“La intenció és inaugurar les piscines l’estiu de l’any que ve”

L’alcalde d’Alpens, Toni Prat (Fem Poble-AM), s’ha estrenat aquest mandat al capdavant del consistori agafant el relleu a Montse Barniol, l’alcaldessa dels últims 20 anys al municipi. Com està sent l’experiència de ser alcalde per vostè que ja havia estat regidor anys enrere?Ho havia estat de l’any 1991 al 1995, després vaig estar molt deslligat i ara ja hi portem tres anys. M’ha passat volant. Està sent molt interessant, una experiència molt agradable. Alpens és un poble molt viu, de feina n’hi ha molta més de la que algú es pot imaginar. És d’aquelles feines que podries anar treballant i no tens mai aturador, però ens anem dosificant. I participar en la creació del Consell Comarcal del Lluçanès?Ho trobo molt il·lusionant. Jo crec profundament en la comarca del Lluçanès. Penso que tenim moltes coses en comú. És una zona rural, amb municipis petits, problemàtiques semblants, com l’envelliment de població o les escoles on no sobren els alumnes. Per tant, és lògic que fem polítiques comunes tots aquests municipis. És una experiència molt positiva i molt enriquidora i ara de cara al 2027 ja hem de constituir el Consell Comarcal. Han avançat en la compra de la Torre Malla de Prats com a futura seu del Consell. Era una bona oportunitat de compra?Les oportunitats s’han d’aprofitar en el moment que passen. L’edifici és prou emblemàtic per poder ser la seu del Consell Comarcal. A més a més, ha d’estar a Prats, com a capital del Lluçanès. És d’aquells trens que s’han d’aprofitar en el moment que passen. Ens va semblar a tots que era una bona oportunitat i va ser molt unànime. De moment només tenen el finançament del passat 2025 i l’han dedicat a aquesta compra, pràcticament. Per tant, a efectes pràctics, què es pot fer per a la gent amb el que hi ha ara?Amb el finançament que vindrà del 2026 i 2027 la idea és fer el més bàsic per tenir la seu i a poc a poc ja anirem fent a mesura que es vagi necessitant. Encara s’està creant tot. Tot just s’han tret a concurs les places d’arquitecte i enginyer, perquè al ser poblets petits no cada poble en té i és una de les coses que fem mancomunadament. Ara sembla que Olost té més sintonia amb la Mancomunitat i ha deixat gestionar la sortida per al proper mandat. Creu que encara hi ha opcions que es quedin?Hem de respectar el que cada municipi decideixi. Tant de bo es quedessin. A nosaltres ens interessa molt. Els vuit pobles que hi som aspirem que n’hi hagi d’altres que hi acabin sent. A vostès els interessaria que ho fessin els veïns?Sí, tenim molt en comú ja històricament amb Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès i evidentment que ens agradaria, però només puc fer que respectar l’opinió de cada poble. Jo crec que si el tema de la comarca va funcionant i veuen que els aporta més avantatges que no, potser es poden tornar a plantejar més endavant de tornar a fer una consulta. Ara sembla que obertament es parla de la integració del Consorci al futur Consell. Vostè ho veu bé?Sí, n’hem parlat perquè no té sentit tenir Consorci i Mancomunitat tot alhora. S’havia plantejat mantenir el Consorci bàsicament per temes de promoció econòmica i anar-ho centralitzant tot a la Mancomunitat i al que serà després el Consell Comarcal. I què passa amb els pobles que són al Consorci i no seran al Consell?La nostra intenció, com que el que volem és no expulsar ningú del Lluçanès, és donar tota mena de facilitats. La idea és fer convenis amb aquests ajuntaments pels serveis que els puguin interessar. Sobretot que ningú se’n senti exclòs. Vostè s’ha trobat situacions incòmodes amb veïns d’haver d’explicar el sentit de la comarca?A Alpens ja va quedar clar en la consulta que s’havia votat a favor i no m’he trobat que es qüestionés. Ha arribat a pensar que quedaria en paper mullat?Jo soc completament optimista i sempre he pensat que el Lluçanès tirarà endavant i hem començat amb ganes. Estan en ple debat de com ha de ser l’escut. Vostè quins símbols hi posaria?Seria trencador i no aniria tant als escuts més tradicionals. Hauríem de transmetre una idea del que és el Lluçanès, un territori tranquil, rural, pausat... però respectaré el que decideixi la majoria. Veu que hi ha una pugna entre ERC i Junts pel relat de qui ha fet possible i qui està liderant la comarca?Jo veig que tots els municipis ens ho creiem i volem tirar endavant. No en veig uns més a favor que els altres. Aquest mandat a Alpens han apostat per la transició energètica i han col·locat una instal·lació fotovoltaica en autoconsum compartit a la nau SATI i també a la Fàbrica Vella. Hi han notat a la comunitat energètica?Hi ha unes 55 famílies i amb el rebut de la llum ho vas notant. La Fàbrica Vella ja està en funcionament i a la Sati ho estem acabant de legalitzar. És el futur i hem de tirar per aquí. I el repetidor de telefonia, com el tenen?Tenim un grup amb els alcaldes afectats i no ens en sortim. Jo una mica ja he tirat la tovallola. No hi ha el més mínim interès de Telefónica d’arreglar-ho. A Alpens no tenim problema amb Vera, que va portar la fibra òptica i ara té opció de triar cobertura Vodafone, que és fiable allà. El problema el tenen més a Sant Jaume de Frontanyà i les Llosses, que no tenen una altra opció. No hi ha mes que no hi hagi incidències. Com avança el projecte de les piscines després de la consulta de fa dos anys?Al PUOSC ja tenim la quantitat assignada i estan previstes per fer el primer semestre del 2027 perquè a la zona on han d’anar, que és la finca de la Torre, s’està acabant de tramitar la qualificació. La nostra intenció és que es puguin inaugurar de cara a l’estiu de l’any que ve. El projecte està molt avançat i crec que quedarà molt maco. Ho esperen els veïns?Sí, tothom demana si encara no les fem, però no era tan fàcil perquè s’havia de fer la requalificació. Ja es va veure que hi havia interès per la participació que hi va haver a la consulta i per com va guanyar el sí. Després de la consulta van dir que en volien fer més.En vam fer una per Nadal per les càmeres de seguretat per entrar al projecte Lectio i també va sortir clarament el sí. Mossos ja ens va fer l’informe, ens falta el projecte i a la que tinguem finançament ho tirarem endavant. És molt fàcil demanar a Alpens, som 270, i davant de polèmiques som partidaris de demanar. En farem més. Com estan anant els caixers mòbils que ofereixen la Generalitat i la Diputació? Els utilitzen els veïns?Tenim Caixa d’Enginyers i CaixaBank. Tot el que sigui donar serveis per mi és fantàstic. Està molt ben valorada. Ajuda a fer que la qualitat de vida sigui millor. Quins projectes els queden per fer aquest mandat?Arrosseguem del mandat passat el passeig, perquè hi ha hagut un problema amb unes expropiacions, i el més important és el de la piscina. Ja hem fet la llar d’infants i el consultori. Han parlat ja de les eleccions de l’any que ve?En comencem a parlar, però has de pensar que trobar 10 persones costa, cada vegada més perquè pràcticament ja hi ha anat passant tothom. La idea que tinc és tornar-me a presentar. N’hem parlat amb l’equip, alguns estan dubtosos, alguns diuen que sí, algun que no. Tot just comencem. Saben si hi haurà més llistes o tornaran a ser sols?No en tinc ni idea, però en aquests municipis costa fer més d’una llista per trobar la quantitat de gent que s’hi vulgui posar. Els ajuntaments cada vegada requereixen més temps perquè tot és més burocràtic. No és fàcil. A mi em va bé perquè els fills són grans i estic prejubilat, però treballar i dedicar hores a l’Ajuntament i si a sobre ets jove i tens família compaginar-ho tot és complicat.

“La intenció és inaugurar les piscines l’estiu de l’any que ve”

Manlleu portarà al pla de barris un projecte amb actuacions sobretot al centre i el passeig del Ter

Gil Codina pren possessió com a alcalde de les Masies de Voltregà

Ripoll torna a amenaçar de retirar la recollida de residus al Consell

“En un poble de 200 habitants no es tracta de pensar en volum, sinó en serveis de qualitat”

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França