El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

El Grup Bon Preu ha inaugurat aquest dimarts el seu primer Esclat a Barcelona, al carrer Riera Blanca, a tocar de la Ciutat de la Justícia. Tot i que ja hi havia hagut un Esclat a Sants, actualment a Barcelona totes les botigues del grup, un total de 35, eren Bonpreu. El de Barcelona serà l’Esclat número 64 d’una llista que va començar a finals dels anys 80 del segle passat a Vilafranca del Penedès, i no a Malla, “com molta gent es pensa”, recordava dimecres de la setmana passada Joan Font, president del Grup Bon Preu, en una xerrada a l’Escola de Pares i Mares de l’AFA del Vedruna Escorial. L’obertura d’aquest nou Esclat, amb una sala de vendes de 2.047 metres quadrats i 55 treballadors, arriba després d’una inversió d’11 milions d’euros i un viacrucis administratiu. “Tenim una administració ineficient. Està fora de lloc trigar entre set i vuit anys a obrir un supermercat, i per sota de tres o quatre anys no aconseguim obrir-ne mai cap”, lamentava Font. La burocràcia és un dels cavalls de batalla de Joan Font. “Per obrir un supermercat als antics cinemes Urgell de Barcelona vaig parlar amb tres alcaldes diferents. Vam trigar vuit anys. Alguna cosa no fem bé.” El viacrucis ara el pateix amb la ciutat logística de Montblanc. “Portem quatre anys i si no ho enllestim no podrem créixer perquè Balenyà ja no dona per a més. La gestió pública en aquest país és pèssima. Ho he dit a tots els presidents de la Generalitat.” La ciutat logística de Montblanc, presentada el novembre de 2022, ha d’ocupar una superfície de més de 100.000 metres quadrats i ha de ser clau per abastir les botigues de les comarques de Lleida i Tarragona. Però aquest no és l’únic maldecap administratiu. “Tenim un projecte que fa 20 anys que estem empenyent a Canet de Mar, a peu de l’N-II, i encara no el podem obrir.” En la conferència de Vic, el president de Bon Preu no va defugir cap pregunta. Va parlar de l’esperit emprenedor, dels valors de Bon Preu o de l’evolució d’un negoci que donava continuïtat a les parades de bacallà que els seus pares tenien als mercats de Torelló, Vic, Manlleu i Tona. “Del negoci d’una família, d’una botiga de bacallà, en surt Bon Preu. Va haver-hi una actitud emprenedora, de voler fer empreses i assumir riscos.” Riscos que entén com la diferència entre “directiu i empresari” perquè el segon “s’hi juga el patrimoni”. Aquesta va ser de les primeres lliçons que va aprendre Font i encara avui la recorda. Quan li van demanar quina és la decisió més difícil que ha hagut de prendre en un trajectòria empresarial de més de 50 anys, va tornar als inicis. “Quan teníem quatre botigues ens vam plantejar si ens quedàvem on érem o fèiem el salt. Aleshores ja ens guanyàvem bé la vida. Treballàvem molt. Jo volia fer empresa i créixer en la mesura del possible. A casa no tothom ho veia clar i vam fer un pacte amb el pare. Em va dir: tira, però no comprometem el patrimoni.” Joan Font entén l’emprenedoria i l’empresa com un actitud. “Tenir actitud emprenedora vol dir trobar l’escletxa per fer activitat. Actua sobre la realitat i pren decisions de risc. De vegades les coses no surten bé, per circumstàncies, no necessàriament per l’emprenedor.” Està convençut que “si volem un país de qualitat hi ha d’haver empreses de qualitat” al costat de “bons hospitals, universitats i centres de recerca”. I quan diu “bones empreses” vol dir organitzacions “que contractin gent i paguin impostos”. I ell presentava les seves cartes. 52 anys després d’aquell primer supermercat a Manlleu, Bon Preu va facturar 2.600 milions d’euros el 2025 –segons va revelar durant la conferència–, dona feina a més d’11.000 treballadors, i té més de 200 supermercats, 17 minimercats i 70 benzineres. Benzineres “sempre al costat d’un Esclat o un Bonpreu”, mai com un bolet en una carretera perquè “no és el nostre negoci”. El creixement de l’empresa ha comportat obrir noves línies de negoci. De la distribució d’alimentació es va passar als hipermercats. “Havíem demostrat que sabíem fer bé l’alimentació, però un hipermercat implica que també has de fer bé el que no és alimentació. Serem capaços de fer-ho tan bé com els francesos?”, es qüestionaven aleshores a Bon Preu. El mateix Joan Font té la resposta, ara, 40 anys després. “A Espanya no hi ha cap empresa que sàpiga gestionar botigues de 5.000 metres quadrats. Nosaltres, sí”, assegurava, comparant el seu saber fer amb el de Carrefour, una cadena molt més gran que ingressa 100.000 milions, recordava. Després van venir les benzineres i més recentment la comercialització d’energia, que va servir d’exemple dels fracassos que també hi ha a l’empresa. Van començar a comercialitzar energia just l’any anterior de l’escalada de preus a causa de la guerra d’Ucraïna. Van decidir comprar a futurs i la jugada va sortir cara. “Quan comences has de tenir clares les forces i els riscos que corres.” Aquesta errada Font la va assumir com a pròpia, però també n’hi ha hagut d’induïdes. “Per fer cas als periodistes, quan tothom deia que s’havia d’apostar per l’online vam fer tres magatzems a Girona, Mataró i Reus.” I la cosa no va sortir bé. “Si aquest error l’haguéssim comès fa 50 anys, no hi seríem.” La venda en línia, de totes maneres, és