“Ho hem de fer bé perquè la comarca del Lluçanès sigui àgil i atractiva”

L’alcalde de Prats, Jordi Bruch, és des de la setmana passada també el president del Consorci del Lluçanès. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert, valora el moment que passa l’ens i com ha d’avançar el Lluçanès després del seu reconeixement com a comarca. Aterrant encara al càrrec?Tots els que hem estat en política aquests últims anys n’hem format part i ens el coneixem, però sí, la direcció és nova. Comencem a posar fil a l’agulla perquè la màquina teixeixi i tiri endavant. Al ple de dijous, després que el consell general aprovés la candidatura que presentaven amb Montse Boladeres i Marc Sucarrats, va parlar d’una línia continuista. Què vol dir això?El Consorci del Lluçanès és un ens supramunicipal que dona serveis finalistes als ajuntaments, a la ciutadania, i té unes bases sòlides de contribuir a dinamitzar el territori, acompanyar la gent gran, fomentar l’esport, l’ocupació... Els polítics hi som de pas. El que ha de continuar és la voluntat de prestar els millors serveis possible. Dels projectes ja engegats, quins són per vostè els estrella?En tenim molts, i tots importants partint de la base que vivim en un entorn rural, afectat pel despoblament i l’envelliment. És justament per això que hem d’estar al costat de les empreses, els emprenedors, la promoció econòmica, el turisme i projectes com l’Escola de Música i Arts. Va explotar el mandat passat i freguem els 200 alumnes. La cooperativa Cuidem Lluçanès, en canvi, ha quedat aturada?Per problemes de gestió, direcció i finançament, però hi estem a sobre. És una pota important en aquest context d’envelliment de la població. La necessitem per tenir cura de la gent gran i acompanyar-la tant temps com vulgui viure a casa. Amb quantes mans es desplega tot plegat? Quants treballadors té el Consorci?Entre l’equip tècnic i els professors de l’escola de música, una vintena. Es tracta d’un ens amb quatre anys de vida assegurats? Més? Menys? Desapareixerà quan es constitueixi la mancomunitat?Estem davant d’una situació complexa, nova per a tothom. D’una banda tindrem la mancomunitat, l’òrgan que ha de regir la comarca; i de l’altra, el Consorci, com a prestador de serveis. Tenim clar que volem continuar servint tots els municipis, també aquells on a la consulta hi va guanyar el no. Hem de ser hàbils d’aconseguir com més recursos millor i poder gestionar-los nosaltres. Som qui millor coneix la ciutadania i aquest territori rural de boscos, camps, agroproductors... Una realitat diferent de la Plana de Vic, el Bages o el Berguedà. Però com ho faran per no generar duplicitats?A totes les reunions amb la Generalitat hem demanat que la governança d’un territori tan singular com el Lluçanès, amb poc més de 8.000 habitants, es faci d’una manera àgil i eficaç, que no haguem de seguir l’estructura d’un Consell Comarcal pel que fa a secretaris interventors, tresorer, gerent... Per això insistíem que la nova llei de governs locals, en gestació des de fa anys, es pogués accelerar i arribéssim al 2027 amb la fórmula d’una mancomunitat, un consell d’alcaldes o un òrgan d’estructura menys pesada. El Consorci del Lluçanès en pot ser exemple: hi aporten hores i el fan funcionar tècnics dels ajuntaments. En aquest sentit, està clar que la futura mancomunitat i el Consorci hauran de córrer en paral·lel durant una temporada . A la llarga seria desitjable fusionar-los sota una sola direcció. Com? El Consorci el conformen una dotzena de pobles i a la comarca en seran vuit...Potser la paraula no hauria de ser fusió. D’entrada m’atreviria a dir que durant els pròxims quatre anys conviuran tots dos ens. Després veurem el recorregut de cadascun. El Moianès, per exemple, va constituir el Consell Comarcal, però ha mantingut el consorci més enfocat a promoció econòmica. Quin garbuix. Entén que a la gent li costi d’entendre?Tampoc és un tema que surti cada dia. Al cap i a la fi, les persones som les mateixes a tot arreu: alcaldes i regidors amb ganes de treballar. Ens hem de donar un marge de temps. El panorama que va generar la consulta era complex, però demostrarem que som eficients gestionant els nostres recursos. El va agafar per sorpresa l’oficialització de la comarca just abans de les eleccions municipals?Crec que una miqueta a tots. Feia vuit anys que en parlàvem. La pandèmia va suposar una frenada en tots els sentits, però és veritat que no hi comptàvem en plena campanya electoral. Personalment penso que no era el moment més idoni, per no interferir amb les municipals, però va anar com va anar. Avui podem celebrar que tenim la comarca. Primer se’ns deia que les eleccions del maig ja serien vinculants per constituir el nou Consell Comarcal. Nosaltres vam demanar reflexionar-hi, buscar una forma jurídica que no ens deixés d’un dia per l’altre havent de prestar serveis sense finançament ni programa tècnic ni polític. La Generalitat ens va escoltar, d’aquí la redacció que estem fent ara dels estatuts de la mancomunitat. Amb quin pressupost arrencarà aquest ens?En el mandat actual arribaran aproximadament 1,1 milions d’euros, el mateix que en un any si estiguéssim constituïts com a comarca. Menys que el del seu ajuntament...A Prats voltem els 2,7 milions d’euros anuals, però s’ha d’entendre que som al començament. Els consorcis, en no tractar-se d’òrgans jurídics, queden fora de moltes subvencions. La mancomunitat admetrà més marge de maniobra en finançament i estructura tècnica. Que la delegada de la Generalitat a la Catalunya Central sigui Montse Barniol, l’exalcaldessa d’Alpens, ajuda?Crec que va ser una pota important per accelerar el reconeixement comarcal, igual que ERC i que aquest grup estigui governant en solitari a la Generalitat. Valoro positivament tenir a prop una persona coneguda a qui transmetre fàcilment les inquietuds. Hi havia estratègia política darrere el reconeixement?Possiblement. En campanya electoral, els grups polítics juguen les seves cartes. Esquerra en va tirar una d’important. Tot i això, no vull donar-hi voltes. Som on som. Amb uns altres tempos potser hauríem estat nou o algun més, però hem de celebrar el reconeixement de la comarca. Ara mateix hi ha bona sintonia política al Lluçanès?Crec que hi ha sigut sempre. És normal que les persones tinguem més afinitat amb unes o unes altres, però alcaldies i municipis compartim l’objectiu d’avançar i oferir bons serveis a la gent. Home, podem debatre si ha estat per partits o per persones, però convindrà amb mi que el Lluçanès no ha estat precisament una bassa d’oli...I no passa el mateix amb els amics o la família? Els personalismes mai són bons, per ningú, però la nostra política no ha de ser d’anar a mirar qui té el campanar més alt o més o menys habitants. Creant sinergies i anant en una sola direcció traurem més rendiment dels recursos. Com acaba Jordi Bruch al capdavant de la candidatura per optar a la presidència del Consorci?Hi ha un punt d’aposta personal. Fa quatre anys, quan vaig entrar d’alcalde a Prats, des de Junts i algunes alcaldies ja se’m plantejava l’opció d’agafar el Consorci. Jo venia d’un mandat com a cap de l’oposició, tenia la sensació que aterrava a primera línia política, i em va semblar que Marc Sucarrats, d’Oristà, estava més preparat. Ara que han passat quatre anys, amb l’experiència adquirida a l’Ajuntament i al Consell Comarcal d’Osona, em veia amb cor de formar part de la direcció. Els companys van validar-ho. És el més lògic, que el president del Consorci sigui també l’alcalde de Prats? O no tindria per què?No tindria per què. Si en repassem la història, l’alcalde de Prats el deu haver encapçalat dues vegades, però també hi ha hagut el de Sant Boi, la de Lluçà... No va lligat al poble petit ni al més gran, sinó a tirar projectes endavant. Dijous parlava d’una candidatura de consens, però no hi ha els independents.Des del setembre fins ara ens hem anat reunint, sobretot les vuit alcaldies de la comarca, per treballar els estatuts de la mancomunitat. Trobar-nos pràcticament cada setmana ens ha servit per exposar la situació tant de la mancomunitat com del Consorci i parlar dels resultats electorals, i des de Junts ens vam oferir a entomar direccions. Ho vam posar en comú amb ERC, que va optar per agafar una de les vicepresidències, i els independents. Ells van declinar-ho perquè no disposen del temps necessari. No és un tema polític, per tant ?No. De persones. Ens van dir que no podrien dedicar-hi el temps que consideren que es mereix, i que donaven ple suport a la nostra candidatura. Tant vostè com Montse Boladeres van treure 21 vots en la votació de dijous. Marc Sucarrats, l’antic president, es va quedar amb 16. Se’l castiga? Qui? Per què?No ho sé. Segurament hi té a veure algun tema personal, aquestes petites coses entre persones, però no vull entrar-hi. Vam demanar, de fet, que la candidatura es votés de manera unitària. Els estatuts del Consorci no ho permeten i es va preparar càrrec per càrrec, però no crec que calgui donar-hi més importància. Els seus mateixos noms seran els que estaran al capdavant de la mancomunitat?Alguns sí i alguns segurament que no. El Consorci comporta molta feina i dedicació i la mancomunitat, més. També som alcaldes i regidors als nostres pobles i que, com que no vivim de la política, mantenim cadascú les nostres feines. A quin punt passa la mancomunitat?Tot el procés ve marcat per llei. Després del reconeixement oficial de la comarca, cada ajuntament va designar dos representants polítics per formar la comissió redactora dels estatuts. Són les reunions que hem anat fent setmanalment o cada quinze dies, amb seguiment dels secretaris interventors. Ara tenim a tocar la proposta final. Quan quedi enllestida s’haurà d’explicar i l’hauran d’aprovar els regidors de tots els municipis del Lluçanès. Després sortirà a exposició pública. La mancomunitat arribarà a prestar serveis aquest mandat o a mitjà termini els mantindran delegats al Consell Comarcal d’Osona?La intenció és veure quins podem ja afrontar. Seran un pilot de reunions tècniques per valorar-ho, així com amortitzacions de convenis, subrogacions de personal... Hi ha opció de repescar algun dels municipis no adherits o ja és una pantalla passada?Ens podríem preguntar per la consulta del 2015, si va ser al moment oportú, si va passar allò o allò altre... Però no traiem res de picar sobre la fusta. El que convé és treballar. De moment comencem a caminar vuit municipis, i amb uns estatuts oberts a sumar qualsevol ajuntament interessat a afegir-se a la comarca en un futur. El Lluçanès jo l’entenc sencer, tal com és de manera natural. Ho hem de fer bé perquè sigui àgil i atractiu i qui sap si d’aquí dos, tres, quatre anys... Un ajuntament es pot plantejar una consulta per formar-ne part. Pont no en trencarem cap. Vaja, que està motivat amb la repesca...I tant que sí. Portem una pedra a la sabata, però la sabata es treu, es fan caure les pedres i es torna a caminar. Tinc aquesta actitud, i crec que la comparteixen moltes de les alcaldies del Lluçanès. Què ha passat amb les obres de la variant de Sagàs? Suposadament havien de començar aquesta tardor.Aquesta tardor, la primavera... No en sé la data, però està clar que és un projecte que tirarà endavant. El va detallar el mateix president de la Generalitat. No dubto del compromís del govern. I l’autobús a demanda que van idear el 2019? Funciona?No. És un servei creat amb tota la bona fe del món, però no ha tingut afluència de gent. Hi hem de donar una volta, com a l’Anoia, i apostar per un taxi que s’adapti a les hores i necessitats exactes dels usuaris. Avui en dia la tecnologia ens ho permet mitjançant aplicacions de compartir trajectes i quadrar horaris de persones. Està entre les coses que tenim sobre la taula.

“Ho hem de fer bé perquè la comarca del Lluçanès sigui àgil i atractiva”

“L’únic secret és que nosaltres ens ho fem tot”

Un pastor diferencial

Les cadires preferides de Salvador Dalí, fetes a Prats

Prats ‘controla’ l’aparcament

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès