Siguin projectes consolidats, treballats de fa mesos o tocatardans, els tempos s’han igualat aquesta setmana per a totes les candidatures electorals. Com a mínim a sobre el paper. La publicació al BOP de les llistes amb els noms i cognoms de les 1.786 persones que es presenten per entrar als ajuntaments d’Osona i el Ripollès implicava superar, aquest dimecres, el primer tall formal de cara al 28 de maig i, ara sí, concentrar la maquinària en la campanya que arrenca la mitjanit del divendres 12 de maig, d’aquí a quinze dies.
L’escrutini de les candidatures es tradueix en diversos titulars. El primer, que Osona suma tres llistes més que el 2019 i el Ripollès, quatre. És un salt respecte als últims comicis, però la xifra encara queda lluny del 2007, el 2011 i el 2015, quan entre totes dues comarques se sobrepassava les 200. Pel que fa a partits, ERC continua sent líder en candidats. A Osona, però, passa de 43 a 39 candidatures i perd dos municipis importants: Olost, on governa des del 2003 de la mà de Josep Maria Freixanet, i Sant Bartomeu del Grau, que és un cas curiós: el 2019 s’hi va presentar un grup d’independents i un amb la marca blanca dels republicans, però no repeteixen ni l’un ni l’altre i Junts (que llavors no hi va ser) aquest cop hi té assegurada l’alcaldia fins i tot abans de votar. Que aquest darrer partit ha pedalat, de fet, ho demostren les dades. Al Ripollès, concorrerà a 14 municipis, el mateix nombre absolut que fa quatre anys, però amb canvis importants. I és que malgrat que decauen llistes a pobles petits com Planoles, se n’ha aconseguit articular novament a Sant Joan i Camprodon. La mateixa tònica val per a Osona: 35 candidatures de Junts, les mateixes que el 2019, però amb la incorporació de Sant Julià i l’haver captat, per exemple, els abans independents de Tots per Sant Boi o Junts per Vidrà.
Un altre titular postpublicació de les candidatures passa per l’esclat dels independents. Creixen de 22 a 30, una circumstància lligada a la desafecció respecte a les sigles clàssiques –dins mateix d’ERC i Junts hi abunden les propostes amb les marques blanques d’Acord Municipal i Compromís Municipal– i, en el cas del Ripollès, el moviment que abandera Joaquim Colomer.
El PSC també arribarà musculat al 28 de maig. Les 12 llistes que va presentar a Osona el 2019 s’han convertit en 21, amb algunes clarament fantasma, com passa a Sobremunt, però també el ressorgiment del projecte socialista a Roda o Vilanova. Entre altres variables interessants de calibrar, el paper que pugui tenir Aliança Catalana, si obtindran representació Ciutadans, el Partit Popular, Vox… I també quina acollida rebrà per part dels electors Ara Pacte Local, la proposta d’entorn postconvergent que s’ha concretat a cinc municipis d’Osona amb cares tan conegudes com la de l’exalcalde de Tona Josep Salom o l’exregidor vigatà Xavier Farrés. En Comú Podem intentarà fer forat, per la seva banda, a Vic i Manlleu, mentre que la CUP perd presència aquest 28-M: tot i mantenir les tres candidatures del Ripollès, han desaparegut les del Voltreganès, Centelles o Calldetenes.
{{ comment.text }}