una de les apostes estratègiques dels últims anys i es gestiona des de la ciutat logística de Balenyà. “El client no vol immediatesa. Vol rebre la compra bé i quan toca”, assegurava Font. L’evolució de la venda per internet ara és bona. “Encara hi perdem diners, però ja estem a la vora de fer zeros. La venda en línia en alimentació és molt difícil.” Però a la vida Font hi va venir a assumir reptes. Un dels seus grans objectius al llarg de la trajectòria empresarial ha estat el model comercial i com evolucionar-lo. “Estem en un sector molt competitiu. Necessitem crear un model que interessi als ciutadans, ens valorin, vinguin a comprar i sigui rendible.” I això passa per buscar l’excel·lència. “Hem de ser els millors en tot, no per un factor polític, sinó empresarial. I això també vol dir voluntat de servei i atenció al client”, deia Font després d’exposar quins són els valors Bon Preu que en el seu dia va definir el comitè de direcció en una jornada al Montanyà: honestedat i confiança (“a l’empresa s’ha de jugar net. Amb els companys i els clients”), voluntat de servei (“ens hem de posar a la pell del client i fer-li fàcil”), actitud positiva (“cada dia hi ha milers de problemes. No ens podem posar a plorar. Hem d’encarar el problema i trobar solucions”) i consciència d’equip (“necessitem equips, ni Maradonas ni Messis. L’important és assolir objectius, no el lluïment personal”). Valors que s’exigeixen i, “com a contrapartida, es fa molta confiança a la gent. La gerent d’una botiga té la mateixa informació que jo de la botiga”. I aquesta informació no és poca. “Sabem perfectament si a cada botiga donem l’atenció que hem de donar.” I això se sap per controls que fa una empresa externa “que la gent de les botigues no saben quan hi anirà” o també inspeccions dels mateixos directors. “Tots els directors anem a visitar botigues i fem un informe. De tot, fins i tot de les faltes [de producte]. Sabem exactament quantes faltes tenim a les botigues: a la nit es processa i l’endemà hi enviem un camió a repostar.” Exigència que ha valgut a Bon Preu durant vuit anys consecutius ser reconeguts per l’OCU com els millors supermercats. L’excel·lència també es busca en el producte. “Hem de ser els millors en producte fresc. Hem d’estar al mateix nivell que els millors professionals de l’ofici. La millor peixateria o la millor formatgeria d’Osona ha de ser Bon Preu.” Defuig el mantra que les seves botigues són més cares que la competència. “No som més cars en marques comparables.” Un altre tret distintiu és el producte local. “El quilòmetre zero és acceptat si compleix dos requisits: el client demana qualitat i proporcionalitat. No vol sentir-se enganyat”, responia a una pregunta del públic. Perquè l’equip estigui alineat amb els valors Bon Preu, explicava Font, el sedàs es fa des del minut zero. “Una de les coses que valorem més, tant com la formació, són l’actitud i els valors. Puc explicar centenars de persones que han evolucionat a l’empresa. Per exemple, una dona que va entrar amb 16 anys fent de caixera i avui, 37 anys després, és gerent d’una botiga.” Una tasca que no és senzilla perquè, per exemple, cal gestionar persones, un dels grans reptes del moment. “No és fàcil orientar 11.000 persones. El joc net i el respecte han d’estar per sobre de tot.” I malgrat els esforços, la gran crisi del moment, a Bon Preu i qualsevol empresa, és la falta de personal. “Cada setmana hi ha entre 50 i 60 llocs de treball que no cobrim a la comarca”, explicava Font. “I això ens porta a prendre decisions com automatitzar. Al magatzem, les comandes, tan aviat com sigui possible les hauran de preparar els robots.” I això no vol dir destruir llocs de treball. Tot el contrari. “Estem avançant amb intel·ligència artificial, però no acomiadarem ningú. Passar tota una vida carregant palets no pot ser bo. Hem de potenciar feines amb valor afegit.” I davant un auditori amb joves estudiants el missatge va ser clar: “No tingueu cap por. Tothom que vulgui treballar trobarà feina en 24 hores.” Feines, per exemple, d’oficis. La companyia va apostar ja fa 15 anys per les escoles de comerç, on formen treballadors. Feines que també faran les noves onades migratòries. “Hem de tenir clar que és fonamental. No ens ha de fer por el color de la pell ni les religions mentre tinguem clars aspectes com la igualtat de gènere o el respecte al país que t’acull. Si ho fem bé no s’ha de donar lloc a mesures demagògiques”, deia Joan Font. Joan Font també posa el focus en l’equip directiu, reunit aquesta setmana en la convenció anual que fa Bon Preu amb prop de 500 persones. Un equip directiu que en un futur immediat caldrà renovar generacionalment. “Tenim una generació de persones que ara tenen entre 30 i 40 anys boníssima. Molt ben formats i que tenen més clars els valors que la meva generació. Estem fent el relleu i aquests nous equips ho faran bé.”

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Bon Preu obre el seu primer Esclat a Barcelona

Quan el sogre t’enxampa tallant Espetec

Ratafia Bosch, durant un mes, en una cadena de botigues gourmet de Mèxic

Illa, en un acte del sector carni: “No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre”

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll