Si fa un any li haguessin dit que seria alcaldessa de Sant Julià i Vilalleons què hauria contestat?
Segurament “què dius ara?!”. Va ser quan vam començar a articular un grup per presentar-nos a les eleccions, però d’aquí a governar hi ha un abisme. Ni jo mateixa m’ho crec encara. Gaudeixo treballant pel poble. La paraula alcaldessa se’m fa una mica grossa.
Els resultats electorals van ser una sorpresa fins i tot per a vostès?
Les porres dels dies abans semblaven bastant igualades, teníem la sensació d’anar tao a tao, però quan realment vam veure l’empat a regidors no ens ho crèiem. Tot i que el poble tingués ganes de canvi, com podia ser que uns novells arribéssim a la sola de la sabata de qui estava governant?
És mèrit seu o desgast d’Acord per Vilatorta i Vilalleons?
Una mica de tot. La gent, no només a Sant Julià, està cansada dels polítics. A això s’hi sumava el desgast de tres mandats d’AVV. Nosaltres som un grup molt terrenal, amigable, tractem de tu a tu… No vam guanyar en vots, però la nostra proposta va entrar amb força.
En tant que alcaldessa, vostè també ho és, una política.
Sí, però hi ha polítics i polítics. Els que estan viciats d’anys i una nova fornada de gent que senzillament volem canviar les coses.
És persona de fer autocrítica?
Ja no. Amb l’edat aprens a no castigar-te més d’on pots arribar. Si t’hi esforces al màxim, ho fas tan bé com saps i tot i així algú no està content, el problema és seu.
Va ser agosarat llançar-se a governar en minoria?
Ho havíem de provar. Ja se sap que jo apostava per un acord amb AVV, però al meu grup érem minoria els que ho vèiem així. Ara si entressin ens faríem nosa, ho tenim tot tan controlat que no sé quines feines els assignaríem.
És a dir que dona la raó als seus companys.
Sí. Suposo que era una qüestió de por, respecte. M’he adonat que portar un ajuntament no és difícil, sinó sacrificat en el sentit de treballar molt. L’administració és com és, has d’agafar-li el ritme, llegir, demanar permisos, escoltar la gent… i sobretot ser capaç de gestionar tant temes oberts com milions que surten cada dia.
Quan debatien sobre si pactar o no amb AVV, va arribar a perillar Compromes@s?
Mai vaig percebre que ens podíem trencar, però sí que hi havia discrepàncies. Va ser dur. Al final va prevaldre la democràcia: eren tots contra dos o tres. El temps m’està demostrant que vam prendre la decisió encertada.
Al ple de cartipàs van patir de valent. Quin record en té?
Molta suor i nervis. Bé, en aquell i encara tots, per molt que siguin fàcils [riu]. Tot just mastegàvem la novetat, no sabíem massa com defensar-nos. De mica en mica n’anem aprenent.
Va parlar de seguida amb la regidora dels independents de La Veu del Poble?
L’oposició va arrencar amb molta força, com ha de ser, i ens vam adonar que hi havia el risc que el mandat es convertís en un continu de bastons a les rodes. Vam veure que sense majoria no arribaríem enlloc i vam tornar a proposar pactes a banda i banda. Uns ens van contestar que no i els altres que sí.
Amb el grup de Montse Sanz havien començat a treballar junts l’any passat. Vostè i Mia Molist formaven part dels independents. Si llavors no es van entendre, ara ja poden fer equip a l’Ajuntament?
Sempre he dit que la Montse és una dona de conviccions, i treballadora. Li hem donat moltes regidores i s’hi està fent molt.
Com definiria l’actitud d’AVV-AM des de l’oposició?
Els primers dies semblava que estaven ressentits i collaven una mica més. Ara, en comptes de criticar, proposen alternatives i donen veu al poble. Ens estan a sobre per gestions, projectes, canvis… Fan el que han de fer.
El clima del ple de cartipàs i retribucions la va espantar?
Em va saber molt greu. Al principi vaig tenir la sensació de bufetades constants, fins al punt de plantejar-me no saludar. Amb els dies em vaig acostumant a separar la part personal de la política.
Com s’han trobat l’Ajuntament?
Amb les arques buides. Acord per Vilatorta i Vilalleons va treballar molt, moltíssim, han fet molta feina i ens hem trobat mil fronts oberts. Això és bo, però nosaltres ens qüestionem si calia obrir-ne tants. Des del nostre punt de vista, comptar amb una biblioteca és una sort, però abans caldria prioritzar coses necessàries que ens convenen ja. No pot ser que el parc de les Set Fonts sigui inaccessible en cadira de rodes o que tinguem voreres tan estretes que no hi passa un cotxet.
En què s’està notant el relleu al capdavant del consistori?
Hem canviat els bancs de la plaça Major i saps com de contenta està la gent gran? Això, com anar col·locant baranes, pot semblar una tonteria, però facilita el dia a dia de la ciutadania i pot ser importantíssim perquè se surti de casa i es compri a les cinc botigues del poble. Són les que ens queden, i tenim el deure de mantenir-les. La nostra política volem que sigui terrenal, de resoldre necessitats quotidianes.
En aquesta filosofia ja hi encaixa el projecte de la residència?
La residència la portàvem al programa i la farem sí o sí, ens hi vam comprometre. Altra cosa és que hem d’explicar que serà deficitària, un servei car de mantenir, i que caldrà apujar impostos, a més a més que no podrem lluitar les places municipals fins que hagi entrat en funcionament. Per molt que haguem aconseguit una subvenció important, quedarem endeutats i sense estalvis.
S’han plantejat fer-se enrere?
Sí, dins mateix de l’equip de govern els independents es refermen que és una obra massa grossa i que ens hipotecarà el futur. Tenen raó. Serà un repte, però tot i això no canviarem el que portàvem al programa. Ara estem a l’espera d’un codi que ens ha de facilitar el Ministeri. Ens movem amb tempos justíssims i aquests retards no ens els podem permetre.
El 2025 és ja.
I parlem d’una obra brutal. Per accelerar tant com puguem, el projecte d’enderrocament el tirarem endavant des de l’Ajuntament.
Es consideren un equip de govern sensible?
Segurament. De tenir cura dels detalls. També hi fa que som nous i arribem amb moltes ganes. Entenc que després de 12 anys un govern vulgui deixar petjada amb edificis o serveis de pes, però un antic alcalde de Sant Julià em va aconsellar que mantenint el que hi ha ara mateix al poble ja seria una de les millors alcaldesses. Hi crec. El pavelló, l’ajuntament, el casal d’avis… Són instal·lacions de primer ordre, però ens les hem trobat una mica espatllades. No s’hi ha estat a sobre amb el manteniment que tocaria.
A les eleccions també s’hi va presentar el PSC, una llista d’última hora. Ha parlat més amb Lluís Creus?
De tant en tant m’enviava un missatge per anar a fer un cafè, però ara fa temps que no xerrem.
S’esperaven que obtinguessin representació?
Vaig pensar que encara Déu-n’hi-do els vots que havia tret el PSC. M’alegro que es presentessin. Som en una democràcia i com més per triar, millor.
No té ganes de deixar la pastisseria havent de compaginar la feina a la Crossandra amb l’Ajuntament?
Fa quinze dies que vaig demanar una excedència. La gent em deia coses, era difícil de separar i no m’hi trobava gens còmoda.
A comprar sí que hi va, però?
L’esmorzar, cada dia. Això rai!
