EL 9 NOU inicia un cicle d’entrevistes als alcaldes del Lluçanès, amb l’articulació de la nova comarca com a eix central. Obre el foc Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí d’Albars i president de la Mancomunitat del Lluçanès, constituïda a finals de 2024 com a embrió del futur Consell Comarcal.
Quina és la missió de la Mancomunitat del Lluçanès?
Segons la llei de creació de la comarca del Lluçanès, la Mancomunitat és l’òrgan que ha de construir institucionalment el futur Consell Comarcal. Això implica que la Mancomunitat representa els interessos col·lectius dels vuit pobles que la conformen. Primer, volem una continuïtat dels serveis. És a dir, que hem de continuar donant els serveis que ara presta Osona. Després també volem veure quines oportunitats de millora de serveis hi ha. I a més, volem que sigui una comarca molt forta quant a identitat, volem donar valor al patrimoni, tant natural com cultural i humà.
Va costar que la Mancomunitat es posés en marxa…
Sí, perquè volíem uns estatuts molt ben definits i que s’adaptessin de forma eficient i eficaç al que volíem els vuit pobles. Vam estar durant molts mesos debatent, vam demanar consultes a la Generalitat, i finalment el novembre del 2024 es va constituir la Mancomunitat.
Quina feina s’ha fet fins al moment?
Ara mateix tenim ja obert el procés de contractació de l’enginyer del servei d’assistència local. També tenim oberta la contractació de l’arquitecte i estem treballant amb Serveis Socials de la Generalitat, a veure si ens poden començar a delegar algunes coses directament a nosaltres. I també hem aconseguit l’inici de la compra de la Torre Malla, que serà la seu del Consell Comarcal de Lluçanès.
La prioritat són els serveis socials?
És la prioritat ara mateix. La Generalitat no ens ho té delegat però hi estem treballant perquè ens interessa. És un bloc molt gran, que és el que dona més serveis a les persones, i ja voldríem tenir algun tècnic per començar a parlar amb cada poble. Hi ha altres prioritats però no són tan imminents per tema terminis. Per exemple, en l’àmbit de residus hi ha un contracte fins al 2030. Ho estem estudiant, però no trencarem el contracte actual amb Osona. Ara mateix el que anem és per serveis socials com a prioritari. Tenim molta feina, aquest any ens hem d’anar reunint amb el Consell Comarcal d’Osona, que és el que ens presta la majoria de serveis.
Com valora la decisió de comprar la Torre Malla?
Aquesta decisió és un punt d’inflexió perquè demostrem que creiem en la comarca, que som potents. És important simbòlicament i institucional tenir un lloc on poder-nos reunir i posar-hi els tècnics. Els alcaldes i alcaldesses creiem molt en el Lluçanès, però necessitem també que la gent comenci a veure coses tangibles. Veient que es posava a la venda aquesta casa, ens hi vam tirar de cap, així literalment, a aconseguir-la.
Com és l’entesa entre els vuit municipis que formen la Mancomunitat?
Potser és exagerat dir que és formidable, però sí que hi ha molt bona entesa. No hi ha les distorsions que podien provocar altres municipis que no han tingut interès a participar en la comarca perquè va haver-hi el referèndum. És agradable treballar així, la veritat.
Quan es constitueixi el Consell Comarcal del Lluçanès, els vuit municipis de la Mancomunitat quedaran totalment desvinculats del Consell Comarcal d’Osona?
Un contracte no acaba exactament el dia que comença la nova comarca, i tampoc demanarem liquidar-lo. És el cas dels menjadors escolars i també dels residus. Hi ha coses que continuaran anant amb Osona i a mesura que vagi passant el temps i que es vagin liquidant aquests contractes s’incorporaran al Consell Comarcal de Lluçanès.
Per tant, sí que a la llarga l’objectiu serà…
La paraula autònoms és adequada. Però si un contracte ens va millor mantenir-lo amb Osona, o obrir-lo al Berguedà, o al Moianès, ho farem. I al revés, pot ser que el Lluçanès ofereixi un servei que és pràctic. Les relacions entre els consells comarcals han de ser obertes i hem de treballar conjuntament amb les comarques del voltant amb l’objectiu d’oferir el millor servei al ciutadà.
Creu que la ciutadania notarà el canvi?
La ciutadania pot notar el canvi cap a millor. Tenint en compte que la missió de la Mancomunitat és garantir que com a mínim hi hagi els mateixos serveis, si els millorem segur que ho notarà. Tindrem un finançament més directe, som menys municipis a repartir. A més, cada poble podrà adreçar-se molt directament al Consell Comarcal del Lluçanès. L’adaptabilitat del Consell Comarcal del Lluçanès a les demandes del territori serà millor que mai, perquè precisament vam estar destinant molt temps als estatuts de la Mancomunitat per fer-ho adaptable a la realitat del Lluçanès.
Hi ha desavantatges?
No n’hi veig cap. Quin desavantatge hi podria haver? Que potser no tenim una gran capital que aglutini perquè la geografia del Lluçanès és la que és? Per exemple als d’Alpens els queda lluny Prats. I tampoc hi haurà un hospital construït a Prats. Però això no és desavantatge.
I el seu municipi, Sant Martí d’Albars, què hi guanyarà?
Sant Martí d’Albars hi guanya la interlocució directa en els afers de la comarca del Lluçanès. Podem posar en valor el nostre sector primari i també l’industrial. La interrelació directa amb el Consell Comarcal del Lluçanès serà molt més ajustada que la que podem tenir amb Osona. Per exemple, Sant Martí d’Albars mai hem estat convidats a activitats de turisme d’Osona.
Quin creu que ha de ser el futur del Consorci del Lluçanès?
Hem estat intentant caminar amb tots els pobles, però des del moment que dos pobles grans han manifestat que volen marxar del Consorci el paradigma canvia. La intenció és integrar el que ofereix el Consorci del Lluçanès al futur Consell Comarcal del Lluçanès.
És un fet que desapareixerà el Consorci del Lluçanès?
Des del moment que Sant Bartomeu [del Grau] i Sant Feliu [Sasserra] han manifestat que volen deixar-ho, no té sentit. Per tant, s’ha de liquidar el Consorci, que tots els pobles paguin la part que correspongui –perquè s’ha de pagar quan liquides alguna cosa– i a partir d’aquí foc nou. Tots cap al Consell Comarcal, calculant les ràtios dels tècnics que toquen per persona i els serveis que s’han de prestar.
I què passarà amb els municipis que no formen part de la Mancomunitat però sí del Consorci?
Si els interessa participar dels serveis nostres, amb la quota que els correspongui, ho podran fer. Nosaltres el que volem és continuar treballant junts, però sense aquests dos pobles grans les xifres no surten i no et pots quedar amb els braços creuats esperant que tot vagi caminant com si no hagués passat res.
Hi ha persones que creuen que la creació de noves institucions és poc eficient. Què els diria?
Jo els diria que estan equivocats, i els ho demostrarem. Una xifra dividida entre 8 o entre 52 et correspon més si ets 8 per poc que vagis mitjanament bé. D’aquí a uns anys diran que va ser una gran elecció que al seu poble sortís que volia ser del Lluçanès. El nostre objectiu és que els vuit municipis funcionin eficientment, amb el millor servei per al ciutadà i que la gent estigui contenta. I estic segur que ho aconseguirem perquè les ganes hi són per part dels vuit pobles.
Hi ha la voluntat de seduir els municipis del Lluçanès que no formen part de la comarca?
Esperem que algun dia o altre muntin un referèndum per entrar, però ja és una cosa que se’ns escapa de les mans als vuit pobles actuals.
