En les eleccions municipals del passat 28 de maig, els vots dels vuit pobles que formaran la comarca del Lluçanès –Prats de Lluçanès, Olost, Alpens, Lluçà, Oristà, Perafita, Sant Martí d’Albars i Sobremunt– encara van comptabilitzar en la constitució del Consell Comarcal d’Osona. Tot i això, i en un exercici de simulació política, el fet de tenir ja definida el que serà la nova organització administrativa permet fer-se una idea del que hauria passat en un hipotètic Consell Comarcal del Lluçanès.
La nova comarca arrencarà amb una mancomunitat de municipis, i serà en les municipals del 2027 quan, si res es torça, les votacions ja tindran com a conseqüència la formació del nou Consell Comarcal o l’òrgan gestor que s’acabi decidint per a aquesta part del territori.
El primer gran titular que podrien deixar els resultats de les municipals llegits en clau comarcal és que Junts s’imposa en nombre de vots. La formació postconvergent va aconseguir 901 vots –un 33% del total–, el que suposa només 13 més que la segona força.
Aquí també hi ha notícia, ja que amb només 12 vots menys hi apareix la suma dels partits independents. El factor clau, en aquest sentit, és el canvi de color polític de la llista que governa a Olost, i que ha deixat el paraigua d’ERC per presentar-se com una llista d’electors independents. Això significa 454 vots que deixen de sumar els republicans en el global de la comarca. ERC es queda amb 842 vots.
Si ens fixem en el nombre de regidors, la situació canvia: ERC s’imposa amb 21 regidors, tres més que Junts, que en té 18. En aquest resultat hi juguen un paper decisiu les set cadires que els republicans aconsegueixen a Alpens i Lluçà, on són llista única.
Els grups independents arriben a la quinzena de regidors, amb els nou aconseguits a Olost, sumats als tres de Movem Prats i de la llista de Sobremunt. La CUP només aconsegueix dos regidors a tota la comarca, a través dels representants de Perafita.
Amb aquest escenari, i fent un pas més en la simulació, la decisió de qui presidiria el Consell Comarcal quedaria subjecta al reglament d’elecció que s’aprovés. Si entre els criteris es mantingués la idea d’Osona d’anar al Consell Comarcal a no fer política, sinó crear, organitzar i gestionar serveis per als ciutadans, sembla clar que la negociació entre ERC i Junts seria ineludible.
Com a última simulació, és curiós com canvia el pes de cada partit si el Consell Comarcal comptés tots els pobles del Lluçanès històric. En aquest escenari de 13 municipis, Junts guanyaria clarament ERC tant en el nombre de vots –1.413 per 1.004– com de regidors, on el resultat seria de 40 a 24. També entraria a través de Sant Feliu Sasserra Ara Pacte Local, on va obtenir 199 vots i quatre regidors.
Les claus dels consells comarcals
Quants consellers formen els consells comarcals?
El nombre de consellers es determina segons els habitants de cada comarca. Fins a 50.000 residents, com seria el cas del Lluçanès, el Consell Comarcal tindria 19 membres.
Quin és el procediment per assignar els consellers comarcals a cada formació política?
L’assignació dels consellers comarcals la fa la Junta Electoral Provincial, i es tenen en compte les formacions que han obtingut més d’un 3% de vots en el global de la comarca. Primer es calcula el per-centatge de regidors de cada partit sobre el total de regidors de tota la comarca. Es fa el mateix amb el nombre de vots. Es multiplica el percentatge dels regidors per 1/3 i els dels vots per 2/3. Les dues xifres se sumen. Finalment i amb el resultat obtingut s’ordenen els partits de major a menor resultat i s’aplica la llei d’Hondt.
Qui decideix quines persones seran consellers?
Un cop cada formació sap el nombre de consellers que li pertoca, és potestat de cada partit decidir qui ocuparà l’escó al Consell Comarcal. Han de ser regidors dels ajuntaments de la comarca. Caldrà veure si l’estructura i el funcionament del Consell Comarcal del Lluçanès incorpora modificacions en l’estructura
