A les eleccions del 28-M, Junts va aconseguir una majoria absoluta. Com ho valora?
Malgrat la baixa participació, que no és bona per a cap democràcia, aconseguir arrossegar més vots (uns 200) que les passades eleccions ens reforça i ens acaba dient que la feina ben feta té recompensa. En aquest cas, doncs, ho valorem molt positivament.
És el seu segon mandat. A l’anterior va governar amb la CUP i Som Voltregà (ERC), on va haver d’arribar a consensos. Creu que ara ho tindrà més fàcil?
Tenir 8 d’11 regidors és una majoria còmoda per governar, però tampoc tanquem la porta a res. A les darreres eleccions, Marta Boixeda, de la CUP, es va integrar a la llista de Junts, que prova la voluntat de fer poble. Si acabem decidint emprendre aquest camí sols és perquè ens veiem legitimats i perquè creiem que la gent ens ho ha demanat. Però com que la voluntat és fer un poble millor i més viu no podem tancar-nos a res.
Podria incorporar algun altre regidor al seu equip?
No ho descartem. La voluntat és treballar per Sant Hipòlit. I si ens hi ajuda tothom, des de l’oposició o des del govern, és important.
A l’oposició hi ha Jaume Codina, de Sumem (PSC), i Enric Cruells, de Som Voltregà. Amb qui s’entén millor?
Amb tots ens entenem bé. Amb Som Voltregà havíem estat durant quatre anys a govern i ara que comença l’Enric també hi ha una bona relació. També amb en Jaume, que ja fa més anys que el coneixem. Durant l’últim mandat, va ser la persona que venia a les juntes i a les comissions informatives.
Durant la campanya electoral va parlar de diversos projectes, com el nou pavelló. En quin punt es troba?
Hem acabat de fer els últims retocs al projecte executiu. L’aprovarem definitivament i queda la recerca del finançament. És un projecte molt gros i tots els altres grups s’han mostrat oberts a ajudar per aconseguir aquest finançament. Haurem de tocar portes a tort i a dret.
De quant estem parlant?
Globalment ronda entre els 5 i 6 milions d’euros. Això per a un ajuntament com el nostre són molts diners. Evidentment estem disposats a posar-n’hi, però està claríssim que necessitem que ens ajudin altres institucions.
I la transformació de la travessera urbana. Està més avançada que el del pavelló?
Sí. Esperem que a finals d’any la Diputació ens entregui el projecte executiu. Treballem amb la intenció que hi hagi màquines al carrer el setembre del 2024.
El pavelló i la travessera seran les grans obres o n’hi haurà alguna més?
Són les més importants perquè es veuen molt. Sant Hipòlit és un poble viu d’entitats i, per exemple, el club de futbol necessita un canvi de gespa. Tot i que per import és molt menor, també és imprescindible. Per tant, s’han d’afrontar obres d’aquest estil, com la instal·lació de plaques solars a l’escola Voltregà, al pavelló o a l’ajuntament.
Algunes d’aquestes iniciatives ja les havien començat a treballar abans. Hi ha alguna altra prioritat?
Les vam començar a treballar amb la visió de poder-les executar l’anterior mandat. Amb la pandèmia, però, vam estar dos anys amb l’Ajuntament parat i totes aquestes coses les hem arrossegat. Hi ha altres temes, com l’ampliació del cementiri o la renovació de parcs, que ja vam començar l’anterior legislatura.
Aquest mandat treballaran per fer una mancomunitat amb les Masies de Voltregà? Com estan les relacions entre els dos pobles?
Les relacions amb l’alcaldessa Verònica Ruiz són bones. I el que és més important: tots dos tenim ganes que siguin millors. Estem condemnats a entendre’ns i tots ho veiem així. La nostra voluntat és començar a compartir serveis, com pot ser de seguretat. Falta trobar-nos i acabar de perfilar-ho. La mancomunitat és un ens amb el qual ens sentíem còmodes.
El darrer mandat va viure el malaurat episodi en què va morir un jove de 15 anys. Com es recupera un poble d’això? Què hi pot fer l’Ajuntament?
Més enllà de tota la part policial, d’investigació, de judicis i tot això que segueix el seu curs, com a Ajuntament l’únic que pots fer és estar al costat de la família. Hi vam ser des del primer moment i els ajudarem amb tot el que necessitin.
Llavors, es va parlar de problemes de convivència. N’hi ha?
No n’hi ha. Tots els pobles tenen les seves coses i no es pot pintar Sant Hipòlit com el Bronx. Quan parlem de reforçar el servei de vigilància amb les Masies és perquè hi hagi una sensació de seguretat, perquè realment les competències d’un vigilant municipal són molt limitades. La gent, però, ho agraeix i se sent més tranquil·la.
A part de l’alcalde, aquest any també ha estat escollit president del Consell Comarcal d’Osona per dos anys. Li hauria agradat fer-ne quatre?
Va molt bé començar a introduir-se al Consell Comarcal per conèixer que és molt més de gestió de serveis que no d’execució, com un ajuntament. A més, els resultats van ser els que van ser i el més just era partir-nos aquest mandat. Començo jo els dos anys i com a vicepresident hi ha Marçal Ortuño (ERC), que en el fons és com un segon president.
S’hi entén bé, amb el vicepresident que li agafarà el relleu?
Sí. No ens coneixíem, però hem congeniat molt bé i m’hi sento còmode.
Li és compatible estar en un lloc i l’altre?
A part de ser alcalde i al Consell, també soc mestre. És veritat que sobre el paper tot quadra i que encara no tinc fills, és a dir, familiarment m’ho puc muntar més bé. La intenció és combinar-ho tot. De moment, encara conservo el cabell.
L’últim mandat al Consell hi va haver polèmica per la selecció del gerent. Enguany s’ha repetit la fórmula. S’hi sent còmode?
Evidentment ens hi sentim tots còmodes i per això hem apostat. És una figura clau i ho veus quan hi aterres.
Quins reptes té Osona?
La mobilitat en un sentit ampli, la transició energètica, que ja es van marcar les línies mestres, o els serveis de personal als municipis. Tot això a vegades és complicat perquè els consells comarcals tenen un infrafinançament.
