Combina l’alcaldia amb alguna altra activitat?
Em vaig jubilar i em van proposar presentar-me per alcalde. Una de les raons que em va portar a acceptar-ho va ser aquesta. Si ho hagués de combinar amb una feina ho veuria complicat, perquè el volum de treball és elevat. Abans d’això, vaig ser autònom 20 anys i els 20 següents havia treballat en una empresa tèxtil a Moià.
A l’ajuntament són set regidors. No hi ha oposició perquè a les eleccions de maig de 2023 només s’hi va presentar la seva llista. Això facilita la gestió?
Sí. Es reparteix més la càrrega de feina.
Als pobles petits les sigles polítiques no acostumen a ser rellevants. En el seu cas, milita a ERC o l’inquietud pel poble prové de la vinculació a entitats?
Sempre he estat amb entitats i projectes municipals i, a banda, vaig ser el jutge de pau de l’Estany durant 15 anys. Però soc apolític. Com a grup municipal estem sota el paraigua d’ERC, seguint l’estela de l’anterior alcalde, però jo ja li vaig dir que no era de cap partit. Va bé perquè ens ajuden i així tenim una estructura més gran en la qual ens podem sostenir.
És alcalde novell.
Del tot! Tampoc havia estat mai regidor a l’Ajuntament. M’està semblant una experiència molt gratificant i ara mateix ho gaudeixo. M’hi trobo bé.
Salvador Tresserra, l’exalcalde, va governar de 2007 a 2023. Vol seguir la seva línia política?
Sí. La idea és impulsar projectes que donin continuïtat a l’obra de govern duta a terme fins ara. També vaig acceptar el relleu perquè, tot i alguns matisos, coincidim en el model de municipi que volem.
Quins són, per tant, els objectius que s’han marcat per aquests quatre anys?
El primer pas és ordenar la circulació del poble: els aparcaments, les direccions, els carrers… Cal fer-ho, perquè els caps de setmana, sobretot quan arriba el bon temps, gairebé no es pot passar pel centre, tothom aparca on vol. De moment tenim previst ampliar l’aparcament del costat de l’ajuntament i després volem col·locar senyalització vertical i horitzontal als carrers. Ho farem a través d’un pla de circulació. La idea és iniciar-ho abans de l’estiu.
Fa poc es va reformar el carrer Verdaguer, el carrer Major, la plaça del Monestir i la plaça Major.
Es van fer noves les voreres d’aquesta zona, però no s’hi ha fet cap més actuació. Per a l’aparcament ja tenim subvenció, però per a la senyalització dels carrers, encara no. La intenció és sol·licitar-la. D’aquesta manera esperem donar continuïtat a la reforma.
Quin cost tindran totes dues actuacions?
Uns 28.000 euros l’aparcament i 15.000 euros la senyalització. L’ajut que hem aconseguit de la Diputació de Barcelona cobreix l’import total del cost de l’aparcament.
A l’Estany hi abunden les segones residències, oi?
Sí. Sobretot des de Setmana Santa i estiu, si el temps acompanya, els estiuejants ja venen cada cap de setmana. Juliol i agost són un caos pel que fa a mobilitat, i per això volem reordenar el poble.
Quins altres projectes preveuen impulsar?
Un dels altres objectius que tenim a sobre la taula és posar plaques solars als equipaments municipals. El primer que hem fet és demanar un estudi de viabilitat. La idea és calcular quants kilowatts necessitem perquè l’edifici de l’Ajuntament pugui ser autosuficient, i així saber quin excedent podríem posar a disposició dels habitants. Ens agradaria dur-ho a terme aquests quatre anys.
Tot just s’està acabant el tram de la reforma de la C-59 des de Sant Feliu de Codines fins a Moià. La de l’Estany la veu lluny?
Fa poc em vaig reunir amb el Departament de Territori de la Generalitat i em van explicar que aquest any mirarien de continuar el projecte de reforma des de Moià fins a l’Eix. Les actuacions seran pràcticament les mateixes. De revolts, no en trauran. El que es farà és generar algunes cunetes, ampliar trams, repassar l’asfalt, instal·lar més senyalització… Millores, però no reformes de gran envergadura.
La carretera de l’Eix Transversal fins a l’Estany tampoc està en gaire bon estat.
Ara s’hi ha fet una petita millora: aclarir la vegetació i, així, com a mínim generar visibilitat d’un revolt a l’altre. Una altra de les problemàtiques que tenim és el trànsit de camions. Com que a la sortida de l’Eix hi ha senyalitzat “Moià”, molts tràilers decideixen passar per aquí.
Sí…
Jo crec que si a Vic estigués senyalitzat de forma diferent, es podria desviar aquest trànsit de vehicles pesants cap al Coll de la Pollosa. De fet, arribarien molt més ràpid que passant per l’Eix. Sovint ens trobem tràilers al mig de la carretera que han de fer maniobres per poder avançar. En aquesta reunió amb el Departament també vaig demanar la millora de l’entrada de poble per la carretera vella. I es van comprometre a posar-hi senyals. El problema és que, sobretot els caps de setmana, passen moltes motos que no respecten la velocitat. Tot això encara està a l’aire; jo no he vist el projecte acabat.
Van ser els primers a incorporar contenidors de recollida selectiva, però, anys després, la gent es va relaxar i es va decidir apostar pel porta a porta. Encara tenen queixes pel mal ús de l’àrea d’emergència?
La llei europea diu que a partir del 2025 la taxa de residus ha de sortir a cost zero per l’Ajuntament, però nosaltres ens trobem que el porta a porta surt molt car. Per això ens plantegem canviar novament el sistema i posar contenidors intel·ligents. Ens sap molt greu a tots els integrants de l’equip, perquè potser és desfer camí, però és l’única via que veiem perquè surtin els números. Si no ho fem, haurem d’apujar la taxa tres vegades més del que s’està pagant ara. La població de l’Estany és envellida i, amb aquest perfil, no ens ho podem permetre. Estem acabant d’enfocar-ho.
Quins terminis s’han marcat?
Ho hem de tancar abans dels pròxims sis mesos, perquè a partir de l’abril de l’any vinent ja haurem de complir la llei europea. El Parc Tecnològic, de Manresa, seria qui ens gestionaria el servei.
Una altra problemàtica associada a la gent gran i els pobles petits és la fuga de caixers automàtics. Tenen previst alguna cosa en aquest sentit?
La Diputació de Barcelona activa aquest abril un vehicle que, un cop al mes, portarà un caixer automàtic als pobles més petits de 500 habitants. Amb un funcionament similar al del Bibliobús, això ens permetrà treure diners. Hi haurà també un responsable que resoldrà dubtes, un mosso d’esquadra i el conductor. En paral·lel, la Generalitat posarà en funcionament una altra oficina mòbil que permetrà qualsevol tràmit bancari. El projecte s’ha adjudicat, a través d’un concurs, a Caixa d’Enginyers i CaixaBank. Vindran dos cops al mes, una setmana cada un. En definitiva, doncs, als pobles petits pot ser que tinguem la sort de tenir cada mes el caixer automàtic de la Diputació i les oficines mòbils de CaixaBank i de Caixa d’Enginyers.
I el consultori mèdic, com va?
El metge ve un cop per setmana, els divendres, i tenim servei d’infermeria els dimarts. Per qualsevol urgència cal anar al CAP de Moià. En principi continuarem així.
Tenen alguna iniciativa en suport a la pagesia?
Vam aprovar una moció al ple. La major part dels pagesos de la zona combinen les seves explotacions amb altres feines.
