Al món del mercat immobiliari, Eulàlia Domènech seria com una extraterrestre: està buscant una masia i tant li fa que es trobi en bones o males condicions mentre tingui el bosc a tocar i terra per plantar-hi un hort. No tanca portes al Ripollès, el Berguedà ni la Garrotxa, però la seva primera opció és Vidrà, tant per l’entorn com perquè està a prop de l’estació de tren de Sant Quirze. Ara mateix viu en un lloc ben diferent, Barcelona, però va néixer i créixer a l’Alt Empordà i té ganes de tornar-se a acompassar al gust i els tempos de terres menys massificades.
Tot això Domènech ho explica a EL 9 NOU després que el bisetmanari hagi contactat amb ella per una piulada a Twitter on fa un parell de setmanes ja manifestava el desig de traslladar-se amb la família a una masia de Vidrà i, d’aquesta manera, deixar la gran ciutat: “De petita, al costat de casa meva hi començava un bosc i hi passava moltes tardes després de l’escola. Últimament he tornat a tenir molts somnis amb arbres. En un, amb els meus fills ens n’emportàvem un esqueix i al final es feia tan gros que no cabia al balcó de Barcelona. Això ens preocupava molt”. D’aquí, potser, la voluntat de ser ells qui es trasplantin més a prop la natura, una necessitat que s’ha acabat d’intensificar amb la pandèmia i que serà un altre gra de sorra contra el despoblament rural.
La volen a prop del bosc i amb hort, però tant els fa si està en males condicions
“És evident que a Catalunya hi ha un desequilibri territorial marcat”, diu Domènech, “alguns pobles acaben sent estranys perquè perden habitants i després s’omplen de cop i volta els caps de setmana”. Ella explica, en aquest sentit, que la intenció de traslladar-se no passa només per una casa a prop del bosc, sinó la voluntat d’integrar-se al “teixit humà i cultural” del municipi que els aculli i “aportar-hi també el que som nosaltres”. De fet, un projecte que li balla al cap és habilitar un espai de la masia perquè hi puguin fer estada artistes, ja que Domènech es dedica a escriure professionalment i també treballa en comunicació audiovisual, fotografia o escultura.
Els primers passos, tot i això, són continuar parlant-ne amb els seus fills –un nen de 13 anys i una nena de 10 que haurien de canviar d’escola– i trobar definitivament una casa on viure. La recerca, fins ara sobretot a través de portals web, de moment ha estat infructuosa, però al setembre Domènech va activar la via Twitter i també té prevista una trobada amb l’Ajuntament de Vidrà. Llavors tocarà reorganitzar-se, fer obres, treure la pols dels anoracs… I continuar baixant a treballar presencialment a Barcelona dos o tres cops cada quinze dies, però sabent-se amb casa en un entorn serè que ara ja es comença a tenyir amb els marrons de la tardor.
