Segons publicava dilluns ‘El Confidencial’, un informe de la Guàrdia Civil situa Marta Rovira, secretària general d’Esquerra i altres dirigents del partitt, com a líders del Tsunami Democràtic. L’informe formaria part de les diligències secretes de l’Audiència Nacional sobre el Tsunami. Les actuacions les dirigeix el titular del jutjat d’instrucció 6, Manuel García Castellón.
La Guàrdia Civil considera que les accions del Tsunami, de resposta a la sentència del judici del procés, no van sorgir d’un moviment espontani de la societat civil, sinó que van ser dissenyats pels partits independentistes amb la voluntat de pressionar l’estat i de donar suport als líders condemnats. El Tsunami va convocar el bloqueig de l’aeroport del Prat el dia que es va publicar la sentència, actes de desobediència en la jronada de reflexió de les eleccions generals del novembre de 2019, el tall de l’AP-7 a el Pertús i, com a última mobilització, la que va tenir lloc durant la disputa del Clàssic entre el Barça i el Madrid al Camp Nou.
La documentació de la Guàrdia Civil, segons El Confidencial, atribueix a Marta Rovira la direcció de l’aparell polític del Tsunami i la coordinació amb la resta de partits independentistes. En l’informe s’hi recull com a cita clau de la creació del Tsunami Democràtic una trobada a Ginebra l’agost de 2019, en què hi haurien participat Marta Rovira, l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel. A la direcció del moviment també s’hi vincula l’empresari Oriol Soler, l’exconseller d’Esquerra Xavier Vendrell, i Oleguer Serra, d’Òmnium Cultural
Des d’Esquerra Republicana, tan la portaveu, Marta Vilalta, com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, han declinat fer valoracions sobre el que ha trascendit mediàticament, argumentant que no han pogut accedir a l’informe de la Guàrdia Civil.
Marta Rovira es va exiliar a Suïssa el març de l’any 2018. El Tribunal Suprem la va processar en aquell moment pel delicte de rebel·lió en la causa de l’1 d’octubre. Amb la modificació del codi penal, el Suprem la processa ara per desobediència, delicte que no comportaria penes de presó
{{ comment.text }}