El 2021 va començar amb un fet rellevant per avançar en la històrica demanda d’aconseguir el desdoblament de l’R3. L’Estat espanyol va presentar el Pla de Rodalies, un document que recull i posa data a totes les accions i inversions a desenvolupar en el servei ferroviari a Catalunya durant la propera dècada. Tot i l’escepticisme inicial per part de la societat catalana així com del govern de la Generalitat –no és el primer Pla de Rodalies que es crea i els anteriors van acabar caducats en un calaix–, des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) –i en concret des de la coordinació a càrrec de Pere Macias–, es va posar l’accent en el fet que es tractava d’un full de ruta “molt pautat”, i amb actuacions “realistes”. En aquest sentit, el full de ruta es divideix en dos quinquennis, i les grans intervencions en l’àmbit d’Osona i el Ripollès es concentren en el període 2026-2030: ha de ser en aquests cinc anys quan s’executi el desdoblament del tram entre Vic i Centelles.
Tot i això, i aquest és un fet diferencial respecte d’anteriors promeses de millora de l’R3, en els propers anys ja s’han de veure actuacions que haurien de tenir un efecte positiu en el desenvolupament de la línia. I així s’està produint. Al Vallès Oriental, per exemple, l’Estat va licitar al mes de juliol el primer tram de desdoblament entre Parets i la Garriga. Amb un pressupost de 74 milions d’euros, aquest tràmit suposa un punt d’inflexió després de dècades de reivindicació. Pel que fa a Osona, s’està a l’espera d’executar-se un desdoblament parcial d’1,1 quilòmetres just a la sortida de l’estació de Vic en sentit Barcelona, una actuació que hauria de permetre augmentar la capacitat de la via en un 14%. La gran notícia, però, cal buscar-la en els tràmits administratius, ja que aquest desembre es va posar a licitació el projecte per redactar l’estudi informatiu del tram entre Centelles i Vic. Aquest procediment, poc vistós, és imprescindible per poder fer les obres a partir del 2026 i demostra que la maquinària del desdoblament, com a mínim, està engegada i queda recollida en documentació oficial.
En aquesta tasca de vetlla constant perquè la situació de l’R3 millori hi ha tornat a jugar un paper clau la plataforma Perquè no ens fotin el tren. La seva feina d’anàlisi i denúncia constant ha permès, per exemple, detectar la desaparició del tren blanc –el comboi que els caps de setmana d’hivern vol fomentar anar a esquiar amb transport públic– i recuperar-ne la circulació. A la força dels ciutadans s’hi ha afegit aquest 2021 més sensibilitat política. Això ha cristal·litzat, d’una banda, en la comissió mixta sobre l’R3, on al voltant d’una taula s’hi han assegut membres del MITMA, la Generalitat i el món local, fent evident un consens per exigir millores que històricament no havia quallat. D’altra banda, iniciatives com la Taula de Mobilitat d’Osona han permès crear estructures com l’Oficina Tècnica per l’R3. Ubicada a les instal·lacions de Creacció, a Vic, té com a objectiu oferir suport tècnic, fer un seguiment al detall de tot el procés de desdoblament i fer aportacions en la reforma d’estacions.
I és que malgrat un horitzó d’esperança, l’actual servei ferroviari que lliga Osona i el Ripollès amb l’àrea metropolitana encara té moltes mancances: s’està a l’espera de recuperar totes les freqüències de pas que hi havia abans de la pandèmia, els usuaris denuncien deficiències en estacions –amb afectacions a persones amb diversitat funcional– i el traçat fa evident el seu envelliment i poc manteniment amb l’aparició d’algunes incidències. De fet, un altre moment important del 2021 va ser l’obertura del túnel de Toses a principis de maig. La intervenció va permetre tornar a enllaçar després d’11 mesos Ribes de Freser i Puigcerdà. Per contra, aquest desembre un despreniment va fer descarrilar un tren entre Ribes i Planoles que va provocar un gran ensurt als viatgers, que en van resultar il·lesos.
