El síndic de greuges de Vic ha atès durant el 2025 un total de 95 casos, la majoria dels quals són queixes (86) i la resta (9), assessoraments.
D’aquestes queixes, que sí que corresponen a l’Ajuntament, 33 s’han acceptat totalment (i 5 de forma parcial); 30, no, i 8 s’han derivat. El 43% de les admeses no han estat acceptades per l’Ajuntament. Així ho explicava Joan Sala dilluns al ple de Vic donant compte de la memòria anual.
La majoria d’intervencions fan referència a incidències relacionades amb la seguretat i la convivència o l’habitatge i el padró. Sala subratllava, precisament, que “Vic té un problema importantíssim amb l’habitatge”. “Hi ha molt infrahabitatge. Alguns es tanquen, però les persones no desapareixen”, lamentava.
El padró, com és habitual, va aixecar polseguera. Sala concretava que havia rebut queixes de 15 famílies que no havien aconseguit el padró i en alguns casos s’havia superat el termini establert. Tal com subratllava Susanna Vives, de la CUP, el padró “és la porta d’entrada a molts drets”.
“Darrere aquests retards hi ha infants sense escolaritzar i famílies sense accés als serveis bàsics”, apuntava la regidora socialista Débora Villena, mentre que Arnau Martí, dels Comuns, criticava que el govern feia servir el padró “com una eina de sospita”.
Una altra queixa habitual del 2025 ha estat la supressió de la línia de busos cap a les escoles del Guillem de Mont-rodon i el Sant Miquel. “Moltes famílies han passat un final de curs i estiu bastant molest i amb la incertesa de què passaria”, lamentava el mateix síndic, mentre remarcava que la decisió ha afectat “la gent més humil”. Al final, doncs, van “acatar-la”.
A part d’aquestes dues queixes principals, Sala detallava amb alguns exemples casos que no s’havien resolt, és a dir, que els afectats havien presentat recurs sense èxit. Com el d’un veí de Vic que va haver de pagar taxes d’un pis de quan encara no n’era propietari.
O el d’un pare d’una universitària que va demanar un permís de 12 hores d’accés a un carrer per fer el trasllat al pis d’estudiants de la seva filla. Li van cobrar 84 euros per estar-hi 30 minuts. També va relatar el cas d’un jove que van enxampar amb substàncies tòxiques i demanava pagar la multa –de 600 euros– fent treballs a la comunitat.
A l’altra cara de la moneda, també hi havia casos resolts, com les incidències relacionades amb els canvis de les illes de contenidors o la mala qualitat del menjar d’una residència de la ciutat. Excepcionalment, Sala subratllava que per “primera vegada no hi havia cap queixa del bus urbà”.
El darrer a intervenir va ser l’alcalde, Albert Castells, que va respondre les crítiques sobre padró i busos. Apuntava que durant el 2025 hi havia hagut 5.000 moviments al padró, enfront la quinzena de queixes per aquest motiu, i que la ciutat tenia 6.000 alumnes escolaritzats en referència als casos del bus escolar.
Sigui com sigui, “acceptem les crítiques i estem orgullosos de tenir aquesta finestreta”, deia Castells, remarcant que s’ha de tendir que no hi hagi queixes. Tant govern com oposició van lloar un any més la figura del síndic.
