“Quan vaig entrar a l’Ajuntament no teníem ni telèfon”

Josep Pujol (Junts) viu el seu últim mandat a l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, després de 28 anys com a alcalde i 12 de previs fent de regidor. En aquesta entrevista, un extracte de la de dijous a l’Angle obert d’EL 9 TV, repassa trajectòria i sensacions poc abans de tancar una etapa que ha durat quatre dècades. Descomptant els dies per al 28 de maig?Hi penso, però no massa. Vaig treballant igual. Que plegarà està més que decidit?Sí, fa quatre anys ja vaig avisar que em presentava per últim cop. Va entrar de regidor el 1983 i es va estrenar d’alcalde dos mandats més tard. Com recorda la primera investidura?Va ser dur. Em semblava que no ho sabria fer. Ningú volia anar a davant i vam acordar que triaríem d’alcalde el que tragués més vots. La primera nit no vaig dormir. Què li diria, ara, a aquell Josep Pujol?Que l’esperaven alts i baixos. Hem passat crisis, la pandèmia... Abundància en un poble petit mai n’hi ha, però hem pogut avançar en moltes coses. Com se sent sabent que li queden quatre mesos d’una etapa que ha durat 40 anys?Molt tranquil. Els dos regidors que m’acompanyen es tornaran a presentar. Són persones molt vàlides. L’Ajuntament queda en bones mans. A la vida a vegades fem coses per últim cop sense saber-ho, però vostè ara sí que és conscient que deixa l’alcaldia. S’ha començat a acomiadar del càrrec?No, continuo cada dia igual. Treballem pel poble i el futur sense pensar qui hi haurà i qui no. Passar tants anys en política actualment no està ben vist. S’ha sentit mai incòmode?No. Però alguna vegada li ha fet vergonya dir que es tornava a presentar?No, perquè és el que em demanaven els companys. I a casa?He de reconèixer que aquí a vegades ha costat més d’entendre. No ha plegat abans perquè no hi havia relleu?En part, sí, i alguna vegada potser es presentava una altra llista, però nosaltres teníem coses a mig fer i ens semblava que no era el moment. Un Ajuntament és com una empresa. Si no vols anar-te’n a casa, de feina sempre n’hi ha. De què marxa especialment satisfet?Penso que el millor que hem fet per Sant Agustí, ja amb l’anterior alcalde, Melcior Rovira, és haver portat l’aigua a totes les cases, tant les del poble com les disseminades. Llavors hi ha arreglar camins, passar serveis... De la fibra òptica ens en falta alguna certificació, però aquest mandat hem deixat a punt la carretera perquè pugui arribar a tot arreu. I la depuradora? És un tema etern...Un malson. No ha servit d’empenta que ho assumís el Consell Comarcal?El primer projecte el vam pagar des de l’Ajuntament el 1995, amb la idea d’avançar de pressa. Ha passat molt temps. A principis d’aquest mandat vam firmar el conveni amb el Consell Comarcal Hi havia el benentès amb l’ACA que la depuradora havia de ser una realitat el 2022, però res de res. Fa un any que s’està refent el projecte. El desespera la lentitud de l’administració pública?Amb els anys m’hi he acostumat, però cada cop és pitjor. No sé fins on arribarem. El grup que deixa tornarà a presentar-se per Junts?És cosa d’ells. Jo no m’hi penso posar. Però sí que ha sigut el seu partit...El meu partit era Convergència, que ha viscut molts canvis i coses que m’han sabut greu. Quines?Que s’hagin partit. Vol dir que vostè se sentia còmode amb CiU, no? Ni el PDeCAT ni Junts...Tinc amics a totes bandes. Per això estic content de plegar. No sabria on anar. Amb les sigles de CiU m’hi havia trobat sempre molt còmode i com a independent, que hi vaig estar un cop de regidor, ens vam penedir d’haver-nos-hi presentat. Per què?No rebies informació d’enlloc. Els que es queden, però, que facin el que vulguin. Llibertat total. Ha perdut amics sent alcalde?Crec que no. I guanyat?Del