“Hem fet obres d’urgència a la piscina, però les que volíem seran al setembre”

Miquel Serra (Junts) es va estrenar com a alcalde de Folgueroles ara fa un any, després d’un primer mandat a l’oposició. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert, valora l’aterratge al càrrec i temes com el trànsit, l’elevada activitat esportiva o la relació amb els pobles veïns. Diumenge hi va haver eleccions europees. Es va fixar abans en la caiguda de participació o en la victòria de Junts a Folgueroles? Durant la jornada, evidentment en la participació i al moment del recompte, en el resultat. Doncs devia estar content. És dels que viu el partit o, tot i les sigles, s’ho mira més aviat des de la barrera? Home, no en soc un devot, però sí que visc el partit. Anem a les reunions que toca i miro de sumar en tot el possible. Per al futur govern de la Generalitat hi haurà acord o pronostica unes noves eleccions? Cada dia canvio d’opinió. No en tinc ni idea. Generalment, però, sempre és millor arribar a acords. Durant aquest primer any a l’Ajuntament han optat per mantenir la roda ja engegada o diria que estan imprimint marca pròpia? Al principi has d’entomar el que t’arriba, i intentar gestionar-ho com més bé millor. Crec que ens n’estem sortint. Hi ha projectes ja redactats que hem modificat i executat d’una manera que consideràvem més correcta, però en general seguim el previst aportant-hi una pinzellada pròpia i buscant nous reptes. Quins projectes han revisat? El de reforma de la planta baixa de l’ajuntament, per exemple. En vam transformar una part a tirar a terra el mur de Can Dachs i obrir més la plaça. És un tema que l’ha fet patir? No. La idea va sorgir des que vam conèixer el projecte. Hi estàvem d’acord tots els regidors de govern, de manera que la decisió va ser molt fàcil. Però no exempta de crítiques... Cara a cara, d’un parell de persones. La majoria deuen haver sigut a les xarxes socials, que jo les segueixo més aviat poc. Què més faran a l’ajuntament? A banda d’haver obert la plaça, a finals d’any s’arreglaran totes les façanes i hi posarem lluminàries perquè ressalti de nit. Han revisat altres projectes? Sobretot aquest. Llavors hem entomat el canvi de la lluminària led, que ja estava engegat, i hem continuat la instal·lació de plaques solars. Quedarà acabat aquest mes de juny i en podrà gaudir, entre altres, la cooperativa energètica. Pel que fa al trànsit a la plaça, es quedarà la fórmula de cotxes entre setmana sí però no els dissabtes i diumenges? Segurament sí. El que tenim clar és que no la tancarem. Ara mateix estem en converses amb els Mossos d’Esquadra per firmar un conveni, ja actiu al 90% de municipis d’Osona, que ha de servir perquè ens ajudin a controlar una mica el trànsit, sobretot els vehicles mal estacionats. Serà un pas per plantejar-nos altres actuacions. No el veig convençut respecte a la fórmula per a la plaça... El sistema actual no el canviarem, però sí que hem d’eliminar tots aquells elements de mobiliari urbà molestos a la vista. Pel nostre gust hi ha unes torratxes no gaire adequades. Les volem substituir per algun altre element de tancament. I a l’avinguda Atlàntida? Estan convençuts amb els pintats de càrrega i descàrrega? És un tema molt delicat. Està clar que les zones actuals són bones per als comerços, que els hem de tractar bé. El poble en va faltat. Segurament no són la solució idònia, però a dia d’avui tampoc tenim una alternativa. De moment es mantindrà així. Diu que van faltats de botigues, però de gent a comprar realment n’hi ha molta. A certs comerços sí. Ara però, la papereria se’ns n’ha anat a Sant Julià. La peixateria també va tancar fa uns anys i de negocis nous no n’arriben. Què hi poden fer? Per nosaltres el comerç és una prioritat, però el problema, difícil de revertir. Depèn de la iniciativa privada i com a Ajuntament tampoc disposem de locals per cedir. Aviat haurien de començar les obres per convertir en carretera el camí cap a Tavèrnoles. Ho veuen amb bons ulls? Sí, com l’Ajuntament de Tavèrnoles. Hi ha plataformes ecologistes que no tant, però hem lluitat amb la Diputació de Barcelona perquè s’habiliti un camí per a vianants al costat de la calçada, a més a més de posar-hi reductors de velocitat. Ens han concedit tant una cosa com l’altra. A nosaltres ens interessa sobretot per comunicar la urbanització de la Roca mitjançant un camí de baixada que passés per darrere el camp de futbol. Això eliminaria el trànsit a la zona de les Alzines Sureres i generaria una àrea pacificada entre el camp de futbol i el pavelló. En un futur s’hi podria posar una instal·lació de bars o altres equipaments. La urbanització de les Alzines es desenvoluparà? El POUM la considerava. Sembla ser que sí. Amb el nou POUM es va reduir respecte a la mida inicial. Ara s’està movent d’acord amb aquests criteris. I el pavelló? El tenen molt ocupat? Ben ple, com la pista. Hi ha equips d’altres pobles que ens demanaven forats i els vam haver de dir que no. La depuradora l’han arreglat? No ens costa que s’hi hagi de fer cap actuació. Altra cosa seria si el municipi creixés en aquesta zona de sobre el pavelló i els terrenys de darrere l’escola, que ens consta que s’han venut a una promotora. Quines altres prioritats tenen aquests tres anys? Gestionar els projectes ja engegats, sobretot els de mitigació del canvi climàtic. Ens han concedit una subvenció de 300.000 euros per millorar la climatització de l’institut escola i 90.000 més per passar l’ajuntament de gas a geotèrmia. També, i com no pot ser d’altra manera, estar al costat de les entitats. En campanya també destacava fomentar la iniciativa privada... Ho intentem, en el sentit de donar el màxim de facilitats, però la gestió de l’Ajuntament sempre és lenta i farragosa. Es poden pensar moltes coses, però les solucions no són tan simples. A vostè, que és empresari, això li genera frustració? A vegades sí. Un exemple: la Diputació ens va concedir el setembre de l’any passat 100.000 euros per arreglar les fugues d’aigua a la piscina. Això es va publicar finalment al gener, moment en què vam poder iniciar la licitació. Passats uns mesos, en obrir les pliques, no s’havia presentat ningú. Els tempos administratius ja no donen perquè hi tornem abans de l’estiu, és a dir que acabarem executant al setembre una obra que es remunta a fa un any. Obren la piscina d’aquí res, el 21 de juny. És d’aquells equipaments que la gent valora molt, però que acostuma a ser un pou d’avaries. De moment hi hem fet reparacions d’urgència, però no les que volíem, que seran al setembre. El que porta més maldecaps són els preus i les comparacions entre municipis. Sempre se’ns diu que fem pagar la mateixa quota als veïns que són de Folgueroles i als que no, i que això no pot ser, perquè a Sant Julià o a altres llocs ho fan diferent. Contesto a la gent que ho entenc, però que constitucionalment, per sentència ferma, no es pot discriminar la població segons on viu. Amb quins alcaldes s’ha reunit des que va començar el mandat? Com no amb els veïns, Tavèrnoles, Sant Julià, Calldetenes; amb l’alcalde de Vic... I evidentment ens veiem amb molts altres. Tirarà endavant el polígon de Sant Francesc? No depèn de Folgueroles. Vam dir a Vic que si ells i l’Incasòl hi tenen interès no ens hi posarem, però que nosaltres no ho promourem. Els camps a banda i banda de l’Eix havien suscitat interès de cara a parcs solars. En continuen rebent projectes? Tots els permisos depenen de la Generalitat, però al principi del mandat ens van venir a veure dues o tres empreses. Sembla que n’hi hauria un de menys de 10 hectàrees força avançat. Vam demanar opinió al Consell Comarcal i a l’Agència de l’Energia d’Osona, i en principi valorem positivament el tipus d’ancoratges. No es preveuen cimentacions, sinó col·locar les plaques directament a sobre el sòl. Si mai es traguessin, els camps serien novament conreables. Amb Calldetenes i Sant Julià havien mig parlat de compartir vigilants municipals. Se’n sortiran? No, perquè a dia d’avui no hi ha una llei que reguli ni empari serveis mancomunats de vigilància. Tenen altres iniciatives conjuntes? Parlem molt i intentem coordinar-nos al màxim. Que tots siguin alcaldes de Junts ajuda? Evidentment. Ens coneixem i tenim més relació. L’emblema de Folgueroles és mossèn Cinto Verdaguer? Sí. S’ho ha hagut de pensar. N’hi ha molts. També tenim pilots de moto com Nani Roma, la poetessa Anna Dodas... però sí, a escala global i catalana, mossèn Cinto Verdaguer seria l’estrella. Fa quatre dies, ara al maig, van viure la Festa Verdaguer. Contents? La gestiona molt la fundació, la directora de la Casa Museu, els Amics de Verdaguer... Nosaltres ajudem tant com podem, però no portem la batuta. Per sort tenim una directora que val un imperi. Aquest divendres projecten a Folgueroles el documental sobre Sau coproduït per EL 9 TV. Vostè ja l’ha vist? Sí, i animo a tothom a venir. Toca la fibra. El pantà és part de la nostra història i, d’una manera o altra, tots l’hem viscut de prop.

“Hem fet obres d’urgència a la piscina, però les que volíem seran al setembre”

“El model del rebost solidari és caduc. La idea és tancar al gener”

“A Catalunya no es recicla prou bé i tenim potencial per fer-ho més”

“Vaig fer el pas de tornar perquè jo patia fora de l’Ajuntament”

“Per la meva poca visió, reconec més ràpid els cotxes clàssics perquè tenen un disseny diferent”

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona