Jordi Bruch (Junts) és alcalde de Prats de Lluçanès des del 2019. Encara no avança si té previst repetir com a alcaldable a les municipals del 2027. El primer mandat va governar amb Movem Prats com a socis i actualment ho fa amb ERC. Aquests darrers temps ha estrenat projectes com el Teatre Orient, mentre que sobre la taula n’hi ha de nous, com la reforma de la plaça Nova. Un de transcendental és la gestió de la comarca del Lluçanès. És també president del Consorci del Lluçanès. Aquesta setmana ha passat pel programa d’EL 9 TV Angle obert, on ha repassat totes aquestes qüestions.
Prats s’ha adherit fa poc a la xarxa de teatres i teatrets públics d’Osona i el Lluçanès. Més enllà d’això, com està anant l’equipament des de la posada en marxa?
Estem molt contents d’haver pogut recuperar un espai tan emblemàtic i un punt de trobada per als pradencs i per a tota la comarca. És un equipament de primera mà, amb una programació estable i on les entitats, com l’EMAL, poden fer-ne ús. Estem contents de la proposta i de la bona acollida. Ara, a més a més, ens sumem a aquest projecte i estem contents de veure’ns al costat de programacions com L’Atlàntida o el Cirvianum.
Al desembre van aprovar un pressupost de 3,5 milions. La majoria d’inversions són per millorar carrers i la zona esportiva. Quines destaca?
Aquest 2026 és un any de tocar una miqueta de peus a terra. Veníem d’un mandat marcat per la covid, per accions que s’han acabat executant aquest mandat, i de grans accions com la remodelació del camp de futbol, el Teatre Orient o el canvi de tot l’enllumenat públic. Enguany n’hi haurà de vàries a la zona esportiva amb dues pistes de pàdel cobertes, millores a la via pública i també l’adequació de la plaça Rocaguinarda.
També han de reformar la plaça Nova. En quin punt es troba?
El PUOSC 2024-2027 ens ha atorgat 400.000 euros per a aquest projecte. Tenim l’avantprojecte i ara està encarregat a un equip d’arquitectes. El mandat passat vam demanar a la ciutadania com la volien i els hem de fer el retorn. Quan tinguem la proposta de remodelació, la tornarem a exposar perquè els veïns puguin donar-hi el vistiplau i tirar el projecte endavant. Aquest any encara no començaran les obres.
Tenint en compte que hi passa la carretera, com se la imagina?
La carretera ens marca. S’ha plantejat treure barreres arquitectòniques, una plaça en un sol nivell, amb verd i zones de descans, en què carretera convisqui amb veïns, comerços i establiments. Intentem plasmar que sigui per a vianants i amb pocs cotxes.
La cap de l’oposició, Montse Juvanteny (Movem Prats), es queixava en una entrevista de l’Angle obert del mal estat de la via pública i carrers. Creu que té raó?
No. Prats és un poble endreçat. Aquest any tenim partida de 100.000 euros per millorar moltes d’aquestes coses. S’està fent una bona tasca i la brigada va suplint les incidències que hi puguin haver de voreres, embornals, etc. No dic que estigui immaculat, però la veritat és que la via pública no està malament.
Parlant de carreteres, l’Eix del Lluçanès sovint encapçala titulars per l’alta accidentalitat. Com hi batallen des de Prats?
Anem fent força. Hem tingut diverses reunions amb la Direcció General dels Serveis Territorials. Des de l’últim accident, s’han pres mesures. Una de les que reclamàvem era que d’alguna manera no es pogués envair el carril contrari. S’hi ha fet un fresat, com a la variant de Sagàs, per evitar sobretot xocs frontals. També s’han pintat de color vermell les entrades i sortides de carreteres que no tenen accessos d’acceleració i desacceleració. Creiem que poden funcionar.
Junts, partit que encapçala, forma govern amb Esquerra. Són dos partits que històricament han estat enfrontats. Com es porten? Com gestionen la rivalitat?
