Prova pilot a una finca de Gombrèn per salvar boixos de forma experimental mentre la plaga de l’eruga defoliadora s'”expandeix” al Ripollès. Es tracta d’una prova impulsada per l’associació Salvem el Boix on s’alliberen vespes d’una espècie ja present al medi de forma natural perquè ponguin els seus ous dins els ous d’on naixeran erugues com a una forma de control biològic. Des de fa unes setmanes ja hi ha hagut el primer vol de les noves generacions de papallones i s’ha constatat que la plaga avança amb força. En alguns punts s’han multiplicat per deu les papallones capturades en trampes de control respecte l’any passat. “No volem combatre-la” subratlla un dels responsables, sinó salvar alguns exemplars de fa vuitanta anys.
La plaga de l’eruga defoliadora (‘Cydalima perspectalis’) continua estenent-se des que el 2014 va detectar-se per primer cop a Catalunya, concretament a Besalú. La Garrotxa és un dels punts on ha afectat amb virulència i, tal com ja preveien els experts, aquesta espècia procedent de l’Àsia continua el seu camí cap al nord en direcció a la Cerdanya i a l’oest, cap al Berguedà.
I el Ripollès no n’ha quedat a part. “Hi ha punts ja arrasats, com zones properes al riu, i a sota de serra Cavallera hi haurà boixos que no passaran d’aquest any; no sabem la velocitat” perquè en zones més frondoses pot anar més lent, explica a l’ACN el president de l’associació Salvem el Boix, Aleix Carretero. A les Llosses i Campdevànol ja s’han detectat moltes papallones mentre que a la Vall de Ribes comença a arribar. “Gairebé es pot dir que n’hi ha per tot arreu”, afirma.
Un problema associat al bosc
L’eruga d’aquest insecte s’alimenta de les fulles durant el seu desenvolupament i provoca una defoliació extrema que danya la planta. Si aquestes defoliacions són contínues, acaben debilitant la planta fins a provocar-li la mort. Des de l’associació subratllen que “el problema de l’eruga és el problema del bosc i la no gestió, que ha permès que s’expandís on abans hi havien feixes i cultius”. Per Carretero, “l’eruga podria ser beneficiosa, potser la fauna la controlarà, no se sap, però no hem d’estar preocupats” i cal assumir que la plaga no té aturador i que acabarà passant.
Preservar exemplars de més de 70 anys
L’associació va fer una micromecenatge per aconseguir fons i poder preservar boixos de 70 i 80 anys en diferents punts del territori a partir d’acords amb els propietaris de finques. “Estem fent una actuació minúscula si es compara amb totes les hectàrees que hi ha a la comarca”, admet. L’objectiu final no és preservar-los per a futures replantacions sinó mantenir un mosaic amb exemplars que podrien desaparèixer en dos o tres anys. “És filantropia”, assegura perquè no volen que boixos que porten tants anys desapareguin en dos o tres anys.
Aquest any continuen amb una prova pilot a una finca de Gombrèn on instal·len unes targetes que pengen als boixos on hi ha larves d’unes vespes que ja hi ha al medi de forma natural però per incrementar-ne la població. Aquests animals, quan neixen, van a buscar els ous de les papallones del boix. Les larves de la vespa s’alimenten dels ous de l’altra espècie i actuen de control biològic. “És una prova pionera perquè per primer cop s’utilitza al bosc”, precisa. L’any passat ja van donar bons resultats i aquest any, com que hi ha més papallones de boix, confien que encara pot anar millor.
Utilitzen també trampes de control per detectar el primer vol de papallones de l’eruga i a partir d’aquí alliberar les vespes per neutralitzar les primeres postes. I en última instància fan servir productes fitosanitaris ecològics per reduir la pressió de l’eruga. Però avisen que és molt important “afinar” el tipus de producte i el moment per no afectar altres espècies.
{{ comment.text }}