Quina valoració fa de la remodelació de la C-59?
Pel febrer ens vam reunir amb Jordi Terrades, secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. En aquesta trobada vam expressar les mancances que, des de la comarca, encara hi ha a la C-59, i que vam recollir dels alcaldes i altres persones que han fet arribar la seva opinió. Hi ha trams que han millorat, amb la cuneta trepitjable, i altres que no. Aquest fet provoca inseguretat a molta gent. Val a dir que el primer projecte era d’1,5 milions i que, amb les modificacions que vam proposar, va passar a 6,4. Hi ha sobre la taula un projecte de millora que s’està redactant i que pretén solucionar el que no s’ha pogut resoldre. Farà invertir-hi uns 2 milions més. El projecte de remodelació de la C-59 cap a l’Estany, en canvi, està més avançat. En aquella reunió, el Consell Comarcal va plantejar també actuacions en matèria de transport públic.
Hi ha una demanda no coberta.
El Departament es va mostrar obert a escoltar-ho tot, però hi ha millores que són més factibles que altres. Per exemple, la concessió de transport públic al conjunt de Catalunya es renovarà el 2028 i no serà fins la nova concessió que es puguin incloure algunes necessitats ara no ateses. De fet, acabem de saber que Jordi Terrades i el seu equip vindran a una reunió el proper 20 de maig per fer un retorn de tot el que vam plantejar.
Acaben de celebrar el 30è aniversari del Consorci i el 10è aniversari del Consell Comarcal, amb gairebé 200 persones. Quina valoració fa de l’acte?
Molt positiva, tant pel fet que hi haguessin els càrrecs electes, des de l’inici, perquè van venir molts i molts regidors, com també pel nombre de treballadors i extreballadors. Va ser un gran retrobament. Es van poder fer valoracions personals de moments crucials a tots dos organismes. Volíem fer un acte de reconeixement a les persones, intern, i en farem d’oberts, més endavant.
Centrats al Consell Comarcal, satisfeta dels 10 anys de la seva creació?
S’ha fet molta feina. Quan vam començar, amb l’impuls del Consorci, sortíem de zero, sense disposar de cap competència delegada. En 10 anys, les tenim totes desplegades. Tot i crear-se el 2015 la comarca, el primer pressupost va ser el del 2016 i no arribava ni al milió d’euros. El primer mandat, amb la presidència de Dionís Guiteras, va ser d’anar creant peces, d’anar aportant nous elements. Gairebé no hi havia personal. El segon mandat, presidit per Ramon Vilar, de Santa Maria d’Oló, va ser en el que es va poder créixer i avançar.
I aquest, el tercer?
Ha de servir per consolidar les coses i assumir nous reptes comarcals. Hem aconseguit apropar els serveis a les persones, ja que els especialitzats s’havien d’anar a buscar molt lluny, partits com estàvem en tres comarques. Apropar els serveis als municipis ha estat un dels èxits d’aquests 10 anys. A més de les competències delegades, que aporten el 80% del pressupost, tenim tots els serveis mancomunats que hem creat. Són serveis que no estem obligats a prestar, però que aporten valor, com els d’informàtica als municipis o l’oficina tècnica, on disposem d’enginyers, arquitectes tècnics i arquitectes superiors al servei dels pobles. Ens agradaria crear-ne un d’assessoria jurídica, com una secretaria. Al Consell Comarcal tenim a temps complet els serveis de Secretaria, Intervenció i Tresoreria separats. Si fos possible fusionar secretari-interventor, podríem alliberar una persona al servei dels municipis, que és molt necessari.
Està previst mantenir la doble estructura de Consell i Consorci?
No hi ha ni el més mínim dubte de mantenir el Consorci. És l’organisme habilitat, per exemple, per fer formació del Servei d’Ocupació de Catalunya. Però, a més, un dels grans valors del Consorci és el seu model de governança: un poble, un vot. Per l’estructura dels consells comarcals, el Consell no es pot governar així. Ja ha fet 30 anys i hem de mantenir aquesta manera de prendre decisions. A més a més, té molta expertesa en àmbits com promoció econòmica o formació.
Què té de singular el Moianès? S’ha incrementat la consciència de comarca?
El Moianès té peculiaritats que moltes comarques no tenen: tenim els serveis descentralitzats, un fet gens comú, i el territori és relativament petit. És per això que ens trien per a proves pilot. Amb el temps hi ha més identificació dels municipis amb la comarca. El fet d’oferir serveis que els són útils i que se’ls escolti fa que qui tenia un sentiment de pertinença baix entri pel tema de la utilitat.
En quina fase es troba el projecte de l’Arxiu Comarcal?
S’ha proposat que sigui a Castellterçol. El projecte va avançant. Fa poc que la Generalitat ha tornat a demanar el compromís dels ajuntaments de portar-hi els seus fons, compromís ja enviat anteriorment. També he de dir que, en tema d’arxius comarcals, la Generalitat té una forma d’operar particular, difícil d’encaixar a la nostra comarca. Insistim que cal buscar un enfocament ben adaptat.
Quins projectes nous preveuen impulsar?
N’hi haurà d’estrella que no veurem acabats en aquest mandat, però que hem d’encetar. Un de bàsic és l’aigua. Plou una mica i sembla que ens relaxem, però hem d’abordar la interconnexió de les xarxes. Ho hem treballat molt i, fa poc, en una reunió amb l’Agència Catalana de l’Aigua, vam identificar solucions per al curt, el mitjà i el llarg termini. El tema de la mobilitat i el transport públic és un altre dels que s’ha d’afrontar. També el Centre d’Acollida d’Animals Domèstics. Es tracta d’una competència obligada per a tots els ajuntaments, fins i tot els més petits, i, en canvi, només Moià pot prestar el servei actualment. El més lògic és delegar les competències al Consell, i això ho hauríem de veure fet realitat abans que s’acabi el mandat. En canvi, no veiem tan clar poder mancomunar el servei d’escombraries. Ja vam fer una diagnosi i les solucions que aporta l’estudi no serveixen per a tots els municipis. Caldrà anar-ho treballant. Finalment, volem acabar de consolidar els serveis tècnics.
