A vegades se les han tingut, d’altres s’han felicitat, però per sobre de tot comparteixen la decisió d’haver-se vestit amb la samarreta de Manlleu i haver dedicat quatre anys –en alguns casos, més– a fer-se preguntes i propostes encaminades a millorar la vida dels més de 20.000 habitants de la ciutat. Es tracta dels 21 regidors i regidores que han conformat el consistori aquest mandat i com a mínim la meitat, 10, no es tornen a presentar a les eleccions o no ho fan en posicions capdavanteres, de manera que amb el ple de dimarts deien adeu al càrrec. Aquest punt final, fins i tot si algú descobreix amb el temps que era en realitat un punt i a part i torna a la política, va derivar en un elogi de Manlleu. Posar el focus en el talent de molta de la gent que hi viu, la diversitat d’entitats, l’empenta del comerç… I no picar l’esquer de difondre, per exemple, vídeos i missatges que n’enterboleixen la imatge. Núria Martínez (Junts), Maria Josep Palomar (ERC) o Enric Vilaregut (ERC) van coincidir en consignes com que “a Manlleu tenim una capacitat brutal de fer coses” o que “quan surts de la institució i tens contacte amb altres ajuntaments, t’adones que se’ns considera referents en molts àmbits”. Eudald Sellarès (ERC) havia apuntat en la mateixa direcció només uns minuts abans: “És cosa de tots lluitar contra el pessimisme instaurat. Manlleu té tots els al·licients per revertir-lo, el que cal és que ens ho creguem”.
A banda de càrrecs de govern, amb les eleccions del 28 de maig s’acomiaden també del consistori els regidors no adscrits Aleix Estrada i Paco Zambrana, i els tres actuals representants de la CUP: Albert Generó, una de les cares del consistori des de l’any 2015, i Maira Costa i Flory Martínez, que hi hauran completat un mandat. Cadascun va repassar des de les seves prioritats i tarannà perquè ha sigut important prendre partit: combatre el feixisme des de tants fronts com sigui possible, posar en primer terme el debat sobre la municipalització del servei d’aigua, empènyer en habitatge… Però coincidien sobretot en haver posat la banya a defensar el bé comú i la lluita pels drets socials, a més a més d’eliminar les desigualtats. “Com deia la meva mare, el granito no hace el granero, pero ayuda al compañero. Animo la ciutadania que es vinculi i passi per la institució, perquè malgrat les complexitats jo soc optimista i estic convençuda que des d’aquí es poden canviar coses”, va dir Martínez.
I no haurà assolit el somni que tenia de petit d’arribar a president de la Generalitat –almenys de moment–, però Àlex Garrido (ERC) sí que ha estat durant vuit anys l’alcalde de la seva ciutat, a banda de regidor en mandats anteriors. En un discurs breu però concís, dimarts va subratllar la necessitat d’estimar Manlleu. Treballar amb passió. I que es faci política honesta: “M’entristeix veure que avui la política s’ha convertit en un joc brut, molt brut, d’atacs personals, perquè en realitat va d’entesa, de discrepància sana i de confrontar idees i projectes, no de carregar-se els rivals a canvi de quatre vots. Com volem que se’ns apropi la ciutadania si entre nosaltres no som capaços de respectar-nos?”.
El toc d’humor al ple li va posar Enric Vilaregut (ERC), recordant com va començar a l’oposició, a les files de CiU, o com ha patit en primera persona l’empenta i capacitat de treball dels companys de consistori, amb l’àrea d’urbanisme sovint “col·lapsada” de projectes. Què faran tots aquests regidors i regidores a partir d’ara? Garrido va respondre amb contundència: “Abans que res, vacances. Me les mereixo”.
{{ comment.text }}