La millora en la gestió dels residus municipals i la reducció d’aquests ha deixat de ser una necessitat ecològica per convertir-se també en una urgència econòmica. En cas contrari, els ciutadans ho pagarem i ho pagarem car. El cànon pel tractament dels residus als abocadors no para d’augmentar –ha passat de 41,3 euros la tona a l’inici d’aquest mandat a una previsió de 71,6 euros el 2024– i això acabarà repercutint en el rebut d’escombraries. Però, a més, la Unió Europea amenaça amb sancions econòmiques a qui no compleixi els nivells de recollida selectiva marcats pels propers anys. En el conjunt de Catalunya, on cada ciutadà genera de mitjana 511 quilos de deixalles l’any, la recollida selectiva bruta es va situar l’any 2020 al 45,9%, per tant, no arriba al límit del 50% exigit per la Unió Europea. Osona i el Moianès, amb xifres de l’Agència de Residus de Catalunya, sí que estan per sobre. Concretament, el 2020 la recollida selectiva va suposar el 66,93% en el cas d’Osona i el 63,7% al Moianès, convertint-se en la segona i tercera comarca, respectivament, amb uns indicadors més alts, només superats per molt poc pel Berguedà. El Ripollès, en canvi, es va quedar per sota per molt poc, va recuperar el 49,89% dels residus municipals.
Aquest augment imparable del cànon i les exigències de la Unió Europea fan que el debat sobre els residus estigui sobre la taula de tots els responsables polítics. A Osona, on les xifres de recollida selectiva són molt altes en part gràcies a l’aplicació del model porta a porta a diversos municipis, s’està en ple procés de reformulament. Després de caducar la concessió de l’empresa mixta Recollida de Residus d’Osona (RRO), el Consell Comarcal d’Osona ha de licitar de nou el servei a una empresa privada després que els diversos ajuntaments n’hagin anat aprovant la delegació a l’ens comarcal en els darrers mesos de l’any. Amb el canvi, diversos municipis s’apuntaran al carro de la recollida porta a porta, que ha demostrat uns resultats més elevats –els ajuntaments que ho fan a través de la Mancomunitat La Plana van ser pioners–, tot i que suposa un grau d’implicació més elevat dels ciutadans. Als que ja ho fan ara, s’hi sumaran properament Gurb, Sant Hipòlit, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Manlleu i Vic.
El cas de Vic és paradigmàtic perquè demostra les dificultats que representa implantar un model de recollida d’escombraries que no tothom sempre veu amb bons ulls per la part de sacrifici personal que suposa i que per aquest motiu pot tenir una erosió política i impacte en els resultats electorals. Després de tres intents fallits, per falta de consens i la proximitat dels comicis electorals en una altra, el ple va aprovar el passat mes de novembre aplicar la recollida porta a porta. Es va fer amb el vot a favor de 16 dels 21 regidors del consistori –els de Junts més els d’ERC–, però el vot contrari de PSC i Capgirem. La implantació del nou sistema de recollida, que convertirà Vic en una de les ciutats més grans amb aquest model, es farà de forma progressiva: el 2023 es començarà a fer als barris de Sant Llàtzer i les Quatre Estacions i el nucli de Sentfores-La Guixa, i a partir de 2025 s’estendrà a la resta de la ciutat. Tot i que els residus recollits selectivament a Vic suposen el 58,3% tot i aplicar un model de contenidors oberts –i que s’està per sobre de les exigències de la UE–, hi ha un estancament en la millora de les dades. Amb el nou model de recollida es confia arribar a percentatges superiors al 70%. Manlleu s’avançarà a Vic en l’aplicació del model, té previst fer-ho aquest 2022, mentre que Torelló i Centelles aposten per un sistema innovador de contenidors intel·ligents per millorar la recollida selectiva. A Osona, hi ha set municipis que l’any 2019 van superar el 80% de recollida selectiva i estan entre els que obtenen millors resultats de tot Catalunya. Són Tavèrnoles, Sant Julià, Prats, Folgueroles, Taradell, Sant Vicenç i Roda.
