Un centenar de protectors de plantes, clavats en vertical, desvelen l’existència d’uns marges gairebé invisibles que voregen un camp de conreu a la finca Penedes, al terme municipal de Taradell. Serveixen de guia per a en Jaume, treballador de la Fundació Areté, i el seu monitor, Toni Canadell, per plantar-hi arbres i plantes arbustives que ajudaran, a la llarga, a recuperar la presència de fauna desapareguda a la zona.
És la primera de les actuacions del projecte de regeneració de marges agrícoles que impulsen conjuntament el Grup de Naturalistes d’Osona-ICHN (GNO) i Osonament per recuperar la biodiversitat al sud de la Plana de Vic i, de retruc, facilitar la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental i addiccions.
El projecte permetrà restaurar més de 3.200 metres quadrats de marges agrícoles a diverses finques de la zona amb un total de 2.400 noves plantes.
Durant les últimes dècades, l’entorn de la Plana de Vic ha anat perdent vegetació progressivament al voltant dels conreus a causa de pràctiques agrícoles intensives o la utilització de productes fitosanitaris.
Aquest fet s’ha traduït en un paisatge més monòton i sense presència de marges agrícoles, uns espais que donen refugi a moltes espècies de fauna autòctona. Sense ells, la seva presència al territori està amenaçada, com també ho estan els cultius, molt més exposats a plagues per la manca dels seus depredadors naturals.
“La majoria d’espècies d’entorns agrícoles han anat a menys en els últims anys i fins i tot algunes s’han extingit en l’àmbit local”, destaca Carles Martorell, del GNO. La plantació d’arbres i arbustos productors de fruit i de flor permetrà recuperar la cadena alimentària natural d’aquests entorns: primer hi tornaran insectes, després alguns micromamífers i espècies d’ocells petits i finalment els animals carnívors, com els rapinyaries nocturns, que hi troben refugi i un reservori d’aliment. Sense marges agrícoles, tot es perd.
El GNO fa anys que treballa en l’estudi i la conservació de la biodiversitat dels espais agrícoles d’Osona i impulsa accions orientades a afavorir la restauració d’aquests indrets. En molts casos, però, calen mans que ho facin possible, un suport que facilita la Fundació Areté, l’empresa d’economia social d’Osonament que es dedica a la inserció sociolaboral de persones amb problemes de salut mental. El tècnic de Medi Ambient d’Osonament i la Fundació Areté, Jordi Codina, reconeix que el projecte els va com anell al dit perquè “permetrà ocupar durant uns mesos a dos treballadors d’Areté a través d’un projecte que té un segon objectiu, crear un impacte positiu al territori i al medi ambient”.
L’actuació a la finca de Penedes va començar el 23 de novembre i, des d’aleshores, ja s’han plantat diverses espècies arbòries i arbustives autòctones convenientment escollides perquè es converteixin en un bon hàbitat per a la nidificació, hibernació i refugi de tot tipus d’espècies. Ho fan amb exemplars petits, per millorar-ne l’arrelament, i buscant la màxima supervivència de cadascun.
“Amb els protectors evitem que els conills es mengin les plantes i amb els discos de fibra de coco de la base fem que l’aigua no s’evapori tan ràpid”, afirma Canadell, responsable del projecte de replantació dels marges. Durant els primers mesos, les plantes necessitaran un reg de suport, però més endavant podran subsistir per elles mateixes.
El propietari de la finca, l’expilot de motociclisme Àlex Crivillé, es mostra agraït amb l’actuació: “Vam establir vincle amb el GNO des que vam trobar uns mussols a la masia i estem encantats de continuar-hi col·laborant amb la restauració d’uns marges que ens permetran tornar enrere i que vinguin animals i aus”.
Entre els 2.400 arbres i arbustos que es plantaran, la majoria seran aranyoners (30%) i oliveretes (30%), però també n’hi haurà d’altres com el sanguinyol, el roure, el roser silvestre, l’arç blanc o el cirerer d’arboç.
Un cop plantats, des del GNO se’n farà el seguiment per avaluar la biodiversitat que presenta cada espai. “En uns quatre o cinc anys començarem a veure un creixement important i segurament d’aquí a quinze anys, amb els arbres ja crescuts, tindrem uns marges ben revegetats”, diu Martorell, el que podria ajudar a recuperar la presència de botxins garsers, òlibes, milans reials o mussols.
El projecte de restauració de marges s’ha finançat amb una ajuda de 10.800 euros lliurada per la Fundació La Caixa, que ha representat tres quartes parts del cost de l’actuació. La resta ha anat a càrrec d’Areté.
“L’ajut rebut ens permet fer una bona arrencada en un projecte que pot tenir continuïtat en els propers anys si tenim fonts de finançament”, afirma Codina. De moment, és el primer pas per convertir els marges agrícoles en connectors ecològics per on es pugui desplaçar la fauna autòctona, com si voregessin les tessel·les d’un ampli mosaic agroforestal. Un de ben ric, divers i sostenible.
