“Prats és un dels llocs de Catalunya on es conserven més danses vives”

Mantenir i impulsar les danses vives de Prats de Lluçanès. Aquesta és l’objectiu central de Dansa i Tradició, una entitat que va començar l’activitat el 1994 i que enguany compleix 30 anys. Actualment, la formen Lurdes Sanjuan Tejedor, Roser Reixach Brià i Noèlia Córdoba López, que compten també amb col·laboradors puntuals per a les diverses activitats. Trencadansa, ball dels Romeus, balls de bastons, Ball de Cinquagesma i Contrapàs. Prats és un poble ric en danses vives?És un dels municipis de Catalunya que ha mantingut més danses vives. Actualment, n’hi ha cinc. Per què hi ha hagut aquesta continuïtat?Perquè sempre hi ha hagut gent que se n’ha encarregat. De danses a tot arreu n’hi havia moltes, i s’han anat perdent. Aquí el mèrit no és nostre. Nosaltres vam agafar el relleu al grup Germanor, però abans hi havia una altra gent, al començament del segle XX, una altra... Ha canviat la vostra tasca durant aquests 30 anys?La tasca és la mateixa: organitzar i assajar els balls. El que passa és que ens hem d’anar adaptant als canvis de la societat. Els primers anys, assajar era més fàcil. Ara costa més. La gent fa moltes coses i té una agenda molt plena. Aquest temps també hem impulsat altres activitats vinculades a la cultura popular: durant uns anys vam organitzar l’arribada de la Flama del Canigó i vam promoure una campanya per recuperar el costum de posar canyes als balcons per Reis. Costa trobar balladors?El que costa no és tant trobar balladors, com organitzar els assajos. Si només fos ballar un dia, hi hauria molta gent, però haver d’assajar ja costa més. Nosaltres hem d’anar fent de comodins als assajos i ballar sempre que calgui. Què passa amb el Ball dels Romeus?Hem volgut mantenir el dia, el diumenge de Carnaval, i des de la pandèmia que no s’ha pogut fer. No hi ha prou balladors. Hem parlat amb l’Ajuntament i hem fet diverses crides però costa que els joves es comprometin en aquesta data. En contraposició, en els últims anys hi ha molta gent al ball de Cinquagesma en què no hi ha assajos previs, i hi col·labora l’Escola de Música i Arts del Lluçanès. Què en penseu, del gran creixement que ha tingut la ballada del Contrapàs?Ens agradaria que s’intentés mantenir tal com el van recuperar els pradencs que el van impulsar a finals dels anys 60 del segle XX, quan estava quasi perdut. Sobretot, que es respectés ballar el contrapàs dels traginers en grups de quatre. Una de les vostres tasques també és donar a conèixer les danses...Sí. Sempre es diu que estimes el que coneixes. Hem anat a les escoles del poble i a l’institut en múltiples ocasions. De fet, quan va obrir l’institut vam notar un gran canvi. Per trobar balladors per la Trencadansa, sobretot. A més, hem portat les danses de Prats arreu. Per exemple, al Mercè Dansa, a l’Esbart Català de Dansaires, al Dansàneu, el FestCat de Llívia, la Festa del Flabiol d’Arbúcies... Encara aquest estiu al festival Ni Flauers d’Alpens vam fer un taller de la Trencadansa i el Contrapàs i la gent s’ho va passar pipa. Quines activitats teniu previstes amb motiu de l’aniversari?Vam fer una exposició el mes passat i a l’octubre volem fer un dinar. Ens agradaria que vinguessin els balladors que han ballat en algun moment algunes de les danses del poble. També està prevista una exposició del vestuari de les danses de Prats i dels àlbums de fotos. Hi ha hagut molts balladors al llarg d’aquests 30 anys?Sí, molts. Des dels inicis, la nostra idea ha estat que tothom del poble tingués possibilitat de poder ballar les danses que volgués. De vegades ens demanen per què no fem un esbart i sempre diem que no. Un esbart és un grup tancat; voldria dir que la Trencadansa potser faria vint anys que la ballarien els mateixos. D’aquesta manera, obert, hi participa molta més gent. I com més rotació de gent hi hagi, més fàcil és que es mantingui, perquè més gent ho coneix i ho sap ballar. Intentem que ballin bé, però l’objectiu potser no és que ballin perfecte, sinó que ho sentin com una cosa pròpia. També cal destacar que durant aquests 30 anys ha passat altra gent per l’entitat, com la Glòria Borralleras i la Núria Vila, i hi han col·laborat moltes persones, per exemple, en la confecció del vestuari.

“Prats és un dels llocs de Catalunya on es conserven més danses vives”

Torna l’art d’Enric Pladevall

Set propostes de l’agenda cultural i de lleure per sortir de casa

Francesc Ruiz, la mirada crítica des de l’art al món de les càrnies

Quan Verdaguer no duia sotana

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter