“Quan els alcaldes de pobles petits hem tingut responsabilitats de govern hi ha una altra sensibilitat”

Finalment opten per tornar a posposar la Fira de la Forja. Prendre una decisió com aquesta és dolorós? La situació encara no està prou controlada per fer la fira que voldríem ni perquè la gent gaudeixi de dos dies espectaculars. Sí que és una decisió dura, ens agrada escoltar el repic dels malls a les encluses i veure les fornals enceses, però ens sembla que el més assenyat és passar-la a l’any que ve, quan ja tornaria a tocar. Es van plantejar tirar-la endavant encara que fos amb un format més reduït? Vam valorar una fórmula mixta, amb més pes de la versió digital, però la gràcia de la fira és exercir de punt de trobada. En l’última edició van venir 170 forjadors d’arreu del món. Ara no seria possible. El context aconsellava posposar-la. Tot i això, continuem a la Xarxa de Municipis del Ferro als Pirineus i anem treballant qüestions complementàries, com la publicació de material educatiu. Al poble fins ara hi han tingut 23 casos de Covid-19. Com estan vivint la pandèmia? La major part dels mesos amb molta distància, però sí que és veritat que últimament s’ha donat una concentració de casos. Sempre és a nivell molt personal. L’A, el B, el C... Vol dir que poden posar-hi noms i cognoms, oi? Sí, exacte. Estem pendents que s’acabin de recuperar dues senyores grans, però de moment cap cas ha requerit hospitalització. Cobrim tota la logística de trucar, saber què necessita cada família, ajudar… Sortosament a Alpens hi ha molta xarxa veïnal. Què pensa quan sent l’alcaldessa de Barcelona demanant que s’obri la mobilitat a tota l’àrea metropolitana? Aquí hi ha molt debat. Nosaltres des del principi vam demanar que l’aplicació de les mesures fos asimètrica, seguint un criteri territorial. Però no els van donar ni resposta… Sí, sí que ens la van donar. No ens va agradar, però la vam haver d’acatar. Ja fa uns mesos, en una visita del conseller d’Educació a Alpens, li vam demanar si es podria valorar que de cara al curs que ve la mascareta no sigui obligatòria en escoles com la nostra, amb vint nens i nenes. Ens va dir que ho estan estudiant. La pandèmia ha fet repuntar la població als pobles petits. També és el seu cas? Sí, realment hi ha hagut una explosió, si més no de trucades, de gent a qui li agradaria venir a viure en un entorn rural, interessant-se per la disponibilitat de masies i cases de poble… Ens n’alegrem molt. Poder complementar els habitants locals amb els que arriben de fora és una riquesa. Quan despengen el telèfon, però, els poden dir que sí? Hi ha oferta d’habitatge? Els darrers mesos s’han omplert els que quedaven per llogar. Ara no en tenim. És un dels grans problemes dels pobles rurals. La crisi també ha fet evident la necessitat de disposar de bones telecomunicacions. A Alpens, Goufone ja hauria d’haver desplegat la fibra òptica. L’estiu passat ens van dir que arribaria a l’octubre o al novembre, però després ens van comunicar que el desplegament a la resta de la comarca havia estat més lent del previst. Ara sembla força clar que al maig treballaran a Alpens. Ho estem anhelant. I la cobertura telefònica? És un problema que de moment no hem aconseguit resoldre. El generador del repetidor de Puigdon va amb un motor de gasoil i de tant en tant s’acaba el combustible. Fa temps que parlem de canviar el subministrament per plaques solars, però al final Movistar desestima la inversió. Hem parlat amb Localret, la delegació del govern... No sé si ens queda cap porta per trucar. El gran projecte d’aquest mandat és la rehabilitació de la Sati? Sí. Ens fa molta il·lusió. És un actiu que pot generar moguda i convertir-se en un revulsiu econòmic important. Aquesta legislatura tenim dues línies de PUOSC concedides: la de la Sati i una altra per a la connexió del passeig de la carretera de Berga des de davant de la fàbrica fins a l’entrada del carrer Rocamonada. Com ens hem d’imaginar la Sati d’aquí a cinc anys? Estem intervenint en una de les dues naus. L’hem compartimentat per tenir un espai per a la brigada, un per a les entitats, de magatzem de l’escola, un altre per a la formatgeria col·lectiva que s’impulsa des del Consorci del Lluçanès… Ara també en posem un a disposició d’interès per a producció agroalimentària i dos de més petits, la sala polivalent i una altra de forja, on ens agradaria muntar-hi una demostració