Un dels petits privilegis de ser periodista és poder viure jornades com les d’avui. És la una del migdia i després de recórrer la majoria dels col·legis electorals, haver parlat amb candidats, apoderats i membres de les meses un es fa la primera composició de com va la jornada electoral. Més enllà d’enquestes dels últims dies que tots els partits amaguen per no influir en el resultat, avui és l’hora de la veritat. Quan anem a votar no en som conscients, però sempre hi ha qui ens mira. Els membres dels diferents partits escampats pels col·legis electorals es fixen si a primera hora hi ha molta gent (això és un presagi d’una elevada participació) o a quin ritme es van buidant les butlletes de cada partit (hi ha alguns col·legis que són clau per saber els resultats final de la ciutat de Vic).
A excepció de Maria Balasch, Arnau Martí i Josep Anglada, la resta de candidats debutaven al capdavant de les seves llistes. El primer que ha exercit el seu dret a vot ha estat Albert Castells (Junts). Ha arribat ell i la seva dona en bicicleta. Viuen a Santa Anna i els toca votar al col·legi Salarich. Ho tenen a prop, però per arribar-hi fa pujada. Metàfora de la campanya electoral. Volia deixar la bicicleta aparcada a l’entrada, però els seus companys de partit, l’han animat a entrar fins al col·legi. Nervis del debutant, s’ha posat a la fila sense tenir a la mà la butlleta. Ha hagut de córrer a buscar-la i ha bromejat amb els periodistes repassant el sobre per si l’havia encertat.
Al Sucre, mitja hora després, havia anunciat que votaria el candidat del PSC, Miquel Ylla. Com que part de la feina del periodista és parlar amb gent (votants, membres de mesa, candidats i apoderats), mitja hora, encara que diguin que Vic és una ciutat a mesura humana, és poc temps. Tot i arribar a les 10.25, cinc minuts abans, Ylla, una persona sempre puntual, ja havia votat. Ha accedit a simular de nou el moment de votació per aquest periodista. El que ha fet Ylla als periodistes no són declaracions, sinó un regal literari: ha utilitzat la metàfora de la muntanya per comparar-ho amb la campanya electoral i el dia de les eleccions. [em comprometo a penjar l’àudio quan tinguin un moment].
Del Sucre al Palau Bojons. Maria Balasch (ERC) ha arribat acompanyada de la seva parella i ha reivindicat el dret a vot de persones com Marta Rovira, exiliada a Suïssa, però també d’un percentatge important de la població de Vic que, com la seva parella, que és uruguaià, no poden votar. Pels que siguin aficionats a les casualitats, dir que Balasch li ha passat com a Castells, que s’ha posat a fer cua per votar sense haver agafat la seva butlleta. Darrere seu, cofois, han votat els seus pares. Ells sí que portaven amb convicció el sobre a la mà.
Per sort pels periodistes, mitja hora després Xavier Farrés (Ara Vic) votava a l’escola Estel. Menys distància a recórrer. Però la calor que hi feia era insuportable. Algunes meses acumulaven llargues cues, la de Farrés, en canvi, anaven per feina (un eslògan que segur que porten la meitat de les candidatures del país). Atenent els mitjans i després també de fer el posat davant de fotògrafs i càmeres de televisió (això és un art, aguantar el sobre durant un minut mentre mires un a un tots els professionals de la informació amb un somriure a la cara).
A l’escola Estel hi trobo el senador Josep M Reniu (ERC), amb qui sempre és un plaer escoltar les seves reflexions i anàlisi com a politòleg. I, com sempre, parlar sobre la cultura del pacte (de fet, el que tothom pensa és que serà el titular de la nit). Una lliçó. Aprofita per presentar-me el seu fill, que va a la llista d’ERC, estudia ciències polítiques i està a les joventuts del partit. No és habitual que els joves s’interessin per la política. Ho admet, li costa molt convèncer-los que avui es llevin per posar el sobre a l’urna.
Abans, al Palau Bojons en parlava amb un agent de la Guàrdia Urbana. La seva filla i els seus amics també són una excepció. M’explica que han sortit de marxa fins a les 5 del matí i després d’esmorzar han anat a votar en ruta. Com que són de diferents pobles de la comarca. Han anat a votar a Vic, després a Sant Hipòlit i encara algun poble més. Els partits s’haurien de plantejar una ruta pels joves cada cita electoral.
S’acosta el migdia. Al casal Mossèn Guiteras vota Carla Dinarès, de la CUP. Abans de votar intercanvia impressions amb altres membres de l’assemblea. Li traslladen el ritme en què baixen les paperetes al col·legi. No ens precipitem. Dinarès es fa la foto amb el puny enlaire abans de votar i admet que això de les campanyes electorals és una mica de pantomima. Els partits s’hi gasten massa diners i no acaba servint perquè la gent s’enganxi a la política. Ella també té un record per la gent que no pot votar.
Donem ànims als candidats i ells ens els donen a nosaltres. El dia serà llarg però emocionant. Fa dies que a la redacció hi ha nervis però també moltes ganes. Acabarem de matinada, però avui sopem pizza! És el que fa dies que ens hem promès, perquè és un dia especial i els dies especials se sopa pizza.
{{ comment.text }}