Josep Antoni Vallbona (UM) és president de l’entitat municipal descentralitzada (EMD) de Sant Miquel de Balenyà, un ens administratiu que no gaudeix del reconeixement com a municipi, però que funciona pràcticament com a tal. Gairebé sis anys després d’aprovar-se, la fórmula té camp per córrer. Dijous va ser entrevistat al programa Angle obert d’EL 9 TV. Aquest n’és un extracte.
Un d’aquests temes pendents és el nom del poble. Abans d’acabar l’any s’havia de fer la consulta. El context de pandèmia ho retardarà?
Teníem pensat fer-la aquesta tardor, però no prevèiem que el tema de la pandèmia arribés a les cotes que ha arribat, i això ha fet que la posposem a l’espera de temps més favorables. Ara mateix estem entre fer-la pels voltants de Sant Jordi o ja deixar-la per la festa major, al juliol, en funció de les circumstàncies de les pandèmia. Volem que sigui el màxim de presencial i de participativa, i poder fer la presentació adequada de les diferents opcions.
L’alternativa a Sant Miquel de Balenyà és Estació de Balenyà. A vostè li agrada, aquesta alternativa?
A veure, jo soc de Balenyà de tota la vida i fins ara hem sentit totes les opcions, que no són poques. Ara, els noms que tenim sobre la taula són l’actual, Sant Miquel de Balenyà, i el d’Estació de Balenyà, que és el que l’Institut d’Estudis Catalans ens va acceptar. Però de tota la vida també n’hem dit Balenyà Estació, amb guionet, sense, amb parèntesi…, i és una opció que hi ha veïns que també voldrien posar damunt la taula. Ho estem estudiant perquè sí que pensem que la consulta ha de ser entre dos noms. Mirarem com es formula la pregunta perquè hi càpiguen totes les opcions. Jo soc de Balenyà de tota la vida i per mi el nom del poble seria Balenyà, i punt.
Aquest és el problema, la gent del poble n’ha dit sempre Balenyà, i la gent de Balenyà són dels Hostalets…
Sí, nosaltres ho veiem així. No podem dir als veïns dels Hostalets com s’han de dir o deixar de dir, però fins i tot quan anem als Hostalets i els diem que som de Balenyà, sabem que parlem de Sant Miquel de Balenyà. I a ells, si els demanen d’on són, tothom et dirà dels Hostalets, a seques, perquè ho tenen molt interioritzat. Sí que per qüestions històriques de l’Ajuda van reivindicar el nom de Balenyà, però nosaltres sempre havíem defensat dir-nos Balenyà i punt. Com que ara hi ha un municipi que té el nom “en propietat”, ens veiem en l’obligació de buscar altres opcions, com Estació de Balenyà o Balenyà Estació, perquè el naixement del nucli rau en el fet que aquí hi va anar a parar una estació de tren dins el terme de Balenyà.
El que sí que és imminent és l’inici d’obres del carril bici fins a Tona.
Doncs sí, les obres estan a punt de començar. Per les últimes reunions que hem mantingut amb la Diputació de Barcelona, abans d’acabar aquest mes les obres han de començar. La previsió és que s’iniciïn des de la rotonda del parc d’activitats econòmiques de l’Avellanet, en direcció a Tona.
Parlant d’infraestructures, hi ha dos grans projectes en cartera: el pont de Monells i la ronda Nord. En quina fase estan?
Pel que fa al pont de Monells, com ja vam anunciar l’any passat es van trencar els convenis que hi havia tant amb Adif com amb l’empresa Monells, d’un projecte d’uns costos econòmics elevadíssims, d’entre 2,5 i 2,7 milions. Les aportacions que hi havia per part d’Adif i de Monells era molt baixes i bona part del cost l’havíem d’assumir les administracions locals, entre l’EMD i l’Ajuntament de Seva, que també estava disposat a posar-hi una part. Això suposava haver d’endeutar el poble a uns nivells impossibles d’assumir; ni Hisenda ens ho hauria permès. Amb tot, no hem deixat de treballar amb una possible alternativa, perquè el trànsit que està suportant el poble és desmesurat. Hem aconseguit la implicació dels tècnics de la Diputació i també asseure a la taula totes les parts implicades per buscar la millor solució per resoldre aquest problema tan greu de mobilitat que estem patint.