d’eines i fer repàs de l’ofici de forjador, a més de recuperar quan sigui possible els cursos de professionalització. Quines altres prioritats es marquen aquest mandat? L’altre gran projecte és el que comentava del passeig de la carretera de Berga. També incentivar l’activitat cultural. Fruit de les inversions del mandat passat, ara al Casino hi tenim un equipament de primer ordre per a la nostra humil dimensió. Ja vam engegar un festival de tardor i ens interessa donar cobertura a qualsevol tipus d’expressió artística. A l’Ajuntament aquest mandat hi tornen a tenir oposició. Quina relació hi ha amb el grup de JxCat? Cordial. En les converses inicials van expressar que haurien volgut alguna regidoria. Nosaltres els vam demanar quines i per tirar endavant quins projectes. No ens van respondre i no els en vam oferir. Montse Barniol també anava a la llista d’ERC el passat 14 de febrer. Entén que dos mesos després encara no hi hagi acord entre forces independentistes? Hi ha coses que són molt complicades i, sense ser a dins, les veus fàcils. Tot i això, sí que és veritat que com més aviat s’entenguin, millor. Ho necessita el país, les empreses, els autònoms... I els ajuntaments. Sí, saber a qui ens hem de dirigir agilitza les coses. L’alcalde de Vilanova de Sau es queixava la setmana passada que les lleis de la Generalitat sovint acaben tallant les ales al món rural. Vostè, que ha estat directora general tenint un peu a l’Ajuntament, comparteix aquest punt de vista? És veritat que hi ha determinades lleis, sobretot en l’àmbit urbanístic, que pensen només a limitar i prohibir quan el que caldria és estimular. Entre tots hem de millorar el diàleg entre entorn rural i urbà, perquè si no també serà la mort de la mateixa dinàmica dels espais urbans. No trobaran ningú quan surtin al rerepaís. Diria que per part de la Generalitat hi ha poca sensibilitat envers el món rural? Em consta que ara s’estan engegant els debats de l’agenda rural, però també la comissió contra el despoblament, que implica diversos departaments. Tot això hauria de donar fruits. Quan els alcaldes de pobles petits hem tingut responsabilitats de govern hi ha una altra sensibilitat. Va bé que no tots els directors generals siguin de l’àmbit metropolità. La tria de la presidència del Consorci del Lluçanès també va ser accidentada. Ara diria que es treballa bé? O la lògica és de govern i oposició? No, la lògica és de treball. Has de mostrar les disconformitats quan hi són, però per fer un punt i seguit i continuar treballant. En quins àmbits queda potencial per explotar? En turisme no ens acabem de trobar en els projectes estratègics, perquè encara hi ha allò que cadascú es mira què promociona el seu municipi. Sí que s’ha fet bona feina en molts altres àmbits: educació, amb l’escola de música compartida; promoció econòmica, assessorament a petites empreses… Tornaran a reactivar les converses per oficialitzar la comarca? Justament vam celebrar una reunió fa poques setmanes per enfilar aquest tema. És una carpeta mal tancada, per la dificultat dels resultats, el moment que es va fer i el canvi de legislatures, però es pot convertir en una gran oportunitat per generar una administració ajustada a la realitat. Si els serveis es dissenyen pensant en la idiosincràsia del territori, podria ser un revulsiu important. Amb quina fórmula? Caldran converses amb Governació per determinar quina sortida es dona al que ells mateixos ens van demanar que féssim.

“Quan els alcaldes de pobles petits hem tingut responsabilitats de govern hi ha una altra sensibilitat”

El Roda torna a Tercera Catalana

Vida vegetal

Accident a l’entrada de l’Esquirol amb un motorista ferit

El millor lot d’ovelles, de Niubó de Manlleu

LA PREGUNTA

Creu que els aranzels imposats per Donald Trump són una bona opció?

Mor atropellat per un camió a la C-25 a Gurb

Un detingut pels incidents entre els ocupes i el propietari d'un habitatge a Vic

Busquen dos homes com a presumptes autors d'una agressió sexual a Sant Miquel de Balenyà

Rescaten una noia de 23 anys al coll de la Marrana

Entren a robar a una casa de Sant Julià mentre dormien i arriben fins a la tauleta de nit

Una furgoneta crema al mig del carrer a Tona

Atracament amb arma de foc en una joieria de Vic

Adeu a Natàlia Peix, un referent a EL 9 TV

Clam contra la violència a Sant Miquel de Balenyà

Incendi en unes golfes al nucli antic de Vic