“Portem molts mesos acumulats de tristor i mala maror. Necessitàvem aquesta injecció d’esperança”

L’equip de vacunació contra la Covid-19 va donar per tancada l’administració de la primera dosi a Osona divendres passat. Igual que a la resta de Catalunya, aquesta fase inicial s’ha centrat en els professionals d’atenció primària i els hospitals i les persones que viuen i treballen en residències. Exceptuant la Fundació Gallifa de Sant Hipòlit i la Casa Sacerdotal de Vic, amb casos positius de coronavirus, la campanya ha seguit el ritme previst i s’ha pogut arribar a tot arreu. El desplegament en el cas d’Osona l’està coordinant la infermera Raquel Comellas (Navàs, 1993), que ha treballat a l’UCI de l’Hospital Universitari de Vic i el CAP Vic Nord i fins ara també encapçalava la unitat mòbil de proves PCR a la comarca. Lidera l’equip de vacunació del Departament de Salut. Com ho està vivint? Assumir tanta informació en poc temps, sumat a les dificultats logístiques o els imprevistos, fa que sigui molt intens, però amb el contrapunt de saber que el nostre esforç trasllada la vacuna a la ciutadania. Aquesta és l’única eina que tenim ara mateix per salvar la pandèmia. Sense les companyes, l’ajuda dels professionals i les directrius que anem rebent seria molt més difícil de gestionar. Abans s’havia estrenat coordinant la unitat mòbil de proves PCR. Quines diferències hi ha? No té res a veure. Totes dues coses impliquen crear un equip, formar-se, disposar d’un magatzem… Però la coordinació de les vacunes no depèn només de nosaltres, sinó de la disponibilitat i les indicacions de Salut Pública i el CatSalut. Som part d’un engranatge molt més gran. Què està aprenent? He descobert la infermeria des d’un altre punt de vista. Habitualment fem una feina molt assistencial i aquesta és més d’organitzar i planificar. Una de les diferències entre la vacuna contra la Covid-19 i la de la grip o la del tètanus és que han de seguir uns passos molt concrets abans d’arribar a carregar la xeringa. Això augmenta la pressió? Com a professional fa més respecte, perquè s’ha de reconstituir el vial, posar el sèrum, agitar, assegurar que cada vegada surtin les sis dosis que toca… Tot plegat genera un punt d’angoixa, però amb el rodatge vas millorant. Ho compensa pensar que estem administrant la vacuna que aturarà la pandèmia. Vostè se l’ha posat? Sí. Ho tenia clar? Sí, ho mantinc i ho repetiré els cops que faci falta. Què diria a qui no està convençut? Puc entendre que generi inseguretat, però la vacuna és l’única eina que tenim ara mateix per deixar enrere la Covid-19. És la llum. S’ha desenvolupat més ràpid de l’habitual només perquè s’hi han involucrat moltíssims investigadors i laboratoris. Hi hem de confiar. Al principi hi havia molts dubtes sobre com es traslladarien i conservarien les dosis. Ha quedat resolt de seguida? La gran dificultat de la vacuna és aquesta, la conservació. A Barcelona la tenim en uns grans congeladors a 70 graus sota zero. Un cop surt d’allà, a Vic la podem mantenir un màxim de cinc dies a temperatura de nevera. Diria, però, que aquesta és la principal dificultat de la campanya? A gran escala, sí. Des del punt de vista personal, el que costa més de gestionar és l’autoexigència. Ens esforcem molt perquè tot surti bé, però pot aparèixer un brot de coronavirus en una residència i haver de canviar calendaris, que hi hagi algun problema i les dosis no arribin… D’una part, has d’assumir que hi ha factors que no depenen de tu i de l’altra, assegurar que el sistema funcioni el màxim de bé per no malgastar cap dosi. El més dificultós és que tot quadri. El pitjor episodi fins ara ha estat portar les vacunes al Collsacabra enmig de la nevada del cap de setmana passat? Des que vaig començar amb la coordinació, cada dia és un repte, cada dia em llevo pensant què passarà. Aquell dissabte resava perquè no nevés, però ho va fer. L’important és que amb l’ajuda dels Mossos i el personal de neteja de carreteres ens en vam sortir i la vacunació va anar fantàstica. Com han captat les infermeres que formen l’equip? Primer es va fer una crida general des de Barcelona, però en el cas d’Osona vam insistir amb una d’interna que va obtenir molt bona resposta. Estem molt agraïts a totes les professionals que s’hi van apuntar, perquè són persones que ja tenen la seva feina i ara fan una jornada complementària amb nosaltres. A cada torn de matí i tarda n’acostumen a treballar vuit o nou, a vegades sis, ens anem ajustant. També comptem amb tres administratius. Exceptuant la Fundació Gallifa de Sant Hipòlit i la Casa Sacerdotal de Vic, ara han administrat la primera dosi a totes les residències de la comarca. Quan començaran amb la segona? Entre una i l’altra com a mínim han d’haver passat 21 dies i com a màxim, 42. Tenint en compte que vam començar el 5 de gener, el calendari marca que reprendrem la vacunació a residències la setmana que ve. I després? Tenen clar amb quins grups continuaran? Sabem que quan les residències estiguin cobertes passarem de fase, però encara no hem rebut directrius de Salut Pública sobre els següents grups de població. La idea és avançar molt ràpid, això sí. S’atreviria a dir que a l’agost tots els habitants d’Osona estaran vacunats? Tant de bo poguéssim arribar aquí. No ho sabem. Vostès ara fan servir les dosis de Pfizer-BioNTech, però els últims dies a Catalunya també hi ha arribat la vacuna de Moderna. Les compaginaran? Tot just la setmana passada vam fer una formació per presentar-nos aquesta vacuna. Com que no es pot mesclar amb la de Pfizer, d’entrada a l’Atenció Primària mantindrem l’actual i sembla que la de Moderna arribarà més a hospitals. Les directrius de Salut Pública estan pendents de concretar. Quines reaccions perceben en administrar el vaccí? Molt bones. En el cas de la gent gran, es nota que ho esperen, són els que han topat més fort amb la pandèmia. A les residències de salut mental, els usuaris ara no poden sortir i veuen que gràcies a la vacuna tindrem la possibilitat d’anar recuperant la normalitat. És emotiu. Portem molts mesos acumulats de tristor i mala maror i penso que necessitàvem aquesta injecció d’esperança. Evidentment les rebudes per les vacunes no són les mateixes que quan anàvem a fer proves PCR. Hi ha gent reticent a posar-se-la? Sí, però és mínima, i crec que de cara a la segona dosi podrem repescar els indecisos. Cada cop els estem convencent més, perquè veuen que els efectes adversos són mínims, que no passa res, i que és l’única esperança perquè s’acabi aquest malson que vivim des de fa un any. Per què va escollir dedicar-se a la infermeria? És vocacional? No. Jo abans veia sang i em marejava, però el meu germà va tenir un accident de cotxe molt greu i va estar ingressat a l’UCI de Bellvitge. Em va impressionar molt la feina de les infermeres, la manera com el cuidaven, i em vaig adonar que jo volia ser justament allò. La va encertar? Totalment. Em vaig enamorar d’aquesta feina, i no m’he equivocat gens.

“Portem molts mesos acumulats de tristor i mala maror. Necessitàvem aquesta injecció d’esperança”

La UVic-UCC presenta el nou grau en Dret

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

La carn de porc és més cara ara que abans de la pesta porcina

“Si Ripoll rema a favor del Consell? Per nosaltres tots els pobles són iguals”

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu

Una nit llarga i trista a Manlleu