Un poble l’acabem conformant les persones i els grups polítics acaben quedant en un segon pla, tot i presentar-nos sota unes sigles i tenir una ideologia política. Tant al mandat anterior, amb Movem Prats, com ara amb Esquerra, des del primer dia ha sigut unànime el fet de treballar com un sol equip.
ERC ha hagut d’acceptar el projecte de Ca l’Andreuet. Quins gripaus s’ha hagut d’empassar Junts per l’acord de formar govern?
Cap de gran. Ans al contrari, s’han perfilat petites coses. Per exemple, no creiem en la Biblioteca de les Coses, una proposta seva que ens hi hem sumat. Hi havia línies vermelles, com Ca l’Andreuet, la zona esportiva… coses que abans d’entendre’ns vam dir que era sagrat. De fet, teníem moltes coses en comú. Amb bona entesa, tot arriba a bon port.
I amb l’oposició de Movem Prats, que també havia estat a govern, quina relació hi ha?
Correcta i cordial. Som persones que estiguem a govern o a l’oposició volem el millor per al poble. I en aquest sentit, quan a vegades ens arriba alguna demanda, doncs, intentem satisfer-ho si està dins les nostres opcions i és una bona cosa per al poble.
A part d’alcalde, també és president del Consorci del Lluçanès. La seva sòcia de govern, Montse Boladeres, sostenia en un article d’EL 9 NOU que un cop sigui realitat el primer Consell Comarcal s’hauria de dissoldre el Consorci. Ho comparteix?
El Consorci el conformen 13 municipis i amb l’oficialització de la comarca n’han quedat vuit. És una cosa que sempre hem tingut sobre la taula durant aquests dos anys i mig. El veiem com el paraigua per tenir aglutinats a tots els municipis. Hi ha municipis que ens han demanat el cost de sortir del Consorci i ens ha fet veure que tindrem un òrgan, la Mancomunitat, i d’aquí a un any i mig el Consell, que pot acabar prestant serveis amb addendes o convenis de gestió. La duplicitat de dos ens és difícil. Amb l’agreujant que el Consorci no té capacitat jurídica pròpia. La setmana passada es va plantejar a l’assemblea general i va semblar correcte de donar-li una data final el 2027. La intenció seria liquidar el Consorci i molts d’aquests serveis traspassar-los cap a la Mancomunitat i el Consell Comarcal.
Encara que no siguin de la comarca, hi haurà possibilitat d’establir lligams amb els altres municipis.
Hem de buscar-ho. Geogràficament el Lluçanès és el que és i crec que les aigües tornaran al seu riu. Podem tardar un any, dos o deu, però la visió és que puguem ser-hi tots.
Un cop es constitueixi el Consell, creu que aquest ens podrà prestar tots els serveis, com el d’Osona? O haurà de demanar ajuda a aquest? O tindrà una dimensió diferent?
Quan parlàvem amb la Generalitat per tirar endavant la gestió de la comarca, ja vam dir que havíem de ser com una prova pilot per ser mirall d’altres. El nostre rol ha de ser fer veure que amb un organisme i una gestió més petits podem ser totalment viables i sostenibles. Hi haurà serveis concrets que haurem de veure si amb el múscul que tinguem som capaços de tirar-los endavant o no.
A vostè li agradaria formar part d’aquest futur Consell Comarcal? Dit d’una altra manera: té pensat repetir a les eleccions municipals?
Encara ens queda un any i mig de marge. Primer s’ha de prendre a títol personal, però som un grup de persones. Les acabarem decidint entre tots. No tinc una resposta perquè tenim molta feina encara a l’Ajuntament amb molts projectes engegats que han de veure la llum.
I de ganes, en té?
El juny de l’any que ve farà 12 anys que estic a l’Ajuntament, quatre com a cap d’oposició i en farà vuit d’alcalde. És temps. Tothom té la seva vida personal i professional i això t’acaba creant i prenent moltes hores per compaginar totes les feines. Tot i això, tenim les piles carregades i moltes coses començades que hem d’acabar.
