Lluïsa Moret (PSC), alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, va ser escollida presidenta de la Diputació de Barcelona el juliol passat. Superats els 100 dies, EL 9 NOU l’entrevista per conèixer com encara el mandat d’una institució que té com a missió principal donar suport als ajuntaments.
Quin balanç fa d’aquests primers 100 dies?
Molt positiu. Primer, no només pel que estem treballant, sinó per com ho estem treballant. Hem constituït un govern ampli, plural, divers, que ens dona molta estabilitat i seguretat perquè incorporem diferents mirades. Així podem treballar tranquils per poder afrontar els reptes que té la demarcació, que és diversa en els àmbits socioeconòmic, sociodemogràfic, sociocultural… i que té molts projectes i iniciatives. A part de posar en valor les característiques i les singularitats del govern, som fidels i coherents als compromisos que vam adquirir en l’acte de constitució i de presa de possessió que és estar al servei de forma inqüestionable dels 311 municipis de la demarcació de Barcelona.
Vol visitar-los tots 311.
És el meu compromís i espero complir-lo durant aquests quatre anys. Vull anar arreu d’aquests municipis per conèixer i interactuar directament amb els nostres interlocutors naturals, que són els alcaldes i les alcaldesses. I a través seu, amb els ecosistemes locals dels diferents territoris, on hi ha agents socials, econòmics, culturals, que necessiten aquest suport. Les administracions locals són les que estan més a prop de les necessitats reals dels veïns i les veïnes i les que tenen l’oportunitat d’identificar què està passant i com s’han d’abordar conjuntament.
Només de començar, s’ha trobat amb una carpeta important: la complicada situació financera que travessen molts ajuntaments. Això s’està començant a reflectir a les ordenances amb les pujades dels impostos, amb les dificultats per quadrar els números del 2024… Per què es troben les hisendes municipals amb aquest problema?
Hi ha dos aspectes que coincideixen amb aquest exercici. D’una banda, les causes estructurals respecte al finançament municipal. És un tema que s’ha de posar sobre la taula que requereix una reflexió interinstitucional, des d’una mirada global i interpel·lant a totes les institucions. D’altra banda, s’ha sumat a una sèrie de situacions conjunturals que han empitjorat substancialment les fonts habituals del finançament.
Com quines?
Una va ser tot el tema de les plusvàlues, que es va generar una altra manera de calcular i gestionar els ingressos, i suposa una pèrdua per als ajuntaments. L’altra és la legítima pujada salarial dels treballadors de l’administració. I també les realitats geopolítiques tenen un impacte local. Els últims conflictes bèl·lics signifiquen un encariment important d’elements fonamentals com l’energia o les matèries primeres. Hi ha concursos públics que s’estan quedant deserts perquè el metre quadrat de l’asfalt s’ha quadruplicat en els últims mesos. Tot això s’ha anat sumant i, evidentment, ha portat a molts ajuntaments en un context difícil per gestionar i per tancar els exercicis pressupostaris, en aquest cas del 2023, i també per afrontar i definir els pressupostos del 2024.
Ara la Diputació posa un paquet important d’ajuts de 75 milions per pal·liar aquesta situació. Per què han de servir?
Les últimes setmanes i mesos, els ajuntaments ens han fet arribar aquestes demandes sobre la complexitat per tenir recursos necessaris. El finançament municipal té un objectiu claríssim: garantir serveis públics de qualitat. Aquests contextos financers complexos no poden fer ressentir ni les polítiques públiques, ni els projectes ni els serveis. En rebre aquestes peticions, vam veure com reorientar una part del nostre pressupost, tant del 2023 com del 2024, generant un fons. És un programa per donar suport a l’autonomia local en aquesta lògica en dos moments. Un per tancar els pressupostos del 2023, al qual dediquem 50 milions, i una segona part, de 25 milions, que també és per ajudar a configurar els pressupostos del 2024.
Els hauran d’invertir en alguns projectes concrets? Hi haurà algunes condicions per poder disposar d’aquests fons?
Intentarem que siguin el més flexibles possibles per donar suport a l’autonomia local. Evidentment, en el programa ultimat el 2023, prioritzarem que sigui per despesa ordinària, és a dir, vinculada amb els recursos humans, despeses energètiques, etc. I en el cas del 2024, a part de la despesa ordinària, també si hi ha alguna necessitat per inversió perquè els ajuntaments ho situïn allà on considerin més oportú.
Un dels reptes de la Diputació és com es distribuir-ho des del municipi més petit fins al més gran de la demarcació.
No ens hem inventat res nou, fem servir una fórmula que ja teníem. Considera fets objectius, com dades demogràfiques, de dimensions territorials, però també vinculades a indicadors socials, com pot ser la taxa d’atur registrat o de renda per càpita. Amb tots aquests indicadors hi ha una forma objectiva que permet fer una distribució equitativa pel territori del programa que acabem de provar.
Osona s’ha beneficiat de moltes de les ajudes de la Diputació en plaques solars i energies renovables. Des de Barcelona se’ns veu com una comarca pionera?
La veritat és que sí. Amb aquestes visites que estem impulsant des de presidència de la Diputació per fer territori, en primer lloc hem triat Osona perquè, entre altres projectes, molts municipis de la comarca són pioners i referents en aquesta aposta explícita per les renovables com una font d’energia respectuosa amb el medi ambient i de polítiques de sostenibilitat. És una de la que ha presentat més projectes a subvenció i ha obtingut més fons. De fet, ara, quan s’aprovi el pressupost del 2024, tornem a obrir una línia de finançament de 47 milions amb aquesta lògica de continuar apostant per les renovables, que són molt diverses. No només parlem de la fotovoltaica, també de la bioenergia, la biomassa, que s’està treballant molt aquí a Osona.
La Diputació s’encarrega dels controls a l’accés de la Vall de Sau i altres indrets. Quina valoració en fan?
Un dels elements més importants per lluitar contra el canvi climàtic i per les polítiques de transició energètica és la preservació de l’entorn natural, des de forestals, fluvials, fins a agraris. Aquí teniu una riquesa d’entorn i valorem molt positivament aquestes iniciatives. Perquè com més naturalitzats estiguin aquests entorns, més compliran la seva funció de millorar la qualitat de vida de la seva gent, el nostre futur i la lluita contra el canvi climàtic. Aquest mandat continuarem treballant amb aquesta lògica amb les aliances amb el territori.
Sempre es diu d’Osona que és massa dependent de la indústria agroalimentària. La Diputació aposta per la diversificació?
Apostem per allò que ens diu el territori. Acompanyem i donem suport a les decisions de les realitats locals, ajuntaments i ecosistemes locals. L’agroalimentari és un sector molt important i de primer nivell a Osona. Hem d’acompanyar-lo perquè sigui sostenible i tingui els recursos necessaris per convertir-se en un sector que generi activitat econòmica i alhora sigui compatible amb aquesta sostenibilitat ambiental. Per altra banda, des de la Diputació s’està apostant pels hàbits saludables i alimentació sostenible. I no hi ha res més sostenible i saludable que aquells aliments i productes alimentaris que es produeixen a la proximitat. S’ha de posar en valor aquests petits productors i locals, que són respectuosos amb aquestes lògiques sostenibles, i mantenir vius els ecosistemes de proximitat.
{{ comment.text }}