“Diverses botigues han tancat perquè no poden treballar entre setmana”

El mandat de Mònica Sanjaume no ha tingut grans estridències. Seria una sorpresa que Junts no revalidés la majoria absoluta?Potser no ha tingut estridències en l’àmbit públic, però sí que han passat coses en la gestió de l’Ajuntament que no han transcendit, i que fan que estaria bé que la gent es replantegés el vot i a qui vota. Què no ha transcendit?Hi ha hagut aspectes que han afectat el personal municipal, s’han desmantellat molts equips de treball, hi ha hagut dos canvis de secretari, d’arquitecte, de serveis tècnics. Subvencions com la del pla de sostenibilitat turística que altres pobles de la comarca se n’han beneficiat no ha arribat aquí pel fet d’anar a la nostra. També hi ha hagut coses grosses de gestió pública que no han sortit a la llum, que considero greus. Que involucren directament Sanjaume?Diguem que la gestió que se n’ha fet sí. En quin sentit?No hi puc entrar molt a fons, perquè no s’ha fet públic. Té decidit si tornarà a presentar-se?Encara ho estem valorant. Ser regidor té un desgast personal molt més gran que la gent no pot imaginar-se. Tots Fem Ribes hem influït en aspectes importants del poble i n’estem contents. Però el cost personal ens fa fer balanç per veure si val la pena tornar a fer llista o no. Creiem que ho hem fet tot amb honestedat, dignitat i mirant-ho des d’un punt de vista positiu. Segurament farem llista, però cal veure quins suports tenim i com la fem. Quin desgast li suposa a un activista cultural com vostè la presència en la política local?Hi ha una regidora de Tots Fem Ribes que ja va renunciar al càrrec perquè l’afectava en la vida personal i professional. A mi em passa el mateix, pel fet de ser crítics dins l’Ajuntament. La gent ho ha de saber, perquè l’equip de govern no treballa per a tots els ribetans sinó només per a alguns. Això ens fa rumiar si cal que ens continuem presentant o no. Està parlant de caciquisme?Jo no utilitzaria aquesta paraula, però sí que és una manera de fer política que recorda èpoques passades. En la seva tasca d’activista cultural incideix molt en les injustícies que diferents col·lectius pateixen arreu del planeta. Quines injustícies veu ara mateix a Ribes?Política zero en recuperar població i en retenir la qualificada. La política d’habitatge s’ha reduït a habilitar un pis de 45 metres quadrats a Bruguera. El despoblament comarcal és silenciós, però fins i tot la gent que vol viure del turisme, treballant a Vall de Núria o La Molina, ha de residir lluny perquè no troba allotjament. La gestió sostenible ha fet algunes passes, però queda molt per assolir. No cuidem el medi ambient com caldria. Les places de gent gran en residència és una altra mancança greu. A més s’ha perdut sobirania amb l’externalització de la majoria de serveis com aigua, gestió forestal, llar d’infants, residència, cementiri, residus, jardineria. Tot ho fan empreses de fora que ens cobren de més. Ribes té gairebé cinc-centes persones que superen els 65 anys. A la residència només disposem de 50 places. L’habitatge és la gran mancança de Ribes de Freser?Sens dubte. S’ha recuperat població, però no ha estat per mèrits de l’administració, sinó perquè alguns segons residents han vingut a viure aquí. I per sort es va aprovar una congelació de les llicències d’habitatges turístics fins que es valori amb quin parc d’habitatges estem treballant. No teníem ni aquesta eina. Ningú ho sap, i, per tant, no es pot fer una política efectiva. Hi ha propietaris amb molts pisos que només es lloguen els caps de setmana. Aquesta dependència de la segona residència i el turisme l’han convertit en un municipi de cap de setmana?Completament. No té res a veure un dissabte o un pont festiu amb el dilluns posterior. Botigues emblemàtiques han tancat perquè entre setmana no es poden guanyar la vida. En canvi el cap de setmana és un mirall del poble que hauria de ser. I molts tenen la idea de poble gran, perquè tenim les infraestructures d’un poble de 3.500 habitants que havíem arribat, però en canvi som la meitat d’habitants. Això fa que el poble estigui molt desencisat. Comparteix la visió de Sanjaume de no obsessionar-se a recuperar els 2.000 habitants?No. Passar d’aquesta xifra suposa tenir més pressupost que assigna l’Estat. Si ara haguéssim de