes les necessitats comercials i culturals a la mateixa comarca, igual que a Osona, afegint-hi la verticalitat cap a Barcelona. Posar el focus en la rivalitat no té sentit. El que hem de procurar és que cada comarca continuï responent a les necessitats de la gent. Al llarg de la seva trajectòria política també ha estat directora general d’Ecosistemes Forestals. Pateix per l’estiu?Molt, i ja no per l’estiu, sinó la primavera. Que plogui no depèn de cap govern. Hem de ser molt curosos en la gestió dels recursos. Tenim un país petit, preciós, però amb uns boscos que han crescut massa. Es deu a la desaparició dels oficis que hi estaven vinculats històricament, la seva no explotació des d’un punt de vista econòmic i el dèficit d’inversió pública, però també que gran part de la població de Catalunya està molt urbanitzada i no entén que cal gestió forestal, actuar per fraccionar el bosc continu que s’ha generat. Quan en parlo em surt la vena de geògrafa, però és que hem de recuperar el model passat de paisatge mosaic: camps, riquesa en biodiversitat i una solució basada en la natura per lluitar contra els incendis. La recepta contra la sequera, desplegar moltes mesures simultàniament?Exacte. Ara ja s’està molt per sobre d’utilitzar aigua regenerada, es millorarà les dessaladores i se’n construirà una de nova. Que l’àrea metropolitana de Barcelona no depengui de les conques internes ens ajudarà a preservar-ne les reserves. Des de tots els sectors també s’han fet molts esforços els últims anys per ser més eficients en l’ús i el consum d’aigua, i l’ACA ha tret ajudes per reparar fuites i millorar la xarxa. L’objectiu és que cada gota acabi als comptadors. No deixar perdre’n. Estem pagant els plats trencats d’anys en què la gestió de l’aigua no ha sigut una prioritat?Segurament sí, però de lamentar-nos no en traiem res. Posem-nos a treballar. Els pagesos tenen raó d’haver sortit a manifestar-se?Sí. És un sector que porta molts anys patint, demanant que se l’escolti i se l’ajudi. Quines de les seves demandes abraçarà la Generalitat?El departament ja ha anunciat el compromís de reduir la burocràcia i allargar els terminis de l’aplicació del quadern digital. Seguirem treballant les altres demandes. Tot i això, hi ha temes que se’ns escapen, ja que venen del Ministeri, de la política agrària comuna i de la pressió dels lobbies europeus. Que els pagesos tenen raó està clar. Quan els veia arribant amb tractor a Barcelona, sabent que no poden deixar les seves explotacions, pensava que són molt valents. Les dades ens diuen que hi ha gent jove que continuaria el negoci familiar però no veu viable guanyar-s’hi la vida. Es tracta de tancaments que per mi no són d’una empresa qualsevol: s’acaba el coneixement de tota una família i de moltes generacions que han mantingut el territori. Pel que tampoc hi ha solució és el repetidor de Puigdon? Ja no sé si demanar-li com a veïna, alcaldessa o delegada.Ara hem fet un pas més, anar fins al Senat via el senador Josep Maria Reniu i que l’empresa respongui al Ministeri per què no està fent les inversions que tocaria. És un tema que vam treballar molt des de l’Ajuntament fa tres mandats, i molt necessari, per a Alpens i perquè es dona servei a Borredà, les Llosses i Sant Jaume de Frontanyà. Som, a més a més, un lloc on es desplaça molta gent els caps de setmana, en cases de turisme rural, per a excursions... Necessitem que hi hagi cobertura. Vostè, com a delegada, es deu fer un fart de trucar i rebre trucades...Sí, i a vegades se’m tallen entremig.

“Baixo poc a Barcelona. Era una de les condicions per acceptar el càrrec”

“Ens preocupa que Viladrau sigui utilitzat pel sector de la droga”

“El model del rebost solidari és caduc. La idea és tancar al gener”

“A Catalunya no es recicla prou bé i tenim potencial per fer-ho més”

“Vaig fer el pas de tornar perquè jo patia fora de l’Ajuntament”

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Tres detingudes a Vic per robar en cases d’arreu de Catalunya amb un botí de 142.000 euros

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Èxit de convocatòria de les campanades a la plaça Major de Vic

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic

Rescaten un noi de 21 anys que ha caigut anant cap a Núria