“Ens emportem deures.” És la conclusió que va expressar el secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran de la Generalitat, David Rodríguez (ERC), després de la reunió que el govern va mantenir aquest dijous a la tarda amb els alcaldes del Lluçanès i la delegada del govern a la Catalunya Central i alcaldessa d’Alpens, Montse Barniol (ERC). Deures perquè Rodríguez va arribar a la seu del Consorci del Lluçanès, a Santa Creu de Jutglar, amb una proposta de màxims: “Estem convençuts que es pot crear la comarca”, va comentar en l’atenció als mitjans, tot afegint que la voluntat “és donar una resposta en aquest tema abans de les eleccions municipals” del 28 de maig. L’escenari exposat, però, va generar dubtes entre els representants locals, i això es va traduir en un debat que es va allargar més de dues hores. I és que tal com també recollia el president del Consorci del Lluçanès i alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats (Junts), “la reunió ha anat bé perquè s’entoma la qüestió de la comarca”, però també serveix perquè el govern “conegui les opinions de tots els municipis i vegi que la realitat és complexa”.
Segons va desgranar Rodríguez, amb la voluntat de donar resposta a la consulta del 2015, la proposta del govern per al Lluçanès seria la creació d’una comarca convencional, “ja que la llei de comarques així ho estableix”. Després de la reunió, i un cop copsada l’opinió dels municipis, el secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran es va mostrar obert a “explorar altres fórmules, tal com ens han exposat alguns alcaldes, i mirar jurídicament la viabilitat que poden tenir”.
Rodríguez també va expressar el desig del govern que en les municipals del maig quan una persona vagi a votar “sàpiga si també ho està fent per a la constitució del Consell Comarcal d’Osona o ja del Lluçanès”. O sigui, desencallar en tres mesos un procés que fa gairebé vuit anys que s’arrossega. Això passaria “per arribar a un acord ràpid en el model que es vol aplicar”, i que els tràmits al Parlament també cremessin etapes a alta velocitat. El recorregut seria a través de dos camins que conflueixen a la seu parlamentària: que el govern faci el projecte de llei, busqui els suports necessaris per aprovar-ho i ho tiri endavant, o que diversos grups polítics hi estiguin d’acord, presentin una proposta de llei conjunta i es pugui avançar d’una manera més ràpida.
I per què la creació de la comarca del Lluçanès s’entoma en un moment de bullici electoral amb les municipals a la volta de la cantonada? Segons Rodríguez, “hi donem resposta a partir d’assumir la responsabilitat en el govern per fer-ho” i després d’un any i mig de legislatura “en què ens hem hagut de situar”. Des del Consorci, Sucarrats va reconèixer que el 17 de març de 2020 tenien concretada una reunió per tractar el tema, “però el divendres anterior va esclatar la pandèmia i ens van tancar”. Superada la covid-19, “ens vam trobar un govern que s’acabava” i amb el nou executiu “teníem hora demanada des del juliol, però s’ha anat ajornant fins ara”. L’alcalde d’Oristà va insistir a “fer les coses ben fetes i no deixar ningú enrere”.
La consulta per la comarca del Lluçanès es va fer el 26 de juliol de 2015 i va deixar uns resultats difícils de gestionar. En el global dels 13 municipis, la lectura era clara: un 71% dels vots van ser favorables al “sí” i un 26%, al “no”. La complexitat va caure en el fet que en tres municipis d’Osona –Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès–, Sant Feliu Sasserra –al Bages– i Santa Maria de Merlès –al Berguedà– hi va guanyar el “no”. No hi havia unanimitat. Caldrà veure si, aquest cop sí, la comarca del Lluçanès avança. I de quina manera ho fa.
{{ comment.text }}