La candidata d’ERC a Ripoll, Chantal Pérez, va anunciar aquest dijous a la tarda la voluntat que ha arrencat del Departament d’Educació de la Generalitat per tal que els cicles formatius de grau mitjà de cuina i gastronomia, i el de pastisseria, forneria i confiteria se segueixin cursant a l’IES Abat Oliba de Ripoll, tal com s’ha fet en les dues últimes dècades. Una recollida de signatures demanant que no es tanquin va alertar la comarca de la voluntat del Departament de fulminar uns estudis que els últims anys ha registrat una baixa matriculació. L’alarma generada va motivar que Pérez es reunís divendres passat i aquest mateix dimecres amb la delegada del govern català a les comarques gironines, Laia Cañigueral, i el director territorial de serveis educatius, Adam Manyé, per tal de revertir una situació que no semblava tenir sortida. Chantal Pérez afirma que “no podem continuar perdent serveis” i diu que el territori s’ha de sentir interpel·lat “com si ens haguessin tocat el crostó”, tant per promoure aquests cicles com per buscar alumnes que els vulguin estudiar. La cap de llista a les municipals del maig vinent és conscient que amb aquesta acció hi haurà qui l’acusi d’electoralista, però subratlla que “la meva feina és treballar pel poble i la comarca”.
El mateix departament va exposar les seves intencions inicials a mitjan gener, en una reunió que va celebrar-se amb representants de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, la direcció de l’institut Abat Oliba, on s’imparteixen els cursos, l’Associació d’Hostaleria del Ripollès i el Consell Comarcal. Malgrat la resistència a perdre els cicles, diferents assistents a la reunió hi veien poques opcions de mantenir-los. El director de l’IES Abat Oliba i alhora regidor de Junts a l’Ajuntament de Ripoll, Joan Maria Roig, no dona per fet el tancament dels cicles i creu que “és una qüestió que encara està sobre la taula”. La posició del centre educatiu és “conservar cicles i no pas perdre’n” i creu que el Departament hauria de tenir en compte que “estem en un territori que per població és diferent d’altres casos, i seria important mantenir-hi aquests estudis”.
El president del mateix Consell, Joaquim Colomer, reconeixia després de la reunió amb Educació que mantenir els cicles de cuina i pastisseria “serà complicat i segons el Departament insostenible”. Durant la trobada Colomer va oferir recursos econòmics del Consell Comarcal si això servia per continuar oferint els cursos com fins ara, però la resposta dels responsables de la Generalitat va ser que aquesta no era la solució. En un principi, al febrer Educació havia de fer pública la decisió definitiva i anunciar alhora la substitució d’aquests cicles per un de sociosanitari, per tal de formar treballadors de benestar social, residències, serveis domiciliaris i a la gent gran.
Més crític es mostrava el president de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès, Fran Barroso, que considera fins a cert punt normal que “en una comarca de 27.000 habitants hi hagi també una demanda limitada de places per estudiar hostaleria”, però no entén per què cal plantejar una determinació en què el gran perjudicat “serà com sempre l’empresa privada, a qui es privarà d’un bon recurs per als seus establiments”. Barroso lamenta que quan fa un any i mig es va tancar el cicle superior sense previ avís “el territori no va dir-hi res”. En aquesta ocasió l’Associació d’Hostaleria –que té un conveni amb Educació perquè els alumnes facin les pràctiques a les diferents empreses– lamenta que el tancament afavoriria que la gran aposta del govern cap al Ripollès continuï sent “com sempre Núria”, diu Barroso”.
En la recollida de signatures que encara és activa els responsables dels cicles de cuina i pastisseria detallen que el degoteig negatiu d’alumnat és freqüent no només en aquestes especialitats sinó també en altres, que arran de la pandèmia hi ha hagut una fuga de professionals de l’hostaleria cap a altres sectors, i que en cas que es tanquin els cicles s’obligarà els alumnes a traslladar-se lluny del Ripollès per estudiar-los. Aquest cas és més greu per la poca eficiència del transport en cas que es vulgui cursar a l’altre centre de les comarques gironines on s’imparteix, a Girona. Per acabar, es pregunten com sent el Ripollès una zona eminentment turística, “on haurà de recórrer el sector empresarial de la comarca per trobar professionals ben formats?”. Per ara hi ha organitzada una aturada de les classes per dilluns a 1/4 de 2 del migdia i la lectura d’un manifest conjunt amb el claustre.
{{ comment.text }}