L’Audiència Provincial de Barcelona ha absolt l’exalcalde de Castellterçol Manel Vila de tots els delictes de què se l’acusava des de fa deu anys. En concret, va ser jutjat pels presumptes delictes de malversació, prevaricació, tràfic d’influències i suborn. El cas arrenca d’una querella que van presentar, l’any 2013, la que llavors era alcaldessa del poble, Carme Tantiñá, de Progressistes Independents de Castellterçol (PIC), i els regidors Ramon Cordero i José Maria Álvarez de Toledo.
A més de Manel Vila, que va ser alcalde de la localitat per CiU entre els anys 2001 i 2011, també s’acusava els regidors Joan Sala, Joan Casanovas i Anna Fornell; Víctor Autonell i Núria Llobet, que anaven a la llista de CiU l’any 2015; el secretari municipal, Santiago Uzal; l’arquitecte, Ramon Peiró; l’aparellador extern, Jordi Vila, i el director de Serveis, Aleix Pons, i l’empresari Josep Font.
L’acusació tenia relació amb l’ús dels diners de l’anomenat Pla Zapatero, els Fons Estatals d’Inversió Local (FEIL), que l’any 2009 va donar subvencions als ajuntaments per mirar de pal·liar la crisi econòmica arran de l’esclat de la bombolla immobiliària. L’Ajuntament de Castellterçol va fer servir els diners per fer obres de millora a la carretera de Granera, a la plaça dels Estudis, la plaça Prat de la Riba, al cementiri, a la rotonda de la carretera C-59 i també a l’àrea de Serveis Socials. A finals de l’any 2012, els grups del PIC i CiU van presentar una moció de censura que va apartar de l’alcaldia Vicenç Sánchez, d’ERC. El pacte preveia que el PIC ocuparia l’alcaldia els primers dos anys del mandat i CiU els dos darrers. Però en acostar-se el moment del canvi, el PIC va interposar la querella i els regidors de CiU van deixar les carteres i van passar a l’oposició.
Segons els denunciants, les obres finançades pel FEIL es van adjudicar a l’empresa d’un familiar de l’exalcalde i del regidor Sala. Afegien que algunes es van fer malament, com ara la instal·lació del cablejat a la carretera de Granera.
L’any 2015, el Jutjat d’Instrucció número 1 de Granollers va citar a declarar els acusats i allà es van assabentar dels delictes dels quals se’ls acusava. L’acusació particular, exercida per l’exalcaldessa i els dos regidors, a la qual no es va adherir llavors l’Ajuntament, van mantenir les acusacions de prevaricació, malversació i delicte continuat de suborn i demanaven més de nou anys de presó, sumant tots els delictes, per a l’exalcalde i altres acusats. Per la seva banda, però, la fiscalia només va mantenir l’acusació de prevaricació i va decidir sobreseure l’acusació contra Josep Font i Jordi Vila.
El 30 d’octubre de 2019, l’escrit de l’acusació particular mantenia les acusacions per a tots els presumptes delictes i es demanava per a Manel Vila, Joan Sala i Anna Fornell una pena d’inhabilitació per càrrec públic de 15 anys i per a Víctor Autonell, Aleix Pons, Santiago Uzal, Jordi Vila i Ramon Peiró, inhabilitació per 12 anys. Per a l’empresari Josep Font, dos anys de presó i multa de 400.090 euros, a més de no poder accedir a contractes d’organismes públics i rebre beneficis fiscals durant deu anys.
El judici es va fer els dies 18, 19 i 20 de juliol d’aquest any a l’Audiència i la sentència absolutòria es va dictar el 15 de setembre. L’advocada de l’exalcalde ha explicat a EL 9 NOU que és destacable el fet que, tot i que les penes que es demanaven eren elevades, la sentència es va fer pública amb poc temps, tenint en compte que el mes d’agost és inhàbil, i afegeix que la resolució es basa en la prova documental i que “està molt ben argumentada”.
Per la seva banda, Manel Vila remarca que “s’ha fet justícia perquè la causa era totalment injustificada. Va quedar clar que anaven contra les persones perquè es demanaven penes de més de nou anys de presó i inhabilitació”.
