Josep Paré (PSC) és, a més a més de l’alcalde de Centelles, diputat al Congrés espanyol, el desè en la història d’Osona i el Ripollès. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert de dijous, fa balanç del primer any de feina des que va assumir el càrrec.
Es troba sovint havent d’explicar per què és útil ser diputat a Madrid?
Com que soc també alcalde, la majoria de converses que mantinc tenen a veure amb Centelles. Sí que és veritat que el càrrec de diputat desperta curiositat. A tothom dic el mateix: és una oportunitat que com a municipi i com a comarca no ens podíem deixar perdre.
Posi’n exemples pràctics. Què ha treballat durant aquest any?
Hi va haver una reunió sobre el traspàs de Rodalies i el desdoblament de l’R3 en què van participar el president del Consell Comarcal, els alcaldes de Vic i Manlleu, el doctor Arimany, com a coordinador de l’oficina tècnica de l’R3… que va ser molt productiva. Això ho fa la proximitat i el contacte directe amb els responsables de les infraestructures ferroviàries, igual que és més senzill el seguiment posterior. Abans, com a alcalde, també traslladaven la nostra veu companys i companyes diputats, però depenies d’un tercer. Per això dic que hem d’aprofitar l’avantatge que suposa ser nosaltres a Madrid.
El desdoblament està programat i força resolt en el tram vallesà, però a peu de carrer detectaria molts més dubtes quant a Osona. Anirà endavant?
Em remeto a una reunió molt significativa que hi va haver a Vic amb Xavier Flores, secretari d’Estat d’Infraestructures, fa com a molt dos anys. Hi va dir que el desdoblament de l’R3 afectarà des de Barcelona fins a la Tor de Querol. A priori pot semblar estrany que les conseqüències d’ara mateix arribin fins a Ripoll, amb els tallers auxiliars que s’hi ha construït, però és que d’alguna manera s’ha de garantir el manteniment, actuacions… davant del fet que els trens no puguin circular pels trams en obres. Molta gent era escèptica a arribar a veure el desdoblament, però els estudis previs ja no queden en res, sinó que s’han materialitzat en obres, i n’hi ha d’altres en redacció. El pla de Rodalies no preveia estudiar el tram Centelles-la Garriga i gràcies a les reunions a Madrid s’hi està treballant. Inversions a la Sagrera, Sants, Montcada… Són petites porcions d’un engranatge que ens portarà al desdoblament de la línia Vic-Barcelona entre el 2030 i el 2035 o, si no és tota, com a mínim una part molt significativa.
Centelles, el seu municipi, serà l’intercanviador quan pel juny comenci el proper tall. És una bona notícia o genera preocupació?
Si aquesta mateixa funció l’hagués assumit la Garriga, qualsevol ciutadà d’Osona s’hauria de desplaçar fins allà. Que els autobusos surtin de Centelles és positiu. També està confirmat que s’incrementaran respecte a l’altra vegada. Estem treballant perquè hi hagi facilitat d’aparcament i evidentment s’haurà de continuar garantint els serveis entorn de l’estació, com el tanatori, l’escola, un supermercat… Però el desdoblament marcarà un salt en connectivitat i que mentrestant surti d’aquí el servei alternatiu ens juga a favor.
Alcaldes com els de Vic i Manlleu insisteixen en la petició de canvis normatius per frenar la multireincidència. Arribaran?
Tot el que estan fent el president Illa, l’alcalde Collboni, el ministre Félix Bolaños, el conseller Espadaler… de desencallar jutjats i invertir en seguretat demostra que el tema preocupa. Sabem com és d’important en aquesta qüestió la percepció ciutadana, i per això s’hi està invertint recursos. Malgrat que hi ha veus que utilitzen aquest debat amb intencionalitat, el treball al Congrés ve de lluny i és de fons, amb companys com Paco Aranda, el portaveu de la comissió de Justícia. Per mi el més important és que quan ha arribat aquesta demanda ja hi ha molta feina prèvia avançada i que compta amb consens.
Que vostè sigui a Madrid ha ajudat o ajudarà a aconseguir ajudes per construir el nou pavelló de Sant Hipòlit?
El Club Patí Voltregà té una trajectòria i un palmarès que el fan referent a escala estatal. Anem en bona línia, perquè tant la Generalitat com la Diputació de Barcelona s’han compromès a formar part de la situació. El Consell Superior d’Esports també té línies de subvenció a les quals es podrà acollir Sant Hipòlit. Mirarem de facilitar-ho. En això hi ha, però, un aspecte que no és menor: que l’alcalde actués amb generositat i obrís la porta a un govern més ampli, amb els regidors Jaume Codina i Mercè López, demostra que la política requereix encaixos i saber adaptar-se per ser útil a la gent. No es poden buscar vincles amb un partit tenint-lo a l’oposició.
De formació, vostè és economista. Pot batallar des de Madrid per redreçar l’infrafinançament crònic que arrosseguen als ajuntaments?
Els municipis donem cada vegada més serveis a la ciutadania, i això no es fa gratuïtament. Igual que es parla de millorar el finançament autonòmic, que Catalunya en té el dret i la necessitat, està molt clar que han d’augmentar els recursos per al món local. El repte serà més o menys complex, i el veurem amb més o menys celeritat, però la gent ha de ser-ne conscient que s’hi treballa.
El gener passat el vèiem jurar el càrrec en català. Pateix per l’estat de la llengua?
Anava a Madrid molt mentalitzat que tocaria fer servir el castellà, i en canvi m’he trobat molts companys i companyes que saben i parlen català. Evidentment que no l’utilitzo sempre, però m’ha sorprès gratament. Sobretot des del vessant social i educatiu hem de reivindicar la riquesa que suposa tenir una llengua pròpia, fer-la servir i no restar importància a les dades que han sortit recentment.
Que el PSC governi a l’Estat, a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona és positiu o massa?
Penso que molt positiu, sobretot perquè el govern d’Espanya està molt sensibilitzat amb les persones. En l’última gran votació que hi ha hagut, no m’entra al cap com alguns partits arriben a deixar sense revaloritzar les pensions, per tàctica política, o frenen les ajudes vinculades a la DANA a València. Utilitzar la política en benefici d’interessos electorals en comptes de la ciutadania és molt perillós. Ara mateix hi ha una clara voluntat de l’Estat i la Generalitat que els ciutadans visquem en una societat millor, amb desenvolupament en tots els sentits i la persona al centre. Parlar tots el mateix llenguatge és molt positiu.
Està més convençut que mai de pertànyer a les sigles del PSC
Soc militant socialista des que tenia 18 anys. Vaig entrar que no es governava enlloc i vaig tenir la sort d’estar a Centelles amb un alcalde que tenia molt clara la importància dels serveis públics i la proximitat. Sent a Madrid m’adono que el que ens uneix als companys i companyes del PSOE és justament això.
Li queden molt lluny els anys del Procés?
La història té moments, i amb cadascun s’ha de ser molt respectuós. Ara estem en un de política útil i sentit comú, per arribar a acords i que el que preocupa a la gent centri el debat públic, com és habitatge, seguretat i economia. Penso que en general vivim un moment més plàcid que altres èpoques perquè s’estan prenent mesures que afecten la quotidianitat. Aquestes polítiques ens situen com a referents a escala europea.
No hem parlat de Centelles. A punt per al Cau de Bruixes i el Carnaval?
Venen dos caps de setmana molt intensos. A darrere hi ha mesos d’una feina increïble i molta germanor. Me’n sento orgullós.
