“Els primers sorpresos pels resultats van ser l’electorat”

Tot i guanyar les eleccions, van ser un gerro d’aigua freda els resultats del 28 de maig? Ens sentim guanyadors, però vam nedar, nedar i nedar per morir en arribar al final de la cursa. Ens sap greu per 40 vots no haver arribat a una majoria que hauria canviat completament el panorama. Va ser un gerro d’aigua freda en dues fases: la primera, no aconseguir la majoria absoluta; després, no pactar. Fins i tot ens va saber més greu això segon. Vol dir que van ser pitjor les negociacions que la campanya? Era la meva primera campanya electoral, i no va ser fàcil, però estic molt agraïda de l’equip que som. En tot moment em vaig trobar acompanyada i protegida. No arribar a la majoria ens va saber greu, però confiàvem en un pacte de govern per continuar desplegant l’obra d’AVV. Tant les setmanes després del 28 de maig com arribar al ple d’investidura sense un escenari clar va ser molt bèstia. Els dol que es digui que no hi ha hagut acord perquè AVV no va voler? Compromes@s es va trobar uns resultats que ni ells mateixos s’esperaven, i es van agafar com un ferro roent a l’oportunitat de tenir l’alcaldia íntegrament durant quatre anys. Nosaltres, havent set la llista més votada, ens en mereixíem com a mínim dos. No hi van accedir i, per tant, no es donaven les condicions per pactar. AVV arribava als comicis havent pecat de confiança? Penso que no. Som una gent que de portes endins ens autoflagel·lem moltíssim i ens ho qüestionem absolutament tot. Altra cosa és després tanquem files i discurs. Durant la campanya ens havíem plantejat i construït 10.000 escenaris. Sabíem que ens passaria factura haver estat sols a l’Ajuntament el mandat anterior, a més que al poble s’hi presentaven quatre candidatures. Començar el mandat collant fort va ser qüestió d’estratègia? No. Des d’un primer moment vam convenir que faríem una oposició constructiva, no ens volíem plantar ni al carrer ni a les xarxes socials destruint per sistema l’equip de govern. Tot i això, la seva primera proposta de cartipàs i retribucions no la compartíem de cap manera i, de forma coherent, vam pressionar un govern que gairebé ens ho estava posant en safata. Va ser un error tancar la porta tan de dret als independents de La Veu del Poble? En política i a la vida en general s’ha de ser coherent. El seu programa i el nostre no casaven. Aferrar-se a un càrrec al preu que sigui, com ara pactant amb gent amb qui no es comparteix projecte, no encaixa en la filosofia d’AVV. Políticament és probable que ens equivoquéssim, però procurem pel bé del poble. Amb la llista de La Veu no hi veiem opció de teixir gaire més que acords puntuals. Compromes@s va arrencar mandat en minoria, però després s’ho van repensar. Van veure al ple de cartipàs, i al de després, que dirigir un ajuntament en minoria és molt difícil. Més que un pacte, però, a mi em sembla que han integrat Montse Sanz al seu equip amb la idea d’assegurar-se el sisè regidor. Trobem a faltar un pla de mandat comú que reculli propostes de tots dos grups i idees concretes de cap on avancem. Digui tres coses en què ha empitjorat l’Ajuntament respecte a la gestió d’AVV. Em costa d’aprovar com es gestionen les xarxes socials. Transparència no és omplir-les a la brava i a mansalva. Se sobrecarrega la gent de mala manera amb temes tècnics. També s’ha de dir que portem poc més de 100 dies: ara per ara, Compromes@s està seguint la línia marcada per AVV. Tiren endavant projectes que vam engegar nosaltres, com la instal·lació de plaques fotovoltaiques per donar servei als equipaments municipals. I alguna cosa que facin millor? S’estan deixant les banyes perquè temes importants com la residència no s’encallin. I he de reconèixer que escolten l’oposició. Veurem com evoluciona. De moment diria que han canviat les persones, una mica la manera de treballar, però el nou govern no ha marcat perfil. El que està executant és totalment continuista. Li fa mal no haver estat la primera dona alcaldessa de la història de Sant Julià i Vilalleons? M’agrada molt la història, i ser el primer en alguna cosa sempre fa il·lusió, però no. Més enllà de personalismes, em sento filla directa del projecte AVV. Que amb el canvi es paralitzi l’obra de govern d’anys sí que em reca. Encara ens quedaven moltes coses per fer. Amb el que havia après de regidora crec que aquest mandat era el moment de posar-ho en pràctica. Què li han dit pel carrer després de les eleccions? Els primers sorpresos pels resultats van ser l’electorat. Moltes famílies van dividir el vot amb la idea que tinguéssim oposició, però no que AVV quedés fora del govern. He sentit recurrentment el comentari de “quina llàstima, no ens ho esperàvem”. Sabem que és d’anar en bicicleta. Ara a l’Ajuntament ve una etapa de pujada o de baixada? Terreny trencacames. D’una banda, el nou equip de govern es pot beneficiar de projectes ja engegats, és a dir que farà baixada, però els demanaria que construeixin el seu propi full de ruta i tinguin clar que governar exigeix un equip cohesionat, perquè passes moltes hores junts. Ara mateix Compromes@s depèn totalment de La Veu del Poble. Hi haurà un moment que els tocarà governar des de la seva base, sense l’herència d’AVV. Veurem si se’n surten o ens trobem en una pujada interminable fins que arribin les eleccions. I si obres faraòniques com la residència acaben sent un obstacle a l’hora de marcar perfil? En un ajuntament de diners no n’hi ha mai prou. Per això és important definir un pla de govern i projectes que et permetin buscar-te la vida, obtenir subvencions. O es posa la directa i es fa així o ni tan sols progressarem en coses bàsiques que cal desenvolupar. Com ara? La pacificació de la carretera principal, intervenir a la cruïlla del Mossèn Cinto Verdaguer... Han sabut trobar el seu lloc a l’oposició? Penso que sí. Continuem treballant i estant en contacte amb la gent per aportar propostes. Ja he dit que l’equip de govern ens escolta, a banda que els regidors d’antigues àrees estem en contacte amb els nous. Tots compartim l’objectiu de millorar Sant Julià i Vilalleons. Cristina Suñén hi serà d’aquí a quatre anys? Misteri. Realment no ho sé. Al juliol hauria respost rotundament que ni pensar-ho, acabava de passar una campanya electoral dura. Tinc bastant clar que el meu moment era ara. Venia rodada, havia agafat embranzida, formació, coneixement... I era quan tocava treure’n partit. D’aquí a quatre anys em costa veure-m’hi, primera perquè no sé en quina situació vital em trobaré. No obstant això, repeteixo que soc filla directa d’AVV. Si el grup creu que hi haig de ser o no som capaços de trobar relleu, podran comptar amb mi. Tinc claríssim que faré els impossibles perquè el pròxim alcalde o alcaldessa de Sant Julià torni a ser un AVV.

“Els primers sorpresos pels resultats van ser l’electorat”

“La paraula ‘alcaldessa’ encara se’m fa una mica grossa”

Moció de censura a Espinelves abans d’arribar als quatre mesos de mandat

A sobre un bon tauler, però amb “marge de millora”

A Tona, amb el paper ben après

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll