Els exconsellers Francesc Homs i Carles Mundó assessoraran jurídicament la Generalitat. Tal com ha anunciat la portaveu del govern, Elsa Artadi, han estat designats membres de la Comissió Jurídica Assessora del Departament de Presidència, un òrgan format per quinze juristes (tots dos són advocats) que vetlla perquè les administracions catalanes actuïn d’acord amb la llei.
El gurbetà Carles Mundó va ser conseller de Justícia de l’executiu encapçalat per Carles Puigdemont entre 2016 i 2017. Entre les accions que va liderar hi ha el tancament de la presó Model, l’anul·lació dels judicis franquistes o el naixement del registre de parelles estables. Va ser cessat en aplicació de l’article 155 i el jutge Pablo Llarena l’ha processat pels delictes de desobediència i malversació. A més a més, Mundó va passar 33 dies al centre penitenciari d’Estremera en règim de presó preventiva.
El taradellenc Francesc Homs, per la seva banda, va ser conseller de la Presidència entre 2012 i 2015 i també portaveu del govern fins al mateix any. El Tribunal Suprem el va condemnar a un any i un mes d’inhabilitació com a càrrec públic arran d’un delicte de desobediència motivat per la consulta del 9-N.
CURRÍCULUM DE CARLES MUNDÓ
Nascut a Vic l’any 1976. És llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i màster en Dret Urbanístic (IDEC-UPF). És advocat en exercici i actualment és el soci responsable de l’àrea de Dret civil de la firma Bufet Vallbé de Barcelona. Com a advocat ha participat en nombrosos procediments sobre responsabilitat civil i responsabilitat patrimonial de l’Administració i té una àmplia experiència en matèria de dret de fundacions, àmbit en el qual exerceix de secretari en diverses fundacions vinculades a la salut, l’educació i la dependència. També ha actuat en procediments arbitrals com a àrbitre designat pel Tribunal Arbitral de Barcelona.
Ha estat conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya durant la XI legislatura (2016-2017) i va presidir la Comissió de Codificació del Dret Civil de Catalunya i l’Observatori del Dret Privat de Catalunya. Durant aquest període es va aprovar la Llei del Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya, sobre obligacions i contractes i es va aprovar la Llei que regula les Voluntats digitals. Entre altres fites, es va posar en funcionament el Registre de Parelles Estables de Catalunya i el Registre únic de Grups d’interès de Catalunya. També es va tancar l’antiga presó Model de Barcelona, després de 113 anys de funcionament, i es va impulsar la digitalització de l’Administració de Justícia.
Coneix en profunditat el funcionament de l’Administració de la Generalitat i l’Administració local per la seva experiència com a cap del Gabinet del Departament d’Educació i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Va ser secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (2008-2010), mandat en el qual va liderar el trànsit de la televisió analògica a la digital (TDT), que va abastar més de dos milions de llars. També va ser president de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). En l’àmbit universitari, ha estat membre del Consell Interuniversitari de Catalunya, del Consell Social de la Universitat de Barcelona (UB) i del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), del qual n’ha presidit la Comissió Acadèmica.
CURRÍCULUM DE FRANCESC HOMS
Nascut a Vic l’any 1969. Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, també ha cursat el Programa Funció Directiva a les Organitzacions Públiques i Privades a ESADE (curs 2001-2002), i més recentment el Curs de formació continuada en Compliment Normatiu a l’UOC (2017).
La seva activitat professional se centra principalment en l’assessorament jurídic i estratègic, així com en els efectes al món de l’empresa de la nova normativa en matèria de compliment normatiu i transparència. Per raó de la seva experiència com a gestor públic, també desenvolupa tasques d’assessorament públic i privat a partir de la nova llei de contractes del sector públic.
Ha tornat a l’exercici professional després d’una dilatada carrera política, durant la qual ha estat diputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, i ha exercit diverses responsabilitats a l’Administració pública, com la de secretari general i conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2010 i 2015. Destaca també el fet que participà activament com a ponent de l’Estatut d’autonomia de Catalunya vigent, així com en el desplegament de les principals lleis institucionals bàsiques de la Generalitat de Catalunya.
Ha publicat dos llibres directament vinculats amb l’Estatut d’autonomia i el seu desplegament: Catalunya a Judici, 2008; i Dret a decidir. Estació concert, 2010.
{{ comment.text }}