“No haver implantat el porta a porta és una espina clavada”

El mes de maig tancarà un cicle de 12 anys com a regidor de l’Ajuntament de Vic. Quin balanç en fa? Molt positiu. Ha estat una experiència que m’ha agradat molt. Desconeixia el funcionament de l’administració pública i m’ha encantat. He estat dos mandats amb en [Josep M.] Vila d’Abadal i un amb l’Anna Erra, i el balanç és més que positiu. Ha millorat la ciutat en aquests 12 anys? Ha canviat segur, si ha millorat o no cadascú pot tenir la seva percepció. Des del meu punt de vista, ha millorat i molt. Jo puc parlar de l’àrea on he treballat, la de Serveis, que és la que el ciutadà rep més directament, com la neteja de carrers, el manteniment, la il·luminació de carrers o la recollida de deixalles; crec que la gestió que s’ha fet ha estat molt bona. Per una persona com vostè que venia de l’empresa privada suposo que no és fàcil acostumar-se al ritme de l’administració pública? [Riu] Bona pregunta. Jo vaig tenir la sort, però, que quan va arribar en Vila d’Abadal d’alcalde va voler implantar una gestió molt més empresarial del que són els serveis i va voler recuperar en la mesura del possible tot el que eren concessions administratives i passar-les a empreses d’economia mixta, on l’administració treballa de bracet amb l’empresa privada. Aquí és on jo he pogut aportar-hi perquè es van crear les cinc empreses mixtes per oferir els serveis bàsics a la ciutadania. Gràcies a ser empreses mixtes hi ha un soci privat que hi aporta el coneixement, s’ha pogut millorar i avançar en els serveis. Deia abans que ha estat amb Vila d’Abadal i Anna Erra d’alcaldes. Suposo que si li demano qui és millor... Òbviament no es pot dir si estimes més el pare o la mare, perquè els estimes a tots dos. Són diferents. Vila d’Abadal, com li deia, va voler implantar una organització empresarial a l’ajuntament i Anna Erra és una alcaldessa molt propera al ciutadà. Tots dos, amb el seu estil, han fet una gran feina per la ciutat. Destaqui alguna de les aportacions seves que n’està més satisfet? La meva és una àrea amb temes de poc calat polític, però estic molt content de la bústia ciutadana, que ara fa poc ha arribat als 10.000 missatges. Quan vaig arribar a la regidoria no sabia exactament què necessitava la gent ni quines queixes tenia. Se’m va acudir crear la bústia ciutadana perquè els ciutadans ens fessin arribar per internet els problemes i queixes que tinguessin. I ha demostrat ser una molt bona eina. Algú em deia que això de l’àrea de Serveis era canviar bombetes i recollir escombraries, però jo m’ho he agafat molt seriosament. Si una persona té una preocupació perquè al carrer davant de casa seva té un forat o se li belluga un panot o la bombeta del fanal està fosa, encara que per algú pugui semblar una cosa petita per mi és important. Rebo els missatges de les queixes dels ciutadans al moment al mòbil i encara que sigui cap de setmana intento que es puguin executar de seguida. Per a les coses de gestió del dia a dia ha demostrat ser una eina molt útil i els ciutadans ho agraeixen. Alguna espina clavada? Sí, una de grossa, la recollida selectiva porta a porta. És una cosa que vaig començar a treballar l’octubre de 2010 amb en Josep Rafús, que era regidor de Medi Ambient. Ens ho vam creure i ho vam treballar molt. Teníem un projecte tècnic molt ben dissenyat i aprovat per l’agència de residus. Però no hi va haver prou consens polític. Tot i que teníem la majoria per aprovar-ho, una decisió com aquesta no pot tirar endavant només amb una majoria simple de vots a favor, calia consens. És un tema que ha quedat pendent. Una altra és la reforma del mercat municipal? Sí, i em sap greu. Hi ha una concessió administrativa a 50 anys que tenen els placers o paradistes i encara els queden uns anys perquè s’acabi. Durant aquest temps hi ha hagut un deteriorament de l’edifici perquè els titulars de la concessió no han fet el manteniment que els pertocava. Ara cal una remodelació i des de l’ajuntament ens vam oferir a ajudar-los. Es va fer un projecte de remodelació però no es va arribar a un acord amb els placers, cadascú tenia uns drets consolidats i ningú volia cedir res. Fins i tot es va oferir finançar-los les obres des de l’ajuntament i que anessin tornant els diners amb els anys que els queden de concessió, però no hi van voler jugar. El temps se’ns ha tirat a sobre i el proper consistori haurà de decidir si s’ha de fer o no un mercat nou. Una altra espina: l’antena del carrer Sant Fidel. Això no és fàcil. Durant el mandat d’en Vila d’Abadal s’havia pactat, fins i tot amb els veïns, que es trauria l’antena monstruosa que hi ha ara i se substituiria per una asta nova, amb aparells més moderns i posats al dia. Després va sortir la plataforma veïnal que tampoc estaven d’acord amb l’asta nova i volien la retirada de tota l’antena. Des de l’equip de govern s’ha dit que es lluitarà per treure-la i l’alcaldessa va negociar molt bé amb Telefònica, que va agafar el comprimís de treure l’antena. Ho farà quan se li ofereixin altres punts de la ciutat on repartir les antenes que hi ha actualment al carrer Sant Fidel per continuar garantint la cobertura de mòbil al centre de la ciutat. Tothom vol tenir bona cobertura de telèfon. Repartint les antenes per diferents punts, la radiació serà molt inferior. Tot i això, cal dir que l’antena actual està molt per sota dels límits permesos. El Consell Comarcal, que també havia apostat per les empreses mixtes, ara ha decidit que la portada d’aigua en baixa ho faci una empresa 100% pública. S’equivoquen? Jo no sóc partidari de les empreses públiques. La meva experiència és que la relació públic-privat funciona molt bé però és veritat que les lleis canvien. La nova llei de contractació posa traves al creixement de les empreses mixtes. El problema és que aquest nou servei d’aigua en baixa es crearà potser per donar servei inicialment a 4, 5 o 6 municipis i l’empresa mixta només podria créixer un 20% i això limitaria que en un futur s’hi anessin incorporant altres pobles. La llei limitava el creixement si es creava una empresa mixta, per tant, s’havia de triar si es feia una concessió o una empresa pública. No s’ha triat tant el model que més agradava sinó el que la llei permetia. Vic, com a capital, no hauria d’agafar la bandera i sumar-se a aquest servei públic pioner del Consell Comarcal de subministrar l’aigua a les cases? A Vic tenim una concessió administrativa del subministrament a Aigües Vic... Atorgada durant el franquisme per a 100 anys... Exactament a 99 anys, perquè no podien ser 100. Però sí, encara queden molts anys. Però una concessió franquista per 99 anys, no creu que s’hauria de revisar? Miri, amb Aigües Vic n’hem parlat d’això i n’hem parlat obertament. És una cosa que està sobre la taula. Es va fer una moció a l’Ajuntament en què es reclamava més control i transparència en la concessió. Cal dir que ara es fan reunions periòdiques amb tots els grups de l’oposició, ja se n’han fet dues o tres, i s’expliquen tot els projectes que hi ha i se segueix molt de prop la concessió. Però també li he de dir que el servei que està donant Aigües Vic és impecable, des de l’equip de govern no en tenim cap queixa. El passat cap de setmana hi va haver una avaria a les 4 de la matinada, a un quart de cinc ja hi havia els operaris i amb 20 minuts l’aigua estava tallada. A mig matí, l’avaria estava solucionada. Algú pot pensar que perquè tenen una concessió a 99 anys es poden relaxar, però no és cert, el servei que donen és impecable. Ara, també entenc que avui no es faria una concessió com aquesta, tindria més sentit una concessió a més curt termini o una empresa mixta i incloure-hi la gestió del clavegueram. Quan vostè va entrar de regidor, Vic anava enrere en informatització de l’administració. Efectivament, l’any 2007 ni l’interventor ni l’alcalde tenien ordinador, això em va sorprendre. Vila d’Abadal va apostar per l’administració electrònica i durant el segon mandat se’m va encomanar aquest encàrrec. Es van invertir gairebé 1,5 milions d’euros en la informatització de la casa i en la implantació de l’administració electrònica. Ha sigut un procés llarg perquè hem hagut d’anar canviant costums de la gent. Des de fa un any, a l’ajuntament ja no hi entra cap paper. Si algú porta algun paper a les oficines, se li escaneja i se li retorna. Està tot digitalitzat, ha estat un camí molt important, que ha costat diners i esforços, però s’ha aconseguit. Han funcionat els canvis perquè els joves utilitzin el transport públic per moure’s per la ciutat? En el mandat de Vila d’Abadal vam pensar que havíem de donar la possibilitat, sobretot a la gent gran dels barris, que pogués arribar al centre i gaudir de les activitats. Per això vam ampliar de 3 a 5 les línies de bus. També es van fer unes promocions perquè els jubilats tinguessin el transport gratuït. Ara han passat deu anys, el conveni finalitza el proper mes d’octubre, i era l’oportunitat de fer canvis. Ens vam integrar a la tarifació de l’ATM, que a través de la targeta T-16 permet que els menors de 16 anys puguin viatjar gratis en bus urbà dins la seva zona, i l’alcaldessa Anna Erra em va encarregar modificar les rutes per passar per davant dels centres educatius i la zona esportiva a les hores d’entrada i sortida. Ara cal fer-ne més difusió. Un altre dels àmbits amb què ha treballat és la cooperació. Sí, Vic està fent una feina maquíssima amb cooperació. Es destina el 0,7% dels ingressos de l’ajuntament, amb la voluntat de poder arribar fins a l’1% per fer una feina de cooperació directa, ajudar alguna població on hi hagi ciutadans que siguin vigatans nouvinguts. L’objectiu és ajudar al jovent d’allà perquè tingui oportunitats i no hagi d’anar a buscar-les fora. I què millor que garantir l’educació perquè sigui més fàcil que tinguin oportunitats. Al Senegal hem fet una escola de primària a Diatock i volem que sigui una cooperació molt transversal. També tenim altres projectes com uns pous d’aigua o una escola d’infermeria que hem fet al Camerun. Sens dubte, a la política he fet més amics que enemics Vila d’Abadal el va definir un dia com el superregidor. Sí, ho recordo perquè hi ha algú que encara en fa broma. Jo tocava moltes tecles i he tingut la sort que m’he pogut dedicar molt a la feina de l’Ajuntament. A més, l’àrea de Serveis és una àrea molt transversal, no hi ha cap àrea que pugui portar a terme els seus projectes sense Serveis. Això fa que fos sempre a tot arreu, com l’Esperit Sant, no el veus però hi és sempre, diuen. Sabrà desconnectar de tota aquesta feina? Em costarà perquè m’ha encantat fer això. Per ganes continuaria però no pot ser, he de deixar pas a noves idees i noves maneres de fer. Sempre he sigut molt actiu i quan plegui tindré 63 anys, em buscaré feina, no em vull pas retirar. Sap què? Miri, hi ha una cosa que m’ha agradat molt fer com a regidor. Quina? M’ha encantat casar gent. No se m’hauria acudit mai que jo podria casar algú, però com que jo tenia el despatx a la mateixa planta d’alcaldia i era tot el dia a l’Ajuntament, he pogut casar molta gent. Recordo perfectament, com fos avui, el primer cop que vaig casar una parella de noies. Va ser un impacte, vaig estar xerrant amb elles una bona estona, puc dir que aquelles dues noies s’estimaven moltíssim, i em va fer molta il·lusió casar-les. Per això encara les recordo. M’emporto molt bons records i espero poder continuar treballant per la ciutat. Abans de ser regidor jo sempre havia treballat a fora de Vic i no em coneixia bé la ciutat. Ara me la conec molt bé, tots els carrers, els forats, els panots que es mouen... Conèixer és estimar i jo la ciutat de Vic me l’estimo molt. La política, però, té una cara menys amable i agraïda? És cert, i aquesta part és la que no m’agrada. A vegades els interessos de partit o els problemes de relació personal entre els polítics passen per damunt de l’interès general, i això és molt lleig. A Vic hi ha hagut decisions com l’aplicació del sistema de recollida porta a porta que no hem sigut capaços de posar-nos d’acord quan era un objectiu que tots volíem. És trist. Ha fet més amics o enemics a la política? He fet més amics. Ja coneixia gent de quan era president de l’OAR Vic o quan he estat en altres iniciatives, però ara en conec molta més. Quan es va apostar per l’estructura de regidors de barri per estar més a prop de la gent, jo vaig ser-ne el coordinador i això em va permetre conèixer molta gent. Sempre hi ha algun cas que no hi ha sintonia, però són molt pocs.

“No haver implantat el porta a porta és una espina clavada”

La CUP veu “insuficients” les ajudes a la ramaderia i reclama garantir els llocs de treball

“Cohesionar un poble disseminat costa, però diria que ens en sortim”

Calldetenes preveu baixar per primer cop del límit legal d’endeutament en anys el 2026

“Els ajuntaments estem treballant perquè la gent se senti segura”

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana

La Guia | Tot el que has de saber del Mercat Medieval de Vic