muntar un institut, no el podríem tenir. Ja no parlo d’una estació de tren. Això és gràcies a la població que havíem tingut. Estem abocats a la pèrdua de bona part de la identitat. La població és necessària per mantenir vius els comerços, els serveis i el poble. A pobles com Ripoll haver-se mantingut per sobre dels 10.000 està tenint efectes col·laterals...Aquests efectes poden estar influïts pels atemptats del 17 d’agost de 2017, que van sacsejar Ripoll. Les entitats estan fent una gran feina per la integració de persones d’altres orígens. Tinc moltes esperances que això pugui canviar. Hi ha una part xenòfoba, però també una altra que esperona la mà estesa per incloure totes les cultures en la nostra nova societat. Sant Joan fa gairebé dues dècades que té el porta a porta com a sistema de recollida de residus. Creu que la resta de la comarca ha tirat per la via fàcil desestimant aquesta fórmula?Sí. Sant Joan és el poble que millor recicla, i així i tot té un cost similar a la resta. Val molt més la pena adoptar-lo i fer un exercici per gestionar millor els residus internament. No treure de la comarca els orgànics, perquè ens estalviaria transport i tindríem una indústria mediambiental a la comarca que ajudaria a reciclar, plàstic, paper o vidre. Caldria fer un esforç per reciclar-ho amb la màxima proximitat possible. No veig a ningú reivindicant que es faci una planta de triatge. Seria sostenible?És una de les alternatives en les quals treballar. Tinc la sensació de ser presoners de contractes heretats de mandats anteriors. Paguem quantitats brutals per la gestió de residus, i aquests diners ens impedeixen ajudar en altres sentits com ara les persones, les empreses o l’habitatge públic. Es mossega la llengua quan parla del Festival Terra Gollut i com es va bifurcar del plantejament original?Vaig plegar de l’associació que organitzava el Festival Gollut per raons ètiques, per no ser-ne president i alhora regidor. I llavors l’associació va voler fer una altra cosa i jo vaig crear el Terra Gollut per tornar als orígens, recollint la inquietud d’altres municipis per acollir-lo, amb un sistema itinerant i que ara ha derivat a transhumant. És el que havíem de fer i encara soc soci dels Amics del Cinema, però crec que és un error utilitzar la marca Gollut per un festival que té més d’experimental que de reivindicatiu. El greuge de Ribes amb els golluts ha quedat definitivament esmerçat, o bé és una tasca de llarg recorregut?En absolut. Mai se n’ha rescabalat la memòria, amb un espai públic que en porti el nom, o amb visites guiades que no siguin dins del festival. Gent que tenia familiars amb goll encara no ho diuen públicament, perquè se n’avergonyeixen. Quin paper ha de jugar el municipi amb ribetans il·lustres com Marina Vilalta o Eudald Carbonell?En aquest cas també hi tenim un dèficit. El reconeixement a Marina Vilalta va venir de fora gràcies a Salvador Vergés. Hauria estat bé que hagués sorgit de Ribes, però no va ser així. A més no es va fer prou repercussió pública de l’entrega de la Creu de Sant Jordi, perquè el govern català no era de Junts. Les xarxes de l’Ajuntament ni en van informar. A la sala de plens ni tan sols hi havia la fotografia de Pere Aragonès, només les de Puigdemont i Torra. Van haver de ser els responsables de protocol de Presidència qui la pengessin, perquè tot i tenir-la a l’Ajuntament l’havien desada. Té la sensació que Junts vol convertir la Vall de Ribes en el seu principal baluard al Ripollès?Sempre s’ha dit que el riu Freser baixa més convergent i el Ter més progressista. No té per què ser així. ERC va ser la força amb més regidors al Ripollès, i per això és qui té més consellers al Consell Comarcal. Hi ha gent molt valuosa dins de Junts. Per això a cada poble es vota la persona. A Catalunya ha canviat el tarannà, també municipalment.

“Diverses botigues han tancat perquè no poden treballar entre setmana”

CCOO denuncia repressió sindical per l’acomiadament de dos treballadors d’IQAP Masterbatch Group

La Cecot distingeix la trajectòria professional i empresarial de Joan Font, fundador i president de Bon Preu

Osona atén cada any més de 150 persones per intents de suïcidi

Relleu a l’executiva del Consell Empresarial d’Osona

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Mor un home mentre pujava el Taga