Si gran part del jovent de Catalunya coneix avui Jordi Pujol és més per la deixa de l’avi Florenci i l’escàndol que va esclatar quan es va saber que la família havia tingut diners sense declarar que no per l’obra de govern dels 23 anys que va passar al capdavant de la Generalitat.
Posar-hi el focus –i d’aquesta manera homenatjar la figura política de l’expresident– era l’objectiu de l’acte que va organitzar divendres l’Associació d’Amics d’Enric Prat de la Riba, una trobada que va reunir a Castellterçol la plana major de l’antiga Convergència i Unió i que va comptar amb parlaments d’Artur Mas, Xavier Trias o, entre altres, Núria de Gispert.
En la commemoració del 154è aniversari d’Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya, principal artífex del ressorgiment del sentiment català del segle XIX i fill de Castellterçol, divendres es van traçar diversos paral·lelismes entre la seva vida i la de Jordi Pujol.
L’inici de l’acte estava previst per a 2/4 de 12 del migdia, i faltaven pocs minuts quan van començar a arribar els ponents. L’expresident Artur Mas va ser el primer, seguit de l’advocada i exdiputada al Parlament Magda Oranich i els consellers en diversos governs de Pujol Lluís Puig, Xavier Trias i Núria de Gispert.
Quasi vint minuts després de la teòrica hora d’arrencada arribava l’homenatjat: Jordi Pujol va baixar d’una furgoneta amb l’ajuda del seu fill Oriol Pujol, i amb visibles dificultats per caminar. A pocs metres el rebia l’organitzador de l’acte, Manel Vila, exalcalde de Castellterçol i president de l’associació. Gravant i locutant-ho tot, un ampli desplegament de premsa, tant catalana com estatal.
Cap televisió, ràdio ni mitjà escrit es va voler perdre el retrobament de Convergència després de la desfeta del partit, ni tampoc una compareixença de Pujol que, per la seva avançada edat i estat de salut, no se sap si serà l’última.
Un Centre Espai Escènic ple de gom a gom va rebre Pujol i la resta de ponents amb un llarg aplaudiment, i fins i tot algun víctor. Després de la fotografia testimonial amb els organitzadors, els líders convergents van passar a l’escenari per seure davant una taula amb molts micròfons de mitjans, però tots enfocats a la cadira de Pujol.
El presentador de l’acte va donar la benvinguda i va deixar pas a parlaments breus de Toni Massot, actual alcalde de Castellterçol, i Manel Vila, organitzador principal. El toc institucional li posava el president del Parlament, Josep Rull, amb un missatge per vídeo que va anar seguit del gruix de ponències fent entroncar la figura de Pujol i la de Prat de la Riba. Les va encetar el doctor en Història Adrià Fortet, que va situar cadascuna de les etapes històriques i com era Catalunya abans i després que ells arribessin al poder.
Magda Oranich va repassar el context de la transició del franquisme a la democràcia espanyola, centrant-se en la transformació legal i els drets que es van guanyar. Després van intervenir Núria de Gispert, Xavier Trias i Felip Puig, figures importants de Convergència i consellers en diversos àmbits durant els anys de mandat pujolista. Van repassar d’aquell temps l’obra dels governs, però, en parlaments distesos i amb anècdotes, també el llegat que en queda avui en dia.
L’última i més esperada ponència va ser la de l’expresident Pujol. També l’única que va sobrepassar amb escreix els temps marcats per l’organització. Pujol va repassar la seva joventut i els primers contactes amb l’obra de Prat de la Riba. Entre anècdotes que quedaven a mitges i alguna broma sobre el seu estat de salut, l’expresident va anar agafant força i va tractar temes actuals com la immigració, defensant que “la societat catalana no pot ser hostil a ella”.
El punt àlgid de la seva intervenció va ser quan va definir la independència de Catalunya com un succés “molt difícil”, al·legant que és un pensament que té des de ben jove, i que segueix tenint avui en dia.
En lloc de la independència, Pujol va recomanar treballar de moment amb l’Estat espanyol, ja que ara per ara el considera massa poderós per fer-hi front: “Sabem que no serem independents, com a mínim en 10 o 15 anys”.
Més de mitja hora fora de temps, semblava que una gran ovació en peus marcava el final de l’acte, però Pujol va exigir “dos minuts més” per acabar el discurs. Assegut de nou, va enviar un clar missatge de responsabilitat a les presents i futures generacions per realçar l’esperit convergent de nou.
“Encara que estiguem tocats, ho hem de continuar. Ho heu de fer vosaltres”, va dir Pujol. Assenyalant quasi un a un a tots els joves de la sala, l’expresident va acabar amb un “No us desanimeu”. L’himne d’Els segadors va posar tothom dempeus i va marcar el final d’un homenatge que culminava amb un llarg aplaudiment.
