Guillem Membrives, de Junts, es va estrenar el mandat passat com a regidor de Mobilitat, Noves Tecnologies i Informàtica. Aquesta setmana ha repassat tota l’actualitat, com aparcaments, illes de vianants, patinets o anàlisi de dades, al programa Angle obert d’EL 9 TV.
A Manlleu, com a ciutat de més de 20.000 habitants, s’acaba d’aprovar la zona de baixes emissions (ZBE). Com hi està treballant Vic?
A Vic, la manera estàndard d’aplicar-la no fa justícia a la nostra realitat. Cada dia creuen la comarca 20.000 vehicles per la C-17, un 10% dels quals són pesants, i uns 10.000 per la C-25, dels quals un 20% són pesants. També som una comarca d’agricultura i granges, gran part de la població s’escalfa amb biomassa i ens arriben contaminants de Barcelona. La ZBE definida, doncs, no ens sembla que sigui realment la solució. Estem explorant altres maneres, una de les quals és fer-la comarcal i l’altra fer-la diferent com Girona, on, per exemple, han fet una anella que només la pot penetrar qui és de Girona. Si ets de fora, només 24 vegades l’any.
Fa uns dies els Bombers van rescatar un cotxe atrapat als sots de l’aparcament del Sucre. Segur que li demanen per què no s’asfalta…
És un espai que s’utilitza com a aparcament, malgrat que al POUM consti com a equipament i li dona versatilitat d’usos, com pel Mercat del Ram o de Música Viva. Això fa que no s’asfalti. S’ha parlat de posar-hi un cartell, però no sabem fins a quin punt és la solució perquè no es podran marcar els números. A l’aparcament contigu al Guillem de Mont-rodon farem una prova amb unes tanques New Jersey que delimitaran, com unes costelles, on han d’anar els cotxes.
Quan serà realitat el de la Torre d’en Franch?
A finals d’any s’ha de poder inaugurar. Estem per licitar-ho i la construcció hauria de durar entre tres i quatre mesos.
Quina valoració fan de les places taronges al pàrquing del tanatori?
Positiva des del punt de vista dels equipaments que hi ha: el tanatori i la comissaria. Quan has d’anar a un o altre hi trobes aparcament i aquesta és la finalitat única de les zones de rotació.
La intenció també és fer-ho a la part alta de l’aparcament de l’Era d’en Sellés. En quin punt es troba?
Hem d’acabar de dibuixar-ho. Es faria a unes places actualment pintades com de bus, però quan plou hi ha fangueig. Volem fer-ho amb seny perquè potser hem de reordenar-ho millor.
I els panells a les entrades que indiquen les places lliures d’aparcament?
La intenció és posar-ne un a cada entrada de la ciutat i que expliqui la capacitat de cada aparcament perifèric. Hem d’avaluar moltes coses, com per exemple si han de ser amb un codi de tres colors o percentatges. D’altra banda, tecnològicament també hem de comptabilitzar els cotxes dels aparcaments i no tots són iguals. La part difícil no és aquesta sinó tota l’obra associada: s’hi ha de portar fibra òptica i electricitat.
Van modernitzar el sistema informàtic de les illes de vianants. Han rebut moltes queixes pel canvi?
Tenim uns 2.700 usuaris a raó d’1,8 matrícules per usuari. Veníem de 40.000, una xifra que no ens podíem creure perquè el sistema no considerava els cotxes donats de baixa o venuts. El procés es va posar en marxa l’1 de juliol i culminava l’1 d’octubre. Després de tota la difusió, no sabíem quantes matrícules entrarien però ens semblava que a principis d’octubre en teníem pocs. Per això, vam donar dos mesos de marge. Al final vam posar-ho en marxa el 9 de desembre i tot i així hi ha hagut veïns damnificats.
Molts o pocs?
No molts. Són una vintena. Políticament i tècnicament cap ajuntament té capacitat d’escollir quines són multes i quines no. No obstant això, s’ha fet un acompanyament des de l’Ajuntament i se’ls ha tractat amb total empatia.
L’illa del Portalet està pràcticament enllestida. Ens va dir que tenien pensat fer-ne més, com els carrers del Remei, Sant Pere i Sant Francesc. Hi ha cap avenç?
Són qüestions que tenen dues cares. Hem avançat una mica al carrer Sant Francesc, però ens ho estem planejant. Quan fas una illa de vianants, automàticament generes com un desig de ser un dels privilegiats amb dret a passar-hi. Volem comptabilitzar quants n’hi passen i després estimar quina xifra tindríem perquè és ben possible que sigui superior. Estaríem creant un efecte crida que seria contraproduent.
Treballa en la nova concessió d’autobusos urbans…
S’ha de crear des de zero. Venim d’un sistema de transport públic que es va dissenyar el 2008 i no s’ha sabut adaptar prou bé als canvis de la ciutat. L’autobús pateix on hi ha una mica més de volum de trànsit. Hem arribat al punt en què en algun lloc de cada tres voltes en feia dues, cosa inadmissible. En vista de la puntualitat, hem fet alguns canvis que ja estan en marxa. Estem treballant amb una consultora i estem dibuixant les línies del nou servei de bus urbà.
Canviaran dràsticament o seran retocs?
Les línies canvien bastant, però la gran majoria de parades es mantenen.
Al ple sempre li demanen pels patinets. Són un problema o se’n fa un gra massa?
No és una qüestió del patinet, sinó d’incivisme. Al final, un patinet és un cotxe menys i una ciutat amb menys vehicles és més amable, habitable i on podem viure còmodament. Vic té una ordenança pionera i cal cert control, però els patinets s’esmunyen molt dels controls de la Guàrdia Urbana. Estem treballant amb uns agents de mobilitat, que ens haurien d’ajudar a endreçar els patinets i a fer pedagogia.
En el marc de ciutat intel·ligent, Vic recull tota mena de dades. Què analitzen?
Recollim dades de la qualitat de l’aire, de soroll o estem fent una prova de tots els vehicles i vianants que circulen. Al carrer Torras i Bages, per exemple, hi passen quatre cotxes per cada persona que camina. Estem en una ciutat, doncs, que no és tant ordenar la mobilitat sinó fer-la més amable i més saludable. No ens agrada restringir cotxes, però sí acompanyar a prendre la decisió de si és més útil anar a un lloc amb cotxe o no. El projecte de ciutat intel·ligent va de recollir dades, censar-les, confeccionar-ne un repositori i trobar una intel·ligència artificial que sigui capaç de detectar patrons. D’aquesta manera, farem que la ciutat parli i la gestionarem a base de fets i no intuïcions.
Un dels aspectes que vetlla com a regidor d’Informàtica és blindar l’Ajuntament d’atacs informàtics. En rep molts? És segur?
És molt segur, però no estem fora de risc. Com totes les empreses, tenim atacs cada dia. Els sistemes que tenim són alts i hem exigit a l’empresa proveïdora que compleixi amb el més alt, a nivell militar o d’hospitals. Una de les coses que em va sorprendre com a regidor és que disposem d’un búnquer en un centre de processament de dades. Les dades dels vigatans estan allà ben resguardades.
Al ple hi ha atacs, però polítics. Com els viu? Li agrada això de la política?
Ser regidor és un honor. Abraça moltes facetes, però el ple és una altra dimensió. Tot i que hi ha diàleg, cada partit parla als seus votants i dona el missatge que ha de donar. És una cosa que em va costar captar.
