Ramon Torra va viure al poble fins que poc abans dels 18 anys es va establir a Manlleu. I va viure de ben a prop, en aquell moment com a membre d’una família de pagès, el procés de construcció de la presa, iniciada als anys quaranta del segle passat.
“Molts anys abans, pels volts de 1880, s’havia estudiat construir-lo molt més avall, i encara hi ha rastre de les prospeccions que s’hi van fer”, explicava divendres.
I va recordar algunes de les anècdotes viscudes durant els més de 20 anys que va durar la construcció de l’embassament, que quedaran recollides, entre altre material, en un llibre que sortirà el 2014 i que està preparant el vigatà Joan Lagunas, vinculat també a aquell paratge des que el seu pare hi va comprar una casa quan ell tenia 11 anys.
Eren temps d’immediata postguerra, i entre els primers treballadors del pantà hi va haver presoners de guerra. “Devien ser un centenar”, deia Torra, “perquè en aquell temps jo feia d’escolà i venien tots a missa, o sigui que els vaig poder comptar”.
Torra va recordar, també, les tensions que els pagesos afectats per les obres van tenir tant amb la construcció com, sobretot, a l’hora de cobrar les indemnitzacions. “Vam haver d’esperar 16 anys”, va dir. I feia aquesta comparació: “En el moment que hauríem hagut de cobrar, una capsa de llumins costava cinc cèntims; quan vam cobrar costava dues pessetes”.
No va acabar essent, doncs, un gran negoci. “Si haguéssim cobrat el que ens van dir quan tocava, hauríem pogut baixar a la Plana i comprar mig Vic i mig Manlleu”, va ironitzar.
La tensió va anar a més perquè, a sobre, la nova propietat volia cobrar per arrendar les terres als pagesos tot i no haver-los pagat, i fins i tot “va enviar la Guàrdia Civil per evitar que hi sembréssim, pels volts de Tots Sants”. La solució va ser fer-ho de nit, quan eren fora.
Una altra història que sempre ha corregut sobre la construcció del pantà de Sau eren els robatoris de ciment. En aquells anys se’n va fer ressò fins i tot la clandestina Ràdio Pirenaica, des de Bucarest.
El que anava a Sau s’emmagatzemava a Vic, ja en sacs de pols, procedent de Montcada. “Però anava a tot arreu menys aquí”, recordava Torra. Fins i tot van acabar d’aixecar amb rocs una de les dues preses de contenció que protegien les obres, “perquè se’ls va acabar el pressupost i el ciment”.
Arran d’això, i per tenir-hi accés més fàcil, es va decidir fer una fàbrica de ciment a tocar directament de les obres del pantà. Es molinava la pedra i s’enviava a una petita planta on es preparava la pasta.
Però des d’un turó de l’altra banda, explicava Torra, “nosaltres vèiem cada dia un camió que se n’enduia quan ja no quedava ningú”. El llibre de Joan Lagunas explicarà que amb aquest ciment robat, entre altres coses, es va fer el mur de La Blava, a Roda.
