L’ombra d’una batalla política per la preservació d’un espai natural que posa en risc l’ampliació del barri de Caselles està generant els primers núvols de tempesta a Ripoll. Un cop apaivagats els casos del polígon de la carretera de les Llosses que va motivar enfrontaments entre govern i l’oposició durant el mandat 2015-19, i que el del bike park s’ha anat apagant en l’actual, el grup Alternativa per Ripoll-CUP ha alertat a través del seu butlletí El Clam de la construcció de “setanta cases” en la plana agrícola que suposaria la continuïtat de Caselles.
El partit que liderarà Dani Vilaseca en les properes municipals adverteix de la pretensió de construir “una urbanització de luxe” i la voluntat de l’Ajuntament de contribuir-hi amb una reforma del POUM per tal de donar-hi llum verda. Qüestionen que es pugui plantejar una construcció d’aquest volum d’habitatges en una “plana agrícola excepcional” i considera que suposa un model de creixement del municipi “només per als rics”. En el mateix butlletí afirma que “les famílies riques de tota la vida no poden determinar què passa a Ripoll” i proposa diferents mesures entre les quals “acabar amb les modificacions del POUM a la carta” i augmentar l’IBI als propietaris de més de deu pisos.
El regidor de l’àrea de Serveis al Territori, Joaquim Colomer, nega que s’estigui tramitant cap modificació del POUM. En cas que se n’hagués d’introduir alguna, afirma que “seria minúscula” i que no afectaria ni la densitat, ni capacitat urbanística, ni els metres construïts que ja considera el pla general aprovat el 2008, que actualment continua vigent. La previsió de l’empresa que vol construir les edificacions és que n’hi hagi de diferents tipologies, com cases unifamiliars aïllades, habitatges adossats i d’altres de plurifamiliars. Colomer destaca que en aquest cas tant la propietat del terreny com la promotora són de Ripoll, i ho qualifica de “sort” en contraposició amb casos pretèrits com els de La Torre, que després de mig segle continuen encallats i sense haver-s’hi aixecat cap construcció. Aquest exemple l’ha utilitzat també la CUP en sentit contrari, retraient que es prevegi una nova urbanització, quan n’hi ha encara una de pràcticament verge per encetar.
El cas de la defensa d’espais naturals en perill a Ripoll té una llarga tradició, que ha enfrontat sovint conservacionistes amb els partits al capdavant del consistori. Associacions naturalistes s’han oposat o bé han proposat alternatives a diferents variants per treure el trànsit de pas del centre, o bé a la proposta que CiU va fer ara fa vint anys de convertir la plana d’Ordina en un polígon industrial i zona esportiva. Aquest últim cas va condicionar el resultat de les eleccions de 2003, on ERC va prendre l’alcaldia als convergents, tot i que posteriorment els mateixos republicans van suggerir de traslladar l’estació del tren a Ordina.
{{ comment.text }}