Les visites presencials als CAP d’Osona han disminuït un 55% des de l’inici de la pandèmia, mentre que els professionals que hi treballen n’han realitzat 7.000 a domicili i gairebé 78.000 de virtuals i telefòniques. Parlem amb la doctora Anna Moreta, directora del Servei d’Atenció Primària Osona, sobre un canvi de model que ha arribat per quedar-se.
Segons el director del Servei Català de la Salut, el sistema sanitari continua tensat, però amb una tendència a la baixa. És el que perceben als CAP?
Sí. La quantitat de persones que presenten clínica respiratòria relacionada amb possible Covid-19 ha disminuït. Tot i això, en continuem atenent.
La pandèmia marcarà un abans i un després en l’atenció primària?
Dins del fet que ha estat una mala experiència, n’hem de treure la part més positiva possible i penso que sí, que ho hem d’aprofitar per tirar endavant un canvi de model no només a l’atenció primària, sinó també a l’hospitalària i en els mateixos usuaris. Resoldre un percentatge important de consultes de manera no presencial és el futur.
Seguiment telefònic, visites telemàtiques… La telemedicina ha arribat per quedar-se, vaja.
No sabria dir per quant s’han multiplicat les consultes telefòniques les últimes setmanes, però n’atenem moltíssimes. La gent també agraeix que siguem nosaltres qui, de manera proactiva, els fem una trucada per preguntar com estan, què necessiten… La videoconsulta l’anem posant en marxa, i és fantàstica: no només sents la veu de la persona, sinó que la pots veure. Això et dona molta informació.
Però la població està preparada perquè l’atenguin només telefònicament o virtual?
Crec que sí. A vegades ens pot semblar que la gent gran no se’n sortirà, però en general tenen més temps que els joves i es poden dedicar a les noves tecnologies, que a més a més els agraden. Tampoc diem que s’hagi de suprimir la presencialitat al 100%, sinó que complementar una cosa amb l’altra serà una oportunitat per a tothom.
Vostè ara mateix es dedica més a la gestió que no al vessant estrictament assistencial. Com ha canviat el seu dia a dia els últims dos mesos?
Ens hem hagut d’adaptar d’una manera molt ràpida a un canvi de rutines i a fer feina a la qual no estàvem habituats, com ara l’atenció al pavelló Vic Salut, l’assistència a les residències… També hem incrementat l’atenció domiciliària i és veritat que, al mateix temps, hem deixat de fer algunes tasques de poc valor que segurament no eren necessàries.
Com ara?
Visites rutinàries d’un control de pressió, diabetis… Persones que en aquests moments estan controlades i no necessitem veure mensualment, ja que venint cada mig any les podem seguir sense problemes. En aquest sentit haurem fet un canvi de xip. Una altra cosa completament diferent és que a vegades al CAP hi atenem gent que necessita parlar. Tècnicament algú pot pensar que aquesta no és la nostra feina, però penso que té un gran valor. Ara mateix és importantíssim cuidar la salut mental: en el context de la pandèmia hi ha gent que ha patit molt, igual que els professionals sanitaris, famílies que estan vivint o han viscut un dol mal resolt… Els hem d’escoltar i donar-los suport.
Han augmentat aquest tipus de consultes?
Sí, sobretot al principi en rebíem moltes per temes d’ansietat.
Vostès mateixos han hagut de continuar treballant en circumstàncies especialment dures…
És evident que a part de sanitaris som persones i tots tenim família. Hem hagut de conviure amb el neguit de contagiar els de casa, i també acompanyar fills que no s’han pogut acomiadar del pare, la mare… Saber que hi ha molta gent que no hem pogut salvar, també jove, ens colpeix.
En termes de gestió, quina és o ha estat la principal dificultat a causa de la Covid-19?
Els professionals ens ho han posat molt fàcil i els ho hem d’agrair, perquè s’han adaptat súper ràpid. El més complicat? Potser prendre decisions amb molt poc temps i en un context desconegut. Sí que m’agradaria destacar que hem rebut molt suport, també per part d’entitats com Metges Sense Fronteres, i que hem treballat conjuntament tots els nivells assistencials. Hi ha hagut una bona coordinació entre les primàries d’Osona, l’Hospital de Vic, la Santa Creu, l’atenció intermèdia…
En algun moment ha pensat que hauria preferit estar passant consulta?
Sí. Ho he pensat i ho he fet. Aquestes setmanes no he deixat de passar consulta, i també he anat a les residències. Crec que cal viure-ho en primera persona perquè, si no, no et fas càrrec de tot el que arriba a passar.
Ara mateix es van reobrint els consultoris locals que s’havien tancat per concentrar efectius i minimitzar contagis. Penso en el de Sant Pere, Sant Vicenç… A finals de juny la situació estarà normalitzada?
Ens reunim molt sovint per anar-ho avaluant. És difícil concretar una data.
Tancar un consultori sempre és una decisió impopular.
Ens va costar molt de decidir, però s’havia de fer, perquè van començar a emmalaltir els nostres professionals. Concentrar-nos en CAP capçalera ens ho ha posat més fàcil a l’hora de donar una millor atenció a la població, mantenir el seguiment telefònic i incrementar els domicilis.
El govern espanyol assegura que l’atenció primària ha de ser clau en el desconfinament. Què vol dir?
És un tema que s’està treballant. La normalitat que coneixíem no tornarà. Igual que ens adaptarem a anar als restaurants o a la perruqueria d’una manera diferent, l’atenció primària també canviarà. A vegades no se’ns visibilitza prou, però hem jugat un paper molt important en aquesta pandèmia. Hem fet bona feina i la continuarem fent.
Se sent còmoda amb la comparació de l’atenció primària a la infanteria d’un exèrcit?
M’agradaria que la primària treballés conjuntament amb l’especialitzada i que la concepció fos d’estar tots alineats, així no hauríem de parlar d’infanteria, trinxera… Oblidar-nos de nivells i tenir també present que professionals com els d’infermeria, que estan poc reconeguts, juguen un paper importantíssim tant als CAP com als hospitals.
Segons les dades obertes del Departament de Salut, Osona és una de les comarques amb més incidència de Covid-19. Ser-ne conscient és una pressió afegida a l’hora de treballar?
No, que hi hagi un percentatge més alt o més baix de casos al final ens és igual. Treballem per atendre les persones de la millor manera possible.
És d’hora per saber quines causes expliquen aquesta incidència?
Per més que llegeixis i llegeixis, d’aquest virus encara desconeixem moltes coses: com actua, per què en una persona jove i sense factors de risc pot incidir tan malament que calgui un ingrés a l’UCI… Quan s’hagin fet més estudis en podrem parlar.
Els va sorprendre la gravetat dels pacients que atenien les primeres setmanes?
Quan veies la radiografia no entenies com podia ser que, tenint els pulmons força malament, la persona estigués més o menys bé. També sorprèn que al principi estàvem molt focalitzats en la clínica respiratòria i ara estem veient quadres molt diferents provocats pel mateix virus.
També s’han fet un tip de gestionar baixes laborals…
Pels sanitaris és una cosa molt burocràtica, sempre carrega una mica. S’ha de fer, i es fa, però caldria buscar una solució més eficient.
Les empreses, o els mateixos treballadors, n’han abusat, d’aquestes baixes?
Vull entendre que quan un treballador s’ha trobat malament ha vingut a buscar la baixa, i que no hi ha hagut res més que això.
També han prestat suport a les residències. N’hi ha algunes, com la de les Josefines, on han calgut plans de xoc. Per què s’ha arribat fins a aquest punt?
És una mica difícil de dir. Probablement cal revisar tot el model residencial, perquè no és un tema de la pandèmia, sinó que prèviament ja hi havia coses que no acabaven d’estar ben organitzades. Sí que s’ha d’agrair moltíssim la feina de les persones que hi treballen, perquè han patit molt i tot i això no s’han rendit. A partir d’ara caldrà treballar el model i abocar-hi més recursos i professionals.
Què en pensa dels aplaudiments que reben cada dia a les 8 del vespre?
Jo tinc dues filles i veure que quan arriba aquesta hora surten a la terrassa a aplaudir, com tanta altra gent, t’arriba al cor. Tot i això, voldríem que no només hi hagués aquest reconeixement, sinó que es tingués més present la feina de l’atenció primària. I no parlo en cap cas d’un tema econòmic.
Aquesta recompensa econòmica és un tema que governs com el de la Generalitat o el de la Comunitat de Madrid han posat a sobre la taula…
Cada professional en deu tenir la seva opinió, però a mi em sembla que no és el que toca. Estaria més contenta si hi hagués un reconeixement envers l’atenció primària i la tasca que fem.
Considera que la gestió del Departament de Salut ha estat a l’altura aquests dos mesos?
No soc qui per jutjar-ho. No em toca a mi. La situació ha estat molt complicada, i segur que ho han intentat fer de la millor manera possible tenint en compte que mai abans havíem viscut una pandèmia d’aquestes característiques ni magnitud.
El gran escull ha estat no tenir un exemple a seguir?
Segur que això ha estat un handicap, sí, però també que el sistema sanitari no havia estat mai tan tensionat. S’han hagut de multiplicar els llits d’UCI i d’hospital.
En el cas d’Osona, entén que la decisió de dedicar professionals de l’atenció primària al pavelló del Castell d’en Planes d’entrada generés reticències en alguns equips d’atenció primària?
Jo puc parlar dels professionals de l’Institut Català de la Salut, que són els que represento, i puc dir que els que han treballat al pavelló ho han fet de manera voluntària, que s’han sentit útils i n’han quedat encantats.
S’atreviria a assegurar que per atendre els pacients ingressats en aquest espai no s’ha desatès la població de cap consultori?
I tant. Hem estat capaços de reorganitzar-nos i fins i tot hem multiplicat l’atenció domiciliària.
Per què s’han contagiat tants sanitaris?
Al principi, quan el virus va començar a la Xina, semblava que no arribaria mai, però ho ha fet, i d’una manera brutal. No dic que d’entrada no actuéssim bé, però sí que estic convençuda que ara tenim molt més coneixement sobre la magnitud de la Covid-19 i com protegir-nos.
Estan preparats per haver de treballar sempre, o almenys durant molt de temps, amb equips de protecció?
Formarà part de la nova normalitat.
Entre el govern de la Generalitat i el central hi ha un estira-i-arronsa sobre si el desconfinament s’ha de portar a terme per províncies o regions sanitàries. Com ho valora?
Els que realment en tenen coneixement i tota la informació són els que han de decidir. Confio plenament en el criteri dels tècnics.
Quina és la mancança més important de l’atenció primària en aquests moments?
Si ens reorganitzem d’una altra manera, segurament podrem atendre les persones molt millor i optimitzar els efectius, però sí que és cert que patim una mancança de professionals, sobretot metges i metgesses.
