Josep Maria Isern (Junts) ha debutat aquest mandat a l’Ajuntament de Sora. Tot i que no es presentava per a alcalde, al municipi, de poc més de 200 habitants, s’hi vota amb llistes obertes i el seu nom va ser el més repetit a les eleccions del 28 de maig. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert, valora l’aterratge al consistori i els projectes que tiren endavant.
L’hem de felicitar pel càrrec? Està content?
Va ser una sorpresa, però bé, ens hi anem acostumant.
No anava de cap de llista i tot i això va ser el més votat.
Em va caure una mica el món a sobre, la veritat. No estava programat ni tenia previst ser alcalde. Després de parlar-ne amb la família i amb la resta del grup, però, que és molt bo i m’ajuden molt, vaig decidir agafar el toro per les banyes. Vam respectar les posicions tal com el poble les havia votat.
No tenia experiència prèvia a l’Ajuntament. Com va anar que formés part de la candidatura de Junts?
A principis del 2022, més d’un any abans de les eleccions, em va trucar la Janna [Locher, l’ara exalcaldessa] per explicar-me que volia fer un pas al costat i que comptava amb mi a la nova llista. M’ho vaig haver de pensar, però a Sora som 220 habitants, per l’Ajuntament hi hauria de passar tothom. Si no era aquest cop, m’hauria tocat el següent.
Qui és Josep Maria Isern?
Un noi qualsevol de 37 anys. Faig de pagès, soc pare de dues nenes i diria que una persona bastant responsable i compromesa.
Com ha encaixat el càrrec d’alcalde?
Hi ha dies més bons i d’altres més dolents, com en tot a la vida. N’estic aprenent a base d’escoltar els tècnics, els veïns i companys d’altres pobles amb més experiència.
Què l’ha sorprès fins ara?
La lentitud burocràtica. A darrere d’una cosa que sembla molt senzilla hi ha una paperassa de mesos.
A Sora són quatre regidors de Junts a govern i una d’ERC a l’oposició. S’han plantejat integrar-la a l’equip?
Vam explorar-ho, però no vam arribar a un consens. De moment ens sentim còmodes així. La regidora d’ERC ens va dir des del primer dia que faria una oposició constructiva, de treballar tots per millorar el poble, i és el que està passant.
En què espera canviar el municipi al llarg dels propers quatre anys?
Volem que a pagès s’hi pugui viure en condicions, des de fer un bon manteniment de camins fins a portar la fibra òptica a totes les cases. També millorar la xarxa d’aigua, que la tenim relativament nova però podríem detectar més de pressa les fuites; i al nucli treballarem en el clavegueram. Passa per sòl privat. Volem traslladar-lo cap al carrer i conduir-lo cap a la zona on hi haurà la futura de depuradora.
Com el tenen, el projecte?
Estem pressionant l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consell Comarcal. A principis de gener hi ha prevista una reunió de la qual volem sortir sabent què ens falta i com fer-ho.
Clavegueram i depuradora són dues actuacions en paral·lel? O una podria avançar sense l’altra?
El clavegueram és una prioritat. El dividirem per fases, és a dir que almenys una part sí.
Van estrenar pou municipal el mandat passat, i a Sora també hi ha moltes cases que en tenen de propis. La sequera la viuen amb relativa tranquil·litat?
Potser no patim com pobles veïns, però la situació és igual de desesperant que a tot arreu. El pou del Serradet ha disminuït molt i en traiem poca aigua, de manera que el 70% o el 80% de tota la que consumim al municipi ens l’està donant el nou. És cert que moltes cases disposen de pous privats, però amb la sequera també tiben més de xarxa. Cal que plogui.
Són un poble agrícola i ramader. Al bestiar no se li pot dir que begui més o menys…
Sí, fer restriccions en municipis com el nostre és molt complicat. Tot i això, sí que es pot insistir als veïns que vigilin, que no gastin més del compte, que arreglin les aixetes que degoten…
Els residus els llencen en àrees d’aportació que van amb clau. És el model òptim per a un lloc com Sora?
El porta a porta no el podríem plantejar, per la complexitat de tenir tres nuclis, el polígon i moltes cases disseminades. Amb les àrees d’aportació funcionem bé. Les anem controlant i mantenint netes.
La més complexa deu ser la del polígon?
Sí, sobretot en termes de volum i tipus de deixalles. També vam engegar una recollida específica de plàstics de bales agrícoles, per gestionar-los correctament i que no apareguin on no toca.
Quins altres temes han tancat en aquest primer mig any de mandat?
Hem tirat formigó en alguns camins amb punts crítics. Això ve de la campanya electoral, que vam fer un porta a porta a totes les cases intentant recollir inquietuds dels veïns i què faltava al poble. Ens ho marquem com una llista de deures, i els camins sortien molt. Hem asfaltat el que va de la carretera de Sant Agustí al nucli de Sora, i aquest final d’any estem obrint el d’Alpens al Boixader. Estava perdut, però l’hem recuperat. Ens pot servir de variant al nucli de Sora si tirem endavant projectes com el del clavegueram al carrer Major.
Què més hi ha a la llista de deures?
Hem canviat l’enllumenat públic del polígon i de Cussons, per passar a led, i refet la teulada de les antigues escoles de Cussons, que és un local a disposició dels veïns. També petites obres de millora al cementiri.
Van heretar de l’anterior equip de govern la construcció de la sala polivalent. Quan estarà acabada?
Ho hauria d’estar abans de finals d’any. Les obres s’allargaran una mica més, però la tenim molt avançada. Hem ajustat una mica el projecte, reduint mides i fent uns mòduls de lavabos i vestidors. A banda que ens semblava desmesurat, s’anava enfilant de pressupost.
Per a què ha de servir aquest espai?
La zona esportiva és verda, molt maca, però només hi havia la pista. Ens faltava refugi en cas de pluja, dies de molt sol… Tampoc hi teníem lavabos, la qual cosa ens limitava. Ara hi estarem més còmodes i s’hi podran fer més activitats.
S’hi viu bé, a Sora?
Molt. Què he de dir jo?
Van arranjar dos pisos a l’antic ajuntament que en principi havien de ser per a joves. Els han omplert?
A la convocatòria per llogar-los no s’hi va presentar ningú. Després van passar a socials i tampoc, però fa uns dos mesos ens vam trobar el cas d’una família gran amb dificultats de mobilitat. El de la planta baixa és petitonet i no hi ha cap escala, els ha encaixat molt bé. Estem esperant que surti algú per a la primera planta.
Vostè, que és pare, diria que a Sora hi ha d’haver escola?
És un tema que la Janna ja va resoldre al seu dia. Al poble no hi tenim prou canalla i l’Ajuntament tampoc pot assumir el que suposa econòmicament. Les famílies han buscat les seves alternatives, ja sigui a Sant Quirze, Montesquiu o altres pobles veïns.
Estan molt al nord de la comarca d’Osona. Miren més cap a Vic o cap a Ripoll?
A Ripoll també hi tenim tirada, però la majoria de gestions ens depenen i les fem a Vic.
Quina relació hi ha amb la resta d’alcaldes del Bisaura?
Molt bona. Amb alguns els conec des de fa molts anys. Ens trobem de tant en tant per parlar de temes que ens afecten a tots, com el CAP o l’escola; i jo, la majoria de vegades, per aprendre d’ells i intercanviar opinions.
És militant de Junts?
No. Ens vam presentar sota el seu paraigua i n’agraïm l’assessorament i suport, però no em considero polític. Sora és un poble petit, hi som per treballar i no crec que variï massa la gestió segons governi un o un altre partit.
Què el fan córrer més, els veïns o els animals?
Encara em costa compatibilitzar la vida familiar, l’empresa privada i l’Ajuntament, però segur que ens en sortirem. Intentarem fer-ho tot, ho hem de poder fer tot.
{{ comment.text }}