poble, tampoc. En tot cas, gent de fora que si no no hauria conegut. A les alcaldies del Lluçanès hi ha renovació. Aquest mandat també és l’últim de Josep Maria Freixanet a Olost o Ramon Casals a Perafita. El passat van plegar Ramon Erra de Sant Martí d’Albars, Josep Maria Masramon de Sant Boi… S’acomiada una generació?Sembla ser que sí. Puja jovent i idees noves. Convenia?Segur... Si m’haguessin deixat plegar abans, jo ja ho hauria fet. Com ha canviat la manera de fer política en aquests quaranta anys?No té res a veure. Quan vaig entrar a l’Ajuntament no teníem ni telèfon, no arribava la línia. I en relacions personals?Jo soc de parlar cara a cara. A finals dels anys noranta estàvem sense aigua i vam anar amb un regidor i la secretària a Barcelona, a la Junta d’Aigües, a plantejar solucions. Després de molta estona asseguts en una taula, vam aconseguir diners, però no en teníem prou. Ens vam presentar a la Diputació sense avisar. Recordo que ens van rebre, escoltar, entendre i ajudar. Això era molt maco. Ara tot va telemàtic i per cita prèvia. T’has de carregar de paciència i esperar. A Sant Agustí tornen a passar dels 100 habitants. El mandat que ve creixeran de tres a cinc regidors. Content?Per mi és una bona notícia. Sent tres hem anat bé, però amb cinc hi ha més debat, més coses per parlar i anar tirant endavant. Qui s’ha traslladat al poble?Algú de Barcelona, però sobretot gent d’Osona. Deixant l’Ajuntament també s’acomiadarà d’altres ens, com el Consorci del Lluçanès. Per què no s’entenen els alcaldes?No ens hem entès mai. Per què?No ho sé, però mai hem sabut anar tots a l’una. És una qüestió personal o política?Ha durat molts anys que era una pugna entre dos rivals. Ara potser hi ha veig un tema de sigles. Quins rivals?Els dos pobles més grans. Olost i Prats? Prats i Olost?Tots volien ser més que l’altre. Ha dit diverses vegades que a vostè el de la comarca no li sembla un tema prioritari. Però un projecte amb sentit, sí?Quina pregunta... No massa. El funcionari fa molta feina, però ens convé més crear empreses que el fet que creixi l’administració. Al Collet de Sant Agustí hi falta una rotonda?Sí, fa molts anys que la demano a la Diputació de Barcelona, però em diuen que hi ha altres prioritats. Quan hi passa, pensa en el restaurant? O ja s’ha acostumat a veure’l tancat?Els primers dies feia molta llàstima. Vam canviar de tenir-ho sempre ple de cotxes a ni un, i les portes tancades. La pandèmia va ser una desgràcia, però érem més a casa i ens va ajudar a acostumar-nos-hi. Si pleguessin ara faria feredat. Poden buscar-hi cap solució des de l’Ajuntament?No, és particular. Que reobri el restaurant dels Munts sembla que tampoc hi ha manera…Un altre problema, i gros. El lloc és bonic, dona per a un bon negoci, però qui ho té tiraria cap a altres bandes, com muntar-hi cases prefabricades per a turisme, que no es pot. Les obres per arreglar el mirador van quedar desertes. Ara el Consell Comarcal ha refet el projecte. Tot i que no implica grans canvis, quedarà més endreçat. Deixa la política. De pagès també es jubila?De l’Ajuntament, pel maig. De la pagesia, a finals d’agost. Vol dir que en sabrà?Suposo que pagès un sempre ho és, a tot arreu veu coses per fer, però porto més de cinquanta anys pagant i ja toca retirar-me.

“Quan vaig entrar a l’Ajuntament no teníem ni telèfon”

El Vic Riuprimer guanya el líder

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l’objectiu

Els propietaris d’habitatge d’entre 30 i 44 anys cauen del 64% al 46% en deu anys

Per una Plana Viva reclama un banc de terres per a la pagesia i mancomunar els polígons industrials

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

L’últim mestre artesà xurrer

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona