Fa nou mesos semblava que vostè seria alcaldessa de Ripoll. Què va passar?
Va ser un tema complex. Cadascú té la seva veritat, però crèiem que jo havia de ser alcaldessa perquè Ripoll va votar un canvi i que hi havia d’haver un govern fort. Però no va poder ser, i ara no cal mirar enrere, sinó fer-ho cap endavant. Més que res, per no causar-nos mal amb el que podia haver estat i no va ser.
Creu que va fallar la comunicació amb Junts, o bé van tenir un atac de vertigen en veure que el bloc d’esquerres ja ho tenia fet?
La comunicació no va fallar. No sé si va ser un atac de nervis, sinó més aviat un moment molt difícil de gestionar. Hi va haver diferents idees del que havia demanat la ciutadania. Al bloc progressista teníem clar que calia no deixar governar Sílvia Orriols. Altres opcions tenien altres interessos diferents. Quan vaig dir allò de “i si ho fa bé” era perquè per concepte no crèiem que hagués de ser alcaldessa. En canvi, Junts deia “que ho facin i s’estavellin” amb el perill que això representava.
Si Sílvia Orriols es presenta a les eleccions al Parlament, serà un bon termòmetre per saber quina percepció en tenen els ripollesos un any més tard?
No ho crec. Cal tenir en compte que al cap de poc temps de les municipals va haver-hi les espanyoles i va guanyar el PSC. Per tant, penso que no podem equiparar una cosa amb una altra.
A l’últim ple vostè la va engegar a ser presidenta de la Generalitat i deixar en pau els ripollesos. Va ser un moment d’escalfor o realment ho pensa?
Ho penso des de fa temps. Si tenim en compte l’obra de govern, el contingut de les piulades de Twitter i el moment en què ho vaig dir, quan feia molta estona que parlàvem de país i no de Ripoll, penso que el que busca és fer aquest salt.
Creu que té opcions d’arribar a la presidència?
Sincerament, penso que no. Però, vaja, tampoc faré previsions.
Periòdicament, els grups de l’oposició es troben per consensuar la seva acció contra Aliança Catalana. Podem dir que ha funcionat fins ara?
Ha servit, si més no, per restablir relacions.
L’oposició de Ripoll està massa fragmentada per assumir una moció de censura?
No està fragmentada, però continuem tenint idees diferents de quin és el camí que hem d’emprendre.
I la d’Esquerra quina és?
Que com he dit abans es va demanar un canvi, i que, per tant, les polítiques que hi havia hagut fins ara no agraden a la ciutadania de Ripoll. Calia afrontar moltes coses que fins ara no s’havien afrontat. I tot plegat ens obliga a canviar de rumb de forma decidida.
I per això no s’ha presentat fins ara?
No és exactament així, perquè aquesta possibilitat no ha estat sobre la taula amb fermesa. Des del primer dia ja ho va dir Manoli Vega durant el discurs previ a la investidura de l’alcaldessa, que es podia fer en qualsevol moment. Però cal que conflueixin projectes i estar-hi d’acord per tal que ens resulti atractiu no només a nosaltres sinó també als ripollesos.
En cas que així fos, creu que l’alcaldessa hauria de ser vostè tal com es va plantejar el juny de l’any passat?
Sí. De fet, sempre hem estat disposats, i jo personalment, a liderar aquest alt tant per cent de govern alternatiu que vam plantejar, encara que altres no ho veiessin tan clar. Penso que podem generar més sinergies entre tota l’oposició i fer una mica d’equilibri. En definitiva, estaríem parlant d’una qüestió de canvi en l’estil de govern dels últims anys.
La història de les últimes dècades de l’Ajuntament de Ripoll està plena d’acusacions de l’oposició cap a governs de Junts últimament, i anteriorment també de Convergència, d’haver actuat de manera clientalista. Entén que el govern d’Orriols està tallant aquests vincles?
Això ho hauríem de demanar als afectats. En referència a un mitjà de comunicació i a la patronal, si s’està fent per actuar amb el màxim d’igualtat per tothom, doncs endavant. En canvi, si es tracta de temes personals o de revenges no ens semblaria bé. No sé si s’està tallant el clientelisme, o bé assenyalant organismes o persones que opinen de forma diferent.
Algun d’aquests afectats ja ha cridat precisament a la moció de censura…
En tot cas, hi tenen dret. A nosaltres ningú ens ha vingut a dir directament que fem una moció, excepte algunes persones del nostre entorn més immediat.
Els plens de Ripoll de fa uns anys amb prou feines tenien 40 visualitzacions al YouTube. Ara superen les 2.000, tot i que es perllonguen durant quatre hores i mitja. Hi ha gent que diu que és com veure el Sálvame…
Hi estic d’acord. Crec que tots plegats hauríem de fer un exercici per replantejar-nos-ho. Personalment, ja ho havia demanat en l’inici dels plens maratonians, però no vaig tenir èxit. S’haurien de modificar tant el reglament orgànic municipal per regular les intervencions com també la durada. La capacitat humana d’atenció pot durar 100 minuts, però poc més.
La gestió postatemptats de 2017 a Ripoll va ser la correcta?
En aquell moment suposo que es va pensar que era la millor. Ara com ara, amb la distància, potser no. En tot cas era una situació molt difícil.
I el cordó sanitari a Orriols va ser l’idoni?
Jo vull insistir que no hi havia aquest cordó sanitari. Potser d’entrada va ser-hi, quan vam dir que fos quin fos el resultat de les eleccions de 2019 ningú pactaria amb el Front Nacional per formar govern. Però més tard no va ser tant un cordó sanitari a la persona, perquè encara que fos en poques mocions alguna li vam votar fins i tot a favor. Més que un cordó sanitari, va acabar sent la seva forma d’exposar les mocions i els seus continguts, així com el tracte d’ella cap a la resta, el que va afavorir que hi hagués aquesta distància. Per això no vull dir-ne cordó.
Simplificar a l’adjectivació d’ultradreta és una bona eina per desacreditar Aliança?
No. D’això n’estic convençuda. Quan vam presentar el pacte d’esquerres per accedir a l’alcaldia, ja evitàvem parlar d’ultradreta o de feixisme, perquè és evident que alguns votants poden respondre a aquests qualificatius, però també n’hi ha molts d’altres que tenen altres casuístiques. I simplificar les coses en un món que ha canviat tant i on s’ha avançat d’una manera que potser valdria la pena parar una mica i tirar enrere en alguns aspectes, està clar que no és bo posar etiquetes per generalitzar. I reconec que també he comès aquest error.
Fa cinc anys ERC va refusar el PSC per fer equip al capdavant del Consell Comarcal del Ripollès. Ara a molts municipis, entre els quals Ripoll, tenen una bona sintonia. Quin canvi hi ha hagut?
Aleshores estàvem en un moment molt àlgid del procés. Hi havia ferides obertes i al final el canvi s’ha produït perquè cal avançar. La gent ha d’arribar a final de mes i menjar, i això vol dir que s’han d’oferir solucions des de la política.
S’ha hagut de mossegar gaires vegades la llengua, allò que en diem empassar gripaus o galàpets, per no contradir la política nacional d’Esquerra?
En general, no. És evident que no combrego amb tot, només faltaria. Però dins d’això continuo dient que ERC és el partit que més representa les meves idees. Per això hi soc. El dia que no hi estigui d’acord en un percentatge alt, deixaré d’estar-hi.
Podem descartar que la convocatòria d’eleccions catalanes s’hagi fet perquè els projectes polítics rivals estiguin verds, o és realment per la no aprovació dels pressupostos?
Descartar no podem descartar res. A ningú se li escapa que en el moment que no se li aproven uns pressupostos, i està en minoria al Parlament, al govern se li fa molt difícil de governar. Per tant, no li queda altre remei, i més quan aquestes eleccions ja estaven a l’horitzó al cap d’uns mesos. A Ripoll passa el mateix, que governen en minoria i sense els pressupostos aprovats. No poden convocar eleccions, però, en canvi, podrien sotmetre’s a una moció de confiança. Però tornant a Catalunya, que hi pugui haver un joc de tecnicismes per fer-les ara no és del tot descartable.
{{ comment.text }}