I la ronda nord?
També s’està enfocant. En aquest tema hi entren les dues grans administracions, Diputació i Generalitat. La Diputació s’encarregaria del tram que va de davant de Can Salgot a la carretera de Taradell, que implicarà construir un nou pont i fer la rotonda amb la carretera de Taradell; i la Generalitat, del tram que va des d’aquesta rotonda fins a la carretera de Seva, passant per la banda nord del poble. Les dues administracions estan treballant en els seus projectes i ens consta que hi ha molt bona entesa per unificar-ho en una única ronda. Si tot va com ha d’anar, durant el 2021 s’haurien de presentar aquests dos projectes constructius i, a partir d’aquí, volem pensar que en un termini de dos anys, potser una mica més, les màquines ja comencin a treballar-hi.
Està content del polígon de l’Avellanet?
Sí. Tenim la sort, i en som conscients, que tenim un polígon d’activitats econòmiques molt potent perquè està molt ben situat. A ponent està a cinc minuts de la C-17 i per llevant hi ha l’estació de tren. Tant per als treballadors com per als empresaris tenir aquesta mobilitat és important. És un polígon que encara hi poden cabre moltes empreses, però les que hi ha sabem que hi estan bé, perquè van fent ampliacions de les instal·lacions. Des de l’EMD mantenim reunions periòdiques amb els empresaris per resoldre els problemes que van sorgint.
Es porten gairebé sis anys d’EMD. Creu que el model està consolidat?
Consolidat definitivament diria que no, però hi continuem treballant. Els primers quatre anys van servir sobretot per arrencar-la. Convé recordar que som l’única EMD de la comarca. Encara estem fent pedagogia perquè els 50 municipis d’Osona sàpiguen que hi ha una EMD. Pensa que a tota la província només n’hi ha tres. No n’hi ha tradició.
Els falta visibilitat?
Sí, per això estem reivindicant el nostre lloc al Consell Comarcal i al Consell d’Alcaldes d’Osona, perquè lamentablement encara no hi podem tenir veu ni vot. En d’altres llocs de Catalunya sí que una EMD ha aconseguit ser present al Consell d’Alcaldes, per exemple. Aquesta mateixa reivindicació també l’hem traslladada a la Mancomunitat La Plana, que està també pendent de resoldre. Nosaltres formem part tant del Consell com de la Mancomunitat, i estem molt contents dels serveis que ens aporten. Són serveis que nosaltres paguem i, per tant, volem tenir la mateixa presència que els altres municipis de la comarca.
La independència continua sent un objectiu o han tirat la tovallola?
La independència, almenys per Unió Municipal, el partit que represento, sempre serà un objectiu. Ara mateix, però, som conscients que les legislacions, tant catalana com espanyola, no ens permeten arribar a ser un municipi. Davant d’això, de moment hem de fer valer la nostra independència com a EMD. De fet som la que ha assolit el seu màxim de competències possibles. Les tenim totes excepte aquells tres punts que la legislació no permet: la planificació urbanística, el padró i els impostos. Per la resta, exercim com un municipi.
Han tornat a negociar-ho amb la Generalitat?
No. Ara mateix creiem que, per la situació que viu Catalunya, no es dona encara la tessitura d’anar a negociar amb els grups del Parlament. De moment estem molt centrats en el dia a dia. Tenim molts projectes sobre la taula i hem d’acabar de reafirmar l’EMD. Però no oblidem que hi va haver una consulta que va deixar molt clara la voluntat dels veïns de ser municipi i nosaltres continuarem treballant per la independència.
Les relacions amb l’Ajuntament de Seva són fluides?
Molt fluides, per tots els temes que hi ha en comú. Tenim, per exemple, una taula d’urbanisme que es reuneix mensualment.
