Un any després del 20 de setembre de 2017, el rodenc Pep Masoliver continua sense tenir clar per quins delictes l’investiguen. Ell és una de les quinze persones que la Guàrdia Civil va detenir en la primera macrooperació contra la logística del referèndum, el mateix dia que hi va haver 41 escorcolls i que la policia també va arrestar l’aleshores secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.
Enginyer informàtic i director d’Innovació i Sistemes d’Informació de la Fundació puntCAT, una entitat privada que promou el domini “.cat” a internet, Masoliver assegura que durant aquest any no hi ha hagut cap novetat sobre la investigació que l’afecta. Després que el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona el deixés en llibertat amb els càrrecs de malversació de fons públics, prevaricació i desobediència, el 22 de setembre de 2017, tampoc l’han tornat a citar per anar a declarar.
Aquest dijous va fer un any del dia en què la Guàrdia Civil es va presentar a casa seva i se’l va emportar detingut. Quin record en té?
Sobretot que va ser un dia llarg, molt llarg. Les hores van passar molt lentament, gairebé en recordo cada instant i encara ho trobo increïble. La cara de la Sandra, la meva parella, quan a les 8 del matí em va dir que em vestís, que hi havia la Guàrdia Civil a la porta, és una de les coses que tinc més presents. A partir d’aquí una pèrdua de control absoluta dels esdeveniments: despertar-se l’Aniol [el seu fill de set mesos] amb les veus estranyes, l’escorcoll a casa, passar pel jutjat de Vic, viatge a Barcelona, l’escorcoll a puntCAT, el primer trasllat a [la caserna de] Travessera de Gràcia, on ja hi havia gent concentrada, i un impacte molt fort en quedar per primer cop tancat sol a les fosques en un calabós. Va ser un dia carregat de moments molt difícils d’oblidar.
I les més de 50 hores que va passar retingut?
En recordo sobretot la impossibilitat de comunicar-me amb la família, per intentar fer-los patir el mínim possible, i de saber què estava passant a fora. Ara ja no puc dir que se’m van fer llargues –que ho van ser molt–, però veig que el procediment judicial encara durarà molt més.
“Amb el temps s’ha vist que el 20-S va ser només el principi”
Ha recuperat la normalitat? Torna a treballar? Al mateix lloc que ocupava a la Fundació puntCAT?
He recuperat la normalitat a nivell laboral, vaig tornar a treballar a la Fundació puntCAT gairebé immediatament després de la detenció. En perspectiva, ara diria que vaig tornar a treballar massa aviat, sense encara haver digerit els esdeveniments. Això m’ha passat factura a posteriori.
Va sortir en llibertat amb càrrecs però amb l’obligació de comparèixer al jutjat un cop per setmana. Continua fent-ho?
Aproximadament un mes i mig després de la detenció, ens van estimar un recurs d’apel·lació contra la mesura de comparèixer cada setmana, de manera que vaig poder deixar de fer-ho.
“El que ha passat és indignant i una gran injustícia”
Fa un any deia que la seva detenció li semblava exagerada, molt fora de l’habitual. Com qualificaria tot el que ha passat després i l’empresonament o la marxa de polítics a l’exili?
Deixant de banda que em continua semblant exagerada, amb el temps s’ha anat veient que el 20 de setembre va ser només el principi i que les accions posteriors encara han anat molt més enllà. No m’havia plantejat mai que es pogués arribar a una situació com l’actual, ni tampoc em sembla que tingui un final clar o fàcil.
Continua sorprès?
Durant aquest any he passat per moltes emocions diferents, però actualment vaig molt més enllà de la sorpresa, tot plegat és indignant i una gran injustícia.
