Núria Homs (Junts) va entrar a l’Ajuntament de Vic formant part de l’equip d’Anna Erra l’any 2008. Al cap d’uns anys, el 2019, va fer-ho en política com a regidora d’Erra i aquest mandat, amb Albert Castells. És segona tinent d’alcalde i regidora de Benestar i Família, Economia, Habitatge i Serveis Generals. Aquesta setmana ha estat entrevistada a l’Angle obert d’EL 9 TV. En reproduïm un fragment.
El govern de Vic, format per Junts i Ara Vic, està en minoria. Li ha costat trobar acords a l’oposició per aprovar el pressupost?
Estic contenta pel bon resultat. 15 vots a favor de 21 regidors és un suport ampli. No ens ha costat perquè som un consistori capaç d’arribar a acords i tenim aquesta predisposició. Has de treballar i parlar molt, negociar, rebaixar expectatives i incorporar les dels altres. Tenim molt clar que la prioritat és la ciutat i que pugui progressar. Quan ens posem a treballar amb això, t’hi trobes tothom.
Quina estratègia i ordre segueix a l’hora d’anar a buscar suports?
Primer ho travem a nivell intern, amb l’equip de govern, la coalició i l’equip tècnic, amb qui també mirem de tenir recursos per fer-ho. Quan això està lligat, me’n vaig a picar totes les portes. Potser sí que la intensitat que poso en uns és diferent a la que poso en altres. També és veritat que amb alguns d’entrada és més senzill per sensibilitats i ideologia política, però jo parlo amb tothom. Totes les propostes poden ser estudiades i s’ha de marxar del plantejament purament ideològic. El secret és ser-hi i treballar-hi molt. Així s’aconsegueixen resultats.
Van votar-hi a favor PSC, Som Identitaris i els comuns. Quines aportacions han fet?
El partit socialista tenia interès a remodelar el parc de Can Forcada o temes d’habitatge com un conveni amb el Col·legi d’Advocats per l’accés a l’habitatge o de treballar un pla d’acció per erradicar les ocupacions. Els comuns van demanar més places a les escoles bressol públiques i veure de quina manera podem ampliar aquesta oferta, i també ens vam comprometre a dissenyar un avantprojecte d’un nou complex esportiu a la ciutat. I amb SOMI, vam parlar de la rehabilitació de Sant Miquel Xic i del pont romànic, que ja teníem pressupostat, però que hem avançat. Són propostes per tirar endavant a la ciutat. Suma molt més que no pas resta.
I d’inversions per al 2025 quines destacaria?
Estem treballant contra rellotge per obrir la piscina exterior del Patí a l’estiu, esperem enllestir en un any les obres a la rambla dels Montcada, o fer l’aparcament paisatgístic a l’entrada sud de la ciutat. També deixarem projectes de reurbanització a punt, com la plaça Maria Àngels Anglada o el carrer Sant Antoni Maria Claret, perquè les obres puguin començar el 2026. A més d’això, tenim una partida important pels refermats de la ciutat, temes d’eficiència energètica o habitatge, i d’altres grans inversions com el servei de neteja o el de jardineria.
Una de les inversions és el parc a l’antiga Genís Antel. Al bloc que hi ha finalment no hi faran pisos socials.
Ara, amb les amenaces del canvi climàtic, encara menys. En el seu moment l’ACA es va mostrar reticent, però ho veiem com una opció perquè hi havia padró. Ara ho hem desestimat i buscarem altres espais. I el bloc veurem com queda després del concurs d’idees, que ja té partida pressupostària. L’interès patrimonial que té és relatiu. Haurem d’acabar de veure si queda allà o s’enderroca.
I l’habitatge cooperatiu a la Serra-de-senferm en quin punt es troba?
És un grup que està començant a caminar i ara s’està constituint com a cooperativa. Estan fent tot el camí jurídic i llavors l’Ajuntament farà l’encomana. No és un projecte ràpid, però anem pel bon camí.
Les ocupacions són una de les principals preocupacions en seguretat a Vic. Quants pisos ocupats tenen comptabilitzats?
D’un parc de 20.000 habitatges estem a uns 180 com a molt. Amb els recursos de què disposem, hem fet feina amb la Guàrdia Urbana i l’ajuda dels veïns que de seguida ens alerten. Jurídicament hem trobat fórmules per poder fer una actuació ràpida. I ara encara ho consolidarem més replicant un nou model d’alguna ciutat que ja ho està fent. És un problema greu. Disposar de propietat privada és un dret que s’ha de preservar. El dret a l’habitatge també, però per nosaltres va en una altra línia i ja tenim iniciatives per acompanyar persones. No donem per bona l’ocupació com un accés a l’habitatge. Els darrers temps, en general, s’han barrejat temes i s’han acabat justificant les ocupacions. Amb això, nosaltres tolerància zero. Qui ens ajudarà a posar el focus serà la inspectora d’habitatge.
Què farà aquesta inspectora? Quan començarà?
Començarà el 2 de desembre. Ja tenim inspectors urbanístics, però ara vetllarà totes les pràctiques irregulars relacionades amb l’habitatge, no només les ocupacions. També l’infrahabitatge. S’acompanyarà i s’exigirà als propietaris perquè tinguin els habitatges en condicions.
També vetllarà pels pisos buits? Quants n’hi ha?
També. La nostra prioritat en habitatge és mobilitzar els pisos buits. Volem una ciutat viva i que a tots els carrers hi hagi llum. Amb la intuïció i evidències que hi havia pisos buits, un informador ha fet una anàlisi del nucli antic i els seus cinc accessos. Contrastat amb padró, dels 3.700 habitatges, 1.000 són buits. Això és terrible. La inspectora ens acabarà d’ajudar a identificar els perquès, però tenim algunes pistes, com que alguns no estan en condicions per llogar. Per això, hem engegat línies de rehabilitació.
De quins ajuts econòmics estem parlant?
Abans d’acabar l’any, traiem una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges. Hi hem destinat un milió, una xifra important en un pressupost de 69 milions. L’aposta és important. L’Ajuntament de Vic no ho havia pogut fer mai. Amb aquestes subvencions anem a rehabilitar tant interiors com exteriors.
Una sentència diu que hi ha desajustos a l’RLT de Vic, el document que regula els llocs de treballs dels empleats públics. Recorreran?
La sentència diu clarament que les persones que van denunciar-la no tenen legitimitat per declarar-la nul·la. D’altra banda, la sentència està redactada d’una manera que no s’entén i hem demanat un aclariment. Es va fer una feina enorme i va aconseguir un acord unànime de tots els sindicats. És un document que no podem tirar per la borda. Per tant, esperarem a l’aclariment i un cop el tinguem, continuarem.
Manlleu tancarà el banc d’aliments a finals d’any i Vic s’ho planteja. Ho faran?
Sense desmerèixer la feina que s’ha fet, hem de fer un reenfocament als projectes socials que ja no són vàlids en el context actual. Hem de canviar la manera com acompanyar les persones que tenen certes vulnerabilitats. Estem a favor de propostes no segregadores i que no estigmatitzin les persones que ho reben. El rebost solidari ha estat una proposta vàlida durant uns anys, però ara tenim alternatives més inclusives per garantir-ne l’alimentació. La idea és tancar-lo a principis de gener. El model, com a tal, és caduc. N’hem anat parlant durant mesos amb Càritas i Creu Roja.
El model d’intervenció socioeducativa va en el mateix sentit. Ja estan començant a reformular les propostes per integrar més el miler d’infants i joves atesos per serveis socials?
Els integradors socials ja han començat a treballar als barris, per marxar de propostes tancades i vincular-nos més amb les entitats de la ciutat. Ja hi treballàvem. Ara estem fent una apretada perquè desapareguin els espais segregats i, per tant, aquests infants i joves s’incorporin a l’activitat diària de la ciutat, que n’hi ha molta. La fisonomia de la ciutat ha de respondre a la diversitat que tenim i l’hem de trobar a tots els llocs. Ja n’hi ha a l’escola, doncs també en entitats esportives i als esplais. Tenim un 30% de persones de tot el món i els hem de trobar arreu amb els mateixos drets i obligacions.
