“Em preocupa l’amiant a les teulades perquè en tenim molts metres”

Per cinquè mandat consecutiu, Joan Senmartí (Junts) és l’alcalde de Santa Cecília de Voltregà. En aquest extracte de l’entrevista que va oferir al programa Angle obert d’EL 9 TV analitza la seva trajectòria i desgrana les prioritats dels propers tres anys. Són ja 17 anys com a alcalde i ho fa amb les mateixes ganes que al principi?No, canvia molt. Al començament t’ho agafes amb més ganes que ara. Ara ho fas perquè ho has de fer, però l’empenta del primer mandat no hi és. Jo me n’adono i per això penso que aquest serà l’últim. Vull donar pas a gent jove. Costa trobar relleu?Sí. Crec que s’haurà de muntar d’alguna altra manera i tenir un agutzil o algú que s’hi pugui dedicar de ple. A vegades porten paquets i no hi ha ningú a l’ajuntament perquè la secretària o l’administrativa venen unes hores. A mi em fan un cop de telèfon i deixo el que estic fent per anar-hi, però no tothom ho pot fer si treballes en una empresa. Jo he pogut per la meva feina. Espero que surti algú, però costa. En les últimes eleccions va tornar a ser el representant més votat, amb 80 vots. Content de la confiança dels seus veïns?Encara que ja teníem pactat que jo seria l’alcalde, ser el més votat és una satisfacció. La gent potser no trobaria lògic que jo fos l’alcalde si no era el més votat. A Santa Cecília es presenten per partits diferents però treballen junts. Sempre els funciona?Des que vaig començar que ho vam fer així. Cadascú que es presenti pel partit que vulgui i després treballem junts independentment de les sigles. Els quatre mandats que hem fet han anat bé. No hi ha oposició perquè ja ens la fem nosaltres, perquè no tenim les mateixes idees. Han canviat molt les coses als ajuntaments en aquests anys que fa que governa?Cada vegada tenim les mans més lligades. No pots prendre decisions com a alcalde o Ajuntament perquè hi ha normatives i el POUM que et marquen. I Santa Cecília ha canviat?No, perquè és un poble bastant estable. Com que no es poden fer habitatges nous el jovent s’acaba partint les masies que ja són grans amb els pares i hi fan dos habitatges. Hem donat permisos per rehabilitar parts que no es feien servir perquè pensem que és de lògica i així les persones grans poden estar acompanyades. En molts pobles petits costa mantenir la població. Aquest no és un problema de Santa Cecília?No perdem població ni tampoc en guanyem i no tenim cases buides. Estem molt a prop de Vic i no s’abandonen les cases. Gairebé no hi ha setmana que no em demanin si hi ha cases per llogar o comprar. Aquest tema no és un problema. De quant és el pressupost de Santa Cecília?Ronda entre 230.000 i 240.000 i pot augmentar si hi ha subvencions. Amb què se’n van la majoria de diners?A mantenir les instal·lacions i arreglar desperfectes d’algun camí. L’última obra que hem fet ha estat al nucli, que vol dir l’església, l’ajuntament i el casal social. Ho hem enjardinat i hi hem fet un aparcament. Poc marge de maniobra per inventar-se coses, vaja…Si no hi ha subvencions, no. Tampoc tenim grans projectes. El que agrada a la gent és que arreglem els camins per anar bé a casa i a la granja. Tenen pocs maldecaps els pobles petits, per tant, o igual que els grans?Jo sé els meus, els dels altres no els sé massa, però suposo que tothom té els seus segons el municipi. Nosaltres no tenim ni carrers. La carretera que vertebra el poble i alguns ramals ja els tenim asfaltats i llavors intentem ajudar als camins més particulars. El fet de conèixer-se tots facilita les coses o les fa més complicades?Et pots trobar que et truquen o et venen a veure a casa, però t’hi has d’acostumar perquè són veïns. Hi ha algun tema que el preocupi actualment?El de l’amiant de les teulades, perquè la major part de les cobertes de les granges ho són. Diuen que hi ha subvencions però són per treure’l i després has de pagar per posar-hi una altra coberta. En tenim molts metres a Santa Cecília i són teulades que estan en bon estat. La sequera també em preocupa perquè és complicat limitar l’aigua al bestiar. Un dels temes sobre els quals han estat a sobre els últims anys és la massificació de la riera de Sorreigs. Fa poc van demanar a la ciutadania que els fes aportacions a la proposta de regulació d’ús de l’espai que està protegit com a zona PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). Com va anar?Ha anat bé. Se’ns va massificar per la pandèmia perquè van prohibir el bany a la riera de Merlès i la gent ens hi venia. Quan es va acabar la pandèmia es va acabar l’aigua al riu i també s’han acabat els problemes. Tot i així, ara hem fet unes ordenances per regular-ho. La conclusió que n’hem tret és que si són educats poden venir. El que ha fet mal és que ara qualsevol persona amb un mòbil marca una ruta i la gent es pensa que tothom la pot fer sense demanar permís. Fa un temps que ens trobem que ens aparquen autocaravanes en un espai on ningú els ha dit que puguin aparcar i és a tocar d’una casa. Són coses de les noves tecnologies que ens anem trobant. Un dels temes que arrosseguen a Santa Cecília és el de la font de Gallisans, que ja fa anys que es manté enquistada en la primera posició com la més contaminada de la comarca. En les últimes dades del Grup de Defensa del Ter té 543,8 mg/l de nitrats i multiplica per 11 el límit legal.És una font que segons un tècnic del Consell Comarcal no es comporta com altres fonts en funció de la pluja. Des del 2006 ha anat augmentant sempre i podria ser que fos alguna filtració d’algun dipòsit. Malgrat la sequera encara raja. Quins són els grans projectes que tenen previstos per als propers tres anys?Estem parlant d’arreglar l’ajuntament, perquè és un primer pis i no és accessible i també s’ha d’aïllar. Volem mirar de posar ascensor o traslladar-ho a planta baixa, on havíem tingut el metge i que ara és buit perquè anem al CAP a Sant Hipòlit. Com és aquesta relació amb Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà?Bé, perquè hi ha d’anar de bé. Hi anem al metge i a l’escola. No hi ha cap problema independentment dels partits. Tot i així, no tenim massa temes que compartim. Se senten cada vegada més voltreganesos, a Santa Cecília?No, tot i que hi ha relació i molta gent de Sant Hipòlit és filla de Santa Cecília. Ara tenim 190 habitants però n’hi havia arribat a haver 300 perquè a les cases hi vivia molta gent. Molts treballaven a Sant Hipòlit a la fàbrica i ja s’hi van quedar a fer la seva vida. D’aquí a quatre dies hi ha eleccions al Parlament. En té ganes o a vostè més enllà de Santa Cecília que no el busquin?M’ho miro amb distància. Tinc les meves preferències i m’agradaria que les coses anessin diferent de com van, però em centro més en el poble que en la política més general. A banda d’alcalde és pagès. Com ha viscut la revolta dels últims mesos?Penso que ja era hora que sortissin perquè jo soc dels afectats. La paperassa ens matarà a tots i molts papers no serveixen per a res. El departament hauria de mirar pel benestar dels pagesos. Va sortir amb el tractor a alguna manifestació?Aquesta vegada hi va anar el meu fill i jo no, però he sortit més d’una vegada. No ens agradaria haver de sortir per això, però la situació és complicada.

“Em preocupa l’amiant a les teulades perquè en tenim molts metres”

“Com a govern defensarem, sigui quin sigui, el resultat de les votacions sobre el trànsit”

“Els fiscals no volem una condemna sí o sí. Volem que es faci justícia”

“Junts hem d’anar a la nostra, sense ser xenòfobs ni racistes i buscant solucions”

“No hi ha cap pacte amb el govern de Vic, però sí molt bona